Cristian, un any més. Una pregunta curiosa y personal, et tornes a agafar vacances abans del Gamesis.. és per agafar forçes o és casualitat?
Sí, dona la sensació que ho faig expressament, però és pura casualitat! El Gàmesis sempre cau més o menys per les mateixes dates i just coincideix amb el nostre període de vacances a Asertic. Ara, també t’he de dir que em va de luxe desconnectar una mica abans… perquè cada any el Gàmesis creix, i això vol dir més feina i més intensitat!
De l’any passat, qué és, el que més et va agradar? i que et pareix que li va agradar més a la gent?
Doncs com tots els anys, la meua part preferida va ser la zona Retro. Té eixe punt de nostàlgia que enganxa, i a més, combinada amb les màquines arcade de la carpa principal, fa que siga impossible no passar-s’ho bé. Sempre hi ha gent jugant, recordant partides de la seua infància o descobrint jocs que mai havien vist, i això és una de les coses més boniques que té el Gàmesis.
Pel que fa al que més va agradar a la gent, jo crec que, com sempre, va ser l’esdeveniment en conjunt. Cada any veus més visitants, més ambient i més ganes, i això demostra que el projecte funciona i que la gent li té estima. Personalment, estic involucrat en el Gàmesis des de l’edició del 2017, i he pogut vore com ha anat creixent d’una manera molt positiva. Ha passat de ser una proposta local a convertir-se en un referent a la zona, i això fa molta il·lusió, sobretot per tota la gent que el fem possible any rere any.
Amb el ‘gaming’ actual: torneigs, maquines retro, realitat virtual… tenim molta ‘pràctica’ de videojocs, però en comparació, es quedava coixa la ‘teoria’. Creus que amb el nou espai Indie, es tornarà al Gamesis original de conferències i punt de trobada de desenvolupadors i creatius?
El Gàmesis original era molt més teòric, més de ponències i contingut professional, però li faltava un poc d’eixe “enganxe” amb la gent. Fa uns anys vam decidir donar-li la volta i fer-lo més participatiu, més viu, i la veritat és que ha funcionat molt bé. Ara ja tenim una massa crítica de visitants que ni tan sols necessiten que els recordem les dates —la gent espera el Gàmesis amb ganes.
Enguany, a banda de les conferències tradicionals a l’auditori, tenim una novetat molt xula: la segona carpa amb Pixel Roots, un espai pensat per donar visibilitat als desenvolupadors indie, tant d’aquí com de fora. Allà podrem vore projectes independents, provar prototips i, sobretot, parlar cara a cara amb la gent que està darrere dels jocs.
També hi haurà DevTalks amb temes molt variats —des de com crear videojocs en hardware retro fins a experiències més actuals— i els Premis Pixel Roots, que reconeixen aspectes com el millor art, la millor música o la millor narrativa. En definitiva, és un espai on es respira creativitat i ganes de fer coses noves.
Crec que amb això recuperem molt bé l’essència del Gàmesis original com a punt de trobada per a creadors i amants del videojoc, però amb un format més obert, proper i atractiu per al públic actual. És un pas més cap a eixe equilibri entre jugar, aprendre i connectar amb la comunitat.
Una cosa curiosa és que també triomfen del GAMESIS les activitats “sense pantalla”: tallers (ja estan complerts), laser combat (l’any passat havien cues) o jocs de rol i taula (també ‘a tope’). Hauran novetats enguany?
Doncs sí, és curiós però les activitats “sense pantalla” sempre han tingut molt d’èxit al Gàmesis. Els tallers s’omplen ràpid, al laser combat hi ha cues cada any, i els jocs de rol i taula sempre estan a tope. Al final, la gent també busca experiències més físiques, de contacte, i això dona molt bon ambient.
Enguany, a més, tenim una novetat molt potent: Just Dance Phygital, una activitat que combina el millor del món físic i el digital. Els participants han de reproduir coreografies seguint el ritme i la precisió dels moviments, i un algoritme puntua cada actuació. És una mena de torneig eliminatori on només els millors passen de ronda, fins arribar a la gran final.
