Ramón Gisbert ha rebut de la mà de la regidora d’Esports, Mayte Revilla, del primer tinent d’alcalde, de l’àrea de Planificació Estratègica i Economia, Joventut i Esports de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat Francesc Josep Belver, un Esment Especial per la seua vida dedicada a l’esport adaptat i pel seu pas pel CEM Hospitalet de bàsquet en cadira de rodes, sent considerat en aquest esdeveniment com a “Mite i Llegenda” de l’esport adaptat.
Aquest passat divendres dia 21 d’octubre, a la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat, es va dur a terme “La Nit de l’Esport”, després d’uns anys de no poder-se realitzar per la pandèmia. En aquesta ocasió, a més dels premis als esportistes que han destacat pels seus resultats o d’equips, també han volgut premiar amb un esment espacial a sis persones que han destacat per la seua carrera tant com esportistes, directius o àrbitres.
Ramón Gisbert, actualment president de AFANIAD Vinaròs, natural de Barcelona, que viu a Vinaròsva ser un dels guardonats. Es destaca el seu treball de 50 anys al capdavant de diferents iniciatives en el món de l’esport, com la creació del primer equip femení i escola mixta de bàsquet en cadira de rodes, cofundador l’any 1977 del CEM Hospitalet, únic club creat en aquells dies de bàsquet femení.
També ha sigut cofundador dels equips del UNES Sant Feliu de Llobregat, que va aconseguir situar-lo dintre de les seccions no professionals del BARÇA. Així mateix, també va ser cofundador de l’equip de bàsquet en cadira de rodes de COCEMFE Castelló ajudant a l’equip del Bamesad a jugar a la Lliga Catalana i va ser l’organitzador de la lliga femenina en l’època dels 80. També va col·laborar en diverses edicions de la Copa de la Reina de Bàsquet Femení, seleccionador nacional en l’europeu de 1989, en el mundial de 1990 i en els Jocs Paralímpics de Barcelona 92, creador de la Comissió Nacional de Bàsquet de Colòmbia i amb el seu treball aconseguir la medalla de plata en els jocs Parapanamericanos de Mèxic en el 2011, després dels EUA i per davant de la poderosa Canadà i la classificació de Colòmbia, per als els seus primers Jocs Paralímpics de Londres 2012.
Després del seu treball a les federacions catalana, espanyola i fins i tot colombiana, l’any 2013, després de tornar de Colòmbia, es va fer càrrec del CEM Hospitalet que estava a punt de la desaparició i amb el seu equip directiu, Silvia, Roger i Javier, van aconseguir salvar-ho i no deixar mai de participar en la lliga nacional, des de 1977.
En el seu discurs després de rebre el premi, va agrair a l’Ajuntament el mateix i va instar els regidors presents el secundar encara més l’esport adaptat, al CEM Hospitalet i va demanar que, en les obres de millora de les diferents instal·lacions, també es tingués present la que necessita que es dugui a terme en el poliesportiu del Gornal, perquè el CEM pugui tenir un lloc suficient per a guardar les seves cadires esportives i material específic, al que es van comprometre.
