Alesia Martínez | Vinaròs
Amb la novel·la històrica més recent de Conxa Solans, «Razón de Estado», t’endinsaràs en un món de secrets, traïcions i venjances. Ambientada en la primera meitat del segle XVI, aquesta obra ha captivat als lectors. De fet, la primera edició d’Antinea ja està esgotada. En una entrevista en exclusiva, l’autora comparteix amb nosaltres el seu procés de creació, les seves fonts d’inspiració i plans de futur.
Conxa, en quin moment vas conèixer la història d’Estefanía de Requesens i Juan de Zúñiga i vas pensar “aquí hi ha tema”?
Fa uns 20 anys. Jo vivia a Molins de Rei i, com a historiadora, vaig voler presentar la meua tesina sobre aquest tema. Per tant, ja tenia bona part de la investigació feta. En aquell moment, al indagar sobre aquests personatges, em va impactar la personalitat d’Estefanía i de la seva mare; també que es casara amb Juan de Zúñiga, un home proper a Carles V, però que tampoc semblava el millor partit per a ella. Tot i això, va acabar sent preceptor del príncep Felip II i el matrimoni es va traslladar a la cort. Sobre aquesta relació tan propera amb el monarca i tenint en ment certes dades que em vaig anar trobant, vaig decidir muntar la meua propia novel·la. A més, volia traslladar al públic tot aquest context històric del segle XVI, que em sembla fascinant, d’una manera més divulgativa i amena.
De quina manera s’entrellacen els fets històrics verídics i la part de ficció en aquesta obra? És difícil trobar l’equilibri entre aquests dos aspectes a l’hora d’escriure una novel·la històrica?
En efecte, és una novel·la molt més complexa d’abordar. Els meus llibres sempre tenen un rerefons històric, però en els altres vaig anar construint l’argument i els personatges sense tenir que plantejar-me tantes coses. “Razón de Estado” toca un tema més proper per als meus lectors i he tingut molta cura de no crear anacronismes involuntaris, d’adaptar molt bé el to a l’època, la vestimenta, el vocabulari…hi ha una feina de documentació molt important per aconseguir el realisme que buscava. Els protagonistes van existir i, a partir d’aquest punt, jo interpreto una història que podria haver succeït…o no. No volia crear cap mena de conflicte històric sobre el que es planteja, per això moure’s entre el terreny de la realitat i la ficció no és fàcil.
Quines fonts documentals has emprat per vestir aquesta història?
A més de la investigació que vaig fer a Molins de Rei, m’he recolzat en diverses guies i en dos fonts documentals: la correspondència – preciosa – entre Estefanía de Requesens i la seva mare, on explica com és la vida a la cort, quins problemes tenia i altres qüestions quotidianes. També ha sigut de molta ajuda el dietari de viatges del rei Carles V, que ens permet conèixer els seus moviments, ja que va ser un monarca molt inquiet. Després de revisar-ho tot vaig decidir estructurar la novel·la en quatre parts: les dues primeres per parlar del temps en què el matrimoni està a Catalunya i les altres per fer referència a quan es traslladen a la cort.
Quant et va costar escriure aquesta novel·la i en quin context personal la vas gestar?
Em va costar dos mesos escriure-la i dos anys més arreglar-la. La vaig gestar en un moment en què vaig tenir un desprendiment de retina i, durant la recuperació, estava a casa de la meva filla. No tenia cap obligació i vaig poder fer una immersió total en aquest projecte. Durant vuit setmanes vaig estar dintre del segle XVI. Després va començar tot el procés de revisió del llibre. Tenia clar com volia que començara la història, però vaig canviar el final. Crec que va ser un encert perquè l’actual resulta més emocionant. Almenys, això és el que la gent em diu. Estic contenta que hagi funcionat.
Quina és la reflexió que voldries que el lector fera després de llegir aquest llibre?
