Inici BENICARLÓ Les peces iberes cílix i tresoret tornen a Castelló amb un balanç...

Les peces iberes cílix i tresoret tornen a Castelló amb un balanç de més de 22.000 visites

334

Les peces més emblemàtiques del patrimoni arqueològic benicarlando s’han pogut visitar durant 7 mesos al Mucbe, en el marc de la mostra ‘Terra d’ibers’. Ara tornen al Museu de Belles Arts de Castelló, on formen part de la seua exposició permanent

La cílix i el tresoret han abandonat avui el Mucbe després de set mesos exposats al públic en el marc de la mostra permanent del Mucbe ‘Terra d’ibers’, una exposició que, de forma atractiva i pedagògica, posa en valor la història dels primers pobladors de Benicarló i permet els visitants entendre una mica més com vivien els ibers o com s’organitzaven socialment.

Al llarg d’aquests set mesos, les dos peces més emblemàtiques del patrimoni arqueològic benicarlando han rebut la visita de 22.260 persones, una xifra que mostra l’interés que ha despertat la seua presència a Benicarló, gràcies a la cessió temporal de la Direcció General de Cultura i Patrimoni.

Les peces, datades del segle V aC, van ser trobades en les primeres excavacions arqueològiques que es van organitzar al poblat iber del Puig de la Nau (la cílix el 1975 i el tresoret el 1998) i, atés que en aquell moment Benicarló no disposava d’un museu per a catalogar i conservar les troballes, es van traslladar a Castelló. Actualment pertanyen al Museu de Belles Arts de Castelló, on formen part de la seua exposició permanent.

Durant els set mesos que han estat exposades a Benicarló, el Mucbe ha organitzat visites guiades, i tallers escolars i didàctics per a donar a conéixer i posar-les el valor. De fet, de les més de 22.000 visites, quasi un terç es correspon amb grups escolars.

La cílix, atribuïda al pintor de Penthesilea, és una copa de producció grega que conté a l’interior un medalló central amb una parella, mentre que en l’exterior s’hi poden vore dos escenes amb cinc figures cadascuna.

Servia per a beure vi de forma comunitària i tenia, probablement, una funció de caràcter ritual. Té un diàmetre de 470 mm i una altura de 112 mm i està datada del segle V aC.

Pel que fa a l’anomenat tresoret del Puig de la Nau, és un conjunt de peces de joieria o ornament personal que formaven part d’un dipòsit ritual: un passador bicònic d’or, dos parells d’arracades i un braçalet obert de plata. Les peces, que pertanyien amb tota probabilitat a una dona de l’alta societat, van ser localitzades totes juntes en una de les parets de les cases del poblat del Puig de la Nau i també estan datades del segle V aC.