Però el més interessant és que el/la guanyador/a del Gàmesis podrà representar-nos en el classificatori mundial d’Astana, per optar a la final global d’Abu Dhabi. És a dir, una activitat local amb projecció internacional —una passada.
Crec que amb iniciatives com aquesta aconseguim mantenir eixa essència del Gàmesis més participatiu i físic, però donant-li un toc actual i tecnològic. En resum: activitats sense pantalla, sí, però amb molta energia i molt de futur.
En el Vinalab tenim ample de banda, sales disponibles, aparcament… si el GAMESIS no es pugués celebrar ahí, on es podria organitzar?
El Gàmesis va nàixer al Vinalab, i sincerament, és on hauria de continuar. És un espai que ja forma part de l’essència de l’esdeveniment. Tenim l’amplada de banda necessària, sales disponibles, aparcament, seguretat… tot el que fa falta perquè tot funcione com un rellotge.
Si algun dia ens veiérem obligats a canviar de lloc, la veritat és que no seria gens fàcil. El Gàmesis necessita diverses fibres dedicades, espais polivalents i un entorn on poder deixar tot el material amb seguretat. No és tan senzill com muntar quatre ordinadors i ja està.
I si et soc sincer, a Vinaròs no se m’acut cap altre lloc com el Vinalab. Té l’espai, la infraestructura i, sobretot, l’esperit del projecte. És la nostra casa des del principi, i crec que tots ho sentim una mica així.
El GAMESIS no sols és per al ‘gamer hardcore’ ultracompetitiu, sinó que també es una experiencia que també pot ser familiar. Com a pare, que opines sobre això?
Totalment. El Gàmesis mai ha estat només per al “gamer hardcore” que ve a competir. És un esdeveniment pensat perquè tothom trobe el seu espai: des del que ve a jugar, fins a les famílies que venen a passar el dia.
Jo, com a pare, això ho valore molt. És un pla genial per vindre amb els xiquets: poden descobrir jocs retro, participar en tallers, provar el laser combat o ballar en el Just Dance Phygital. I, com no, el concurs de cosplay, que cada any és un dels moments més esperats. Vore tanta gent disfressada, amb personatges fets amb tanta dedicació, dona un ambient molt especial —és impossible no somriure.
Al final, el Gàmesis és molt més que videojocs. És un espai obert, segur i creatiu, on es pot aprendre, divertir-se i compartir. Els més menuts descobreixen aquest món d’una manera sana i completa, i els majors tornem un poc a ser xiquets. És una experiència familiar de les bones, d’aquelles que es viuen junts i es recorden després.
Una opinió personal: per què ara ser ‘un friki’ ja no és impopular?
Doncs mira, fa uns anys ser “friki” era quasi un motiu de broma… i ara és tot el contrari. Crec que el que ha canviat és la percepció social: abans la cultura del videojoc, del còmic o de l’anime era més minoritària, però avui forma part del dia a dia de tothom.
Ara ser “friki” vol dir tindre passió per alguna cosa, siga per una saga, per un videojoc o per un univers que t’encanta. I això és positiu, perquè al final és cultura, és creativitat i és comunitat.
A més, crec que internet i les xarxes han ajudat molt: han connectat gent amb els mateixos interessos i han fet que això deixara de ser una afició “rara”. Hui, ser friki és quasi un orgull —una manera de dir “això m’apassiona i no em fa vergonya”.
I si ho penses bé, el Gàmesis és un reflex d’això: un lloc on ser friki no sols està bé, sinó que és el que ens uneix a tots.
A nivell particular: la pregunta de sempre. A que jugues últimament?
Bona pregunta! Doncs últimament, entre faena i Gàmesis, no tinc tant de temps com voldria per jugar… però sempre cau alguna partida. Ara mateix estic amb alguns clàssics retro, que m’encanten per desconnectar, i també provant cosetes noves per estar al dia.
M’agrada molt anar alternant: un dia puc estar rejugant algun Metroid o Street Fighter i l’endemà provar algun indie curiós que he descobert a Pixel Roots.
Al final, és el que té este món: hi ha tanta varietat que sempre trobes alguna cosa que t’enganxa, siga nova o de fa trenta anys. I, sincerament, a mi encara em fa la mateixa il·lusió agafar el mando que quan era menut.