En aquest llibre s’exposen moltes qüestions interessants, com ara la situació d’Espanya en aquell període, els problemes relacionats amb el protestantisme, els conflictes amb els corsaris…L’obra transcorre en una època molt intensa a nivell històric que crec que val la pena conèixer.
Però, per sobre de tot, vull destacar la vulnerabilitat de la dona davant les circumstàncies, en un moment on el destí, ja fossis reina o minyona, estava molt lligat a la voluntat dels homes. Això li passa a l’Estefania i a molts altres casaments per conveniència, amb els quals les grans famílies forgen aliances per mantindre el seu patrimoni i poder.
Des de la teua visió feminista, què et sembla que s’estiguin reescrivint novel·les clàsiques d’Agatha Christie o de Roald Dahl per eliminar referències que poden ser interpretades com a masclistes o ofensives cap a certs col·lectius?
Jo em considere feminista, però no radical. Respecte a això que estan fent, no em sembla bé. Crec que tot el que està escrit està influenciat pel moment històric i s’ha de respectar l’autor. Pots jutjar si t’agrada o no en aquest moment, però no canviar-ho. Allò que ara ens sembla terrible, pot ser llavors era vist d’un altra manera i hem de ser conscients. En aquesta novel·la, per exemple, l’Estefania parla amb la seua mare d’una esclava. Aleshores era habitual el que avui ens sembla inconcebible.
Què ens pots dir del titular? A què fa referència aquesta “Razón de Estado”?
Una “Razón de Estado” és posar les teves obligacions com a rei per damunt de les inclinacions personals i els sentiments. Per això el titular; qui llegeixi el llibre ho entendrà de seguida. De fet, hi ha un moment on un dels personatges ho diu clarament. A mi em sol costar molt triar un títol, però en aquest cas – tot i que em deien que no era massa atractiu – sentia que no podia posar-ne un altre.
Com és que en aquesta ocasió vas decidir escriure el llibre en castellà i no en català?
Aquesta és una pregunta que m’han fet molt. I sempre dic que és perquè simplement no l’hagués pogut escriure d’un altra manera. La majoria dels documents que vaig consultar estaven en castellà, no el que parlem ara, sinó el d’aquella època, i volia mantenir un to i un vocabulari adaptat que en català hauria estat molt difícil.
Parla’ns de les presentacions de la novel·la que s’han fet fins ara i de les que tens previstes. Com va la difusió?
Molt bé, de fet la primera edició ja està esgotada i s’està movent prou. Aquest any hem fet presentacions del llibre en diverses localitats, com ara Molins de Rei, l’Ametlla de Mar, Alcalà de Xivert, Benicarló o Sant Feliu de Llobregat. A Molins de Rei em van ensenyar les obres de rehabilitació del Palau de la família Requesens. Volen fer un centre d’interpretació del Renaixement i m’han demanat alguns exemplars perquè puguin estar allà. També he participat en el 1r Tast de Lletres organitzat a la Cotxera de Batet, abans de la Fira del Llibre a Vinaròs, on van venir autors de la zona i es van presentar novetats editorials. Després de tot això, vull descansar una mica, ja que han estat uns mesos bastant intensos.
Paren les presentacions però…i els llibres? Tens alguna altra novel·la en ment?
El que tinc projectat ara és la continuació de “Razón de Estado”, però no tinc cap pressa per acabar-la. El fill d’Estefanía va tenir una vida prou interessant, que entra dins del meu àmbit de coneixements. No obstant, ja ha estat publicada i he volgut centrar-me en un personatge femení del que no se sap tant, tot i que va ser clau per a ell: la seva dona. Ara estic seguint el fil per veure on em porta. A més, tinc un altra novel·la que vaig escriure després de llegir un reportatge sobre els temps de l’IRA. Està protagonitzada per dues dones amb vides i situacions personals antagòniques, que es coneixen durant un viatge i, a mesura que avança la trama, les seves històries es van trenant.
