Inici ALTRES NOTICIES Entrevista a la cofraria de Sant Antoni

Entrevista a la cofraria de Sant Antoni

491

En 2011 va ser declarada Festa d’Interès Turístic Provincial i qualsevol benicarlando, coneix de sobres, la seua foguera, les seues lloes, les seues coques o la seua fira. I per descomptat, la seua melodia. La Festa de Sant Antoni és una de les dates grans per a qualsevol habitant de la ciutat. I no és per a menys, ja que el col·lectiu que l’organitza, treballa durant tot l’any. La Confraria de Sant Antoni, són homes i dones que mantenen viva una tradició, al temps que fan partícip a tot el món.


Tres són els que ens expliquen aquesta setmana la seua particularitat: Aroa Àvila, Maite Bayarri i José Luís Fandos. Tres majorals que fan aquesta entrevista, agradablement, interminable i als quals demano disculpes des d’aquí, per ometre tantíssims noms i dades que, emocionats, m’oferien, però era impossible plasmar aquí. Així és la magnitud d’aquesta festa: inabastable. Visca el pare Sant Antoni!

-7 Dies: Com va nàixer la confraria?
-Confraria de Sant Antoni: La confraria tal com la coneixem ara, podria datar-se de 1946, però la festa és anterior fins i tot a la guerra civil. No podem descriure la història com va ser, perquè existeix molt poca documentació, quasi tan sol fotogràfica i els records de la gent gran. El que sí que es coneix, és que en la primera meitat del segle passat, la festa l’organitzava i pagava una única persona, que era triada pels agricultors. Amb Sant Antoni passa com amb tantes altres festes de tradició cristiana, que es perd en el temps i és difícil acreditar.
Actualment, la confraria està formada per dotze parelles de majorals i el consiliari, mòssen Carlos. Cada any es van tres parelles i entren tres noves que estan quatre anys. Així que anem renovant sempre.

-Quines són les vostres activitats principals?
-Tots els anys és la mateixa organització: la fira, la cavalcada, la foguera i la benedicció dels animals. Dit així, pareix una cosa simple, però és un treball de tot l’any. La fira agrícola és el primer que fem. És posterior a la festa, però encara així, aquest, ha complert trenta anys. Quasi que la primera cita dels majorals, és quan pugem a Puigcerdà per comprar el cavall de la rifa. Abans el cavallet es comprava als yankis o on venia bé, però després, per fer comboi, pugem a aquesta fira i no només gent de Sant Antoni, si no molta de Benicarló, coneixedora de cavalls normalment i d’eixa manera, ja compres el cavall al gust de la gent que hi ha allí, que són més o menys els qui els interessa després quedar-se el cavall.

-Una vegada li va tocar al capellà, no? Què passa quan l’afortunat no vol el cavall?
-Els va tocar a mòssen Carlos i a mòssen Juan, just l’any que es van estrenar dins de la confraria. Es fa un gran tiratge de bolletes i es venen moltíssimes, així que pot tocar a algú de Barcelona, Tarragona o València; a tots els feriants, que també les compren o a qualsevol que no tinga espai o simplement interès. Natros lliurem el cavall i ja el propietari fa el que vol amb ell. És complicat, no és un gosset. I si no ho vol, la confraria li paga més o menys el que val, però sempre hi ha algú interessat.

-Parlàvem de la fira, una cita important per als comerços expositors.
-Sí, s’ha convertit en uns dies marcats al calendari per a molta gent. Cal pensar, que amb la fira paguem la resta de la festa: les coques, el forn, els sopars pels cavallistes, etc. així que ens interessa portar el major número de públic possible i per a això cal menejar-se molt, visitar altres fires com les de La Jana o Amposta, per exemple; veure les novetats i si agraden, intentar portar-les. És una feina molt gran, s’acaba la fira i ja comencem a treballar en la de l’any següent, és un no parar. El wifi, per exemple, que és una novetat i ens ho demanaven els concessionaris, perquè ells treballen en directe i estan molt contents de poder participar, tant els de cotxes com els de tractors, perquè aquests dies sempre fan vendes i tenen ganes de vindre a exposar els productes nous. És molt emocionant perquè et van preguntant tot l’any per saber les dates i mostren interès pel treball. El més bonic de la fira, seria poder agrupar a tots els comerços del poble, que poguérem exposar tot el producte local, perquè és una fira important i ja té un nom a la comarca.
D’altra banda, també busquem activitats complementàries, com la joia; en la fira també hi ha tir i arrossegament, i es fan moltíssimes més activitats. La veritat és que és una fira molt completa, hi ha entreteniment per a totes les edats. Per als xiquets per exemple, s’ha portat a Moniato Xou o a Pelina, i el Taller de Sally sempre fa alguna manualitat i tira una maneta. Aquest any, es va portar als cavalls militars de Saragossa, va haver-hi domatge clàssic de cavalls, ovelles, gossos d’atura… Una novetat molt xula, va ser el programa de radio en directe, des de l’Emissora Municipal, on s’entrevistaven a diferents membres de la confraria, als presidents, a gent que passava, comerciants… una mica a tota la gent, per tindre l’opinió de tots. Va agradar molt.

-I res més s’acaba la fira, a embolicar coques.
-Sí, ja diem que és un treball de tot l’any. I molt important, perquè participa tot el poble. En el cas de l’embolicà, és molt bonic, perquè obrim les portes de les drassanes i s’omple de gent que vol col·laborar. És moltíssima feina, perquè fem entre 120 i 130 mil coques. Sense aquesta participació, no es podria fer, així que també els obsequiem amb una misteleta, un bocadillet… Quasi tot dones.

-Hi ha paritat en la confraria?
-Per descomptat. En la confraria sempre hem estat tots importants. Ja fa molts anys que som dotze parelles de majorals i abans, que era més “cosa d’homes”, encara que hi haguera un únic organitzador, és clar que hi havia una dona darrere, perquè si no, tampoc podria fer-ho. Tot canvia. Cal evolucionar, que és important. Treballem els vint-i-quatre, cadascun amb la seua funció, i si fallara algun, no hi hauria festa. Tots fiquem un granet d’arena.
A més, tots tenim il·lusió pel que fem, és una tradició benicarlanda oberta a tot el món, que no es pot perdre, en part perquè Benicarló és un poble llaurador. Però, encara això, com hem dit, cada any entren tres parelles i és igual que siga gent del camp, que siga de la mar o que treballen a una oficina. La Confraria de Sant Antoni està formada per persones que tenen ganes de treballar i interès per la festa.

-Per descomptat, pocs benicarlandos estaran exempts d’aquesta emoció. Tindreu de cara a l’ajuntament?
-Sí, estem en contacte tot l’any, veient què els pots treure una miqueta, perquè vulgues o no, la festa necessita d’una infraestructura i vint-i-quatre persones no la podem tindre, així que l’ajuntament també ens tira una bona mà. A l’hora de muntar fira, a l’hora de descarregar, en la cavalcada, les tanques per a l’exhibició… Estem molt agraïts, perquè es porten súper bé. Sempre ens han ajudat. És que, sense la seua col·laboració, no podríem fer res. Per a la fira, es talla un carrer d’entrada, així que, també ens coordinem amb la Policia Local o amb Protecció civil. Dins, la col·laboració de la Brigada Municipal, és indispensable. En la cavalcada, buiden tots els carrers perquè puguen passar els carros, perquè no hi haja cap problema. Els serveis de neteja, són súper importants…. Per descomptat, tot l’organisme municipal, no ens deixa de costat.

-La cavalcada i la foguera, també són dates esperades per tots.
-Clar, són fites benicarlandos. Quan arribem amb el carro a l’ajuntament i veiem a tota la gent que envolta la foguera, ens cauen les llàgrimes de l’emoció. Veure aquesta resposta al treball que hem preparat durant un any, és molt important. Són actes populars amb molt carisma, possiblement, el que més coneix la gent: la foguera, les coques, les lloes, els cavalls… La feina dels cavallistes, és per destacar-la. Per això, el primer dia de la cavalcada, se’ls convida a sopar també a tots, a manera d’agraïment. Han vingut fins a cent cinquanta persones. També organitzem una paella pels que enganxen els tres carros principals de la festa: el de la música, el del dimoni i el de les lloes. És gent que, potser, podrien tindre el seu carro i gaudir d’una altra manera la festa, però aguanten i la fan possible.

-Entre unes coses i unes altres, no parareu.
-És que, comporta molt treball, perquè és una festa oberta a tot el món. Per a i pels benicarlandos. L’han fet ells, natros no inventem res, només continuem una tradició. És una festa que va a més i no es pot deixar res solt, per això, les dotze parelles de majorals, som com una família. Les majorales, per exemple, a partir de setembre, ja ens reunim per preparar els arranjaments florals de l’altar; tots els divendres anem treballant. Un altre dia, ens fem la típica foto en l’altar, la que surt al llibret. A més de la festa, és important l’amistat que queda. Hi ha gent que coneixes del poble, però no tens una relació directa i arran de Sant Antonio, la fas i és molt bonic també. I quan entres en la confraria, et contagien la il·lusió. Són quatre anys i passen volant, no t’adones. Els majorals nous, aporten idees noves i has de ser molt valent amb els canvis, també és veritat, perquè és una festa tradicional i la mateixa paraula et tanca moltes coses. Per molt que no vulguem, Benicarló és tradicional de per si mateix, així que canviar qualsevol coseta és difícil. Estàs mirant de fer una festa de cara al poble però sense ferir a ningú, sense que ningú es puga sentir ofès per res.

Autor: Hugo del Arco. Entrevista publicada al 7dies Actualitat de Benicarló