Inici BENICARLÓ Conxa Solans: entrevistem a la historiadora i novel·lista

Conxa Solans: entrevistem a la historiadora i novel·lista

129

Entrevistem a la historiadora i novel·lista Conxa Solans

per Alesia Martínez / La Redactora

Vinarossenca de naixement, però amb molt de món al darrere, Conxa Solans – Conxita – és una dona amb moltes ganes de contar. Durant anys ha compartit les seves investigacions com a historiadora en revistes especialitzades. Ara ens descobreix una nova faceta, aportant el seu saber fer a través de la literatura. Escriu novel·les precioses, en les que transmet el seu interès per l’univers femení i els pobles amb mar. Optimista i vital, en aquesta entrevista ens parla del seu llibre: El llarg camí del Sol, publicat recentment per Editorial Antinea i finalista al Premi Josep Pla 2021.

Com sorgeix aquest nou llibre?

El Pròxim Orient és una regió que sempre m’ha interessat. Fa anys vam organitzar un viatge i vaig visitar a Tomás Alcoverro, corresponsal de La Vanguardia. Vam menjar junts a Beirut i vam parlar sobre el complex context polític i social del país. De fet, feia poc que havien assassinat l’expresident Rafik Hariri en un atemptat. Aquesta conversa em va venir al cap després, quan jo era a Holanda passant per una situació difícil. Entre les meves anades i vingudes hospitalàries vaig començar a escriure sobre antiherois. Va ser llavors quan tot va encaixar i vaig saber que el Líban era l’escenari idoni per situar els protagonistes de la meva novel·la. Quan vaig tornar a Vinaròs, la tenia pràcticament acabada.

Com resumiries “El llarg camí del Sol” sense desvetllar parts importants de la trama?

Diria que a mi no m’interessa la part negativa de la psicologia de les persones, per a això ja tenim els thrillers. En aquest llibre he volgut plasmar com una dona arriba a un poble, Alarò, ferida espiritualment, amb un nen i molts problemes personals per resoldre. A mesura que avancem veurem com es desenvolupa aquest procés de reconstrucció de si mateixa i la seva relació amb altres personatges. Per exemple, Jean Luc, un home inquietant que continua interferint en la seva vida. En aquest llibre, sota una aparent convivència pacífica, descobrirem una trama plena d’intrigues i traïcions, però també d’ensenyaments valuosos que poden ser font d’inspiració.

Pel que fa al procés creatiu, com et documentes i et planteges un primer esquema?

Quan començo un llibre tinc molt clar quins són els personatges principals i una idea inicial del seu perfil, però no sé exactament què faran. Això va sortint sol. Acostumo a treballar durant els matins i acudeixo a les notes que tinc guardades. Hi ha un moment en què els personatges s’escriuen a ells mateixos. Pel que fa al procés de documentació, vaig aprofundint en el context a mesura que ho vaig necessitant. Tant anys de recerca com a historiadora m’han ensenyat a indagar. Aleshores, quan vull saber més, paro, m’informo i introdueixo aquestes dades en la història.

Com en anteriors obres teves hi ha una dona al capdavant. Què ens aporta l’Anna Riverola com a protagonista?

Fortalesa. L’Anna Riverola era jove i s’havia deixat condicionar, adoptant un rol contra el que finalment es revela. El seu marit periodista mor en un atemptat a Beirut i aquesta tragèdia personal destapa tot el seu potencial. A les meves novel·les sempre hi ha un personatge femení clau. Sé com n’és de difícil la vida quan et quedes vídua i has de tirar endavant els teus fills. Per això, i encara que entenc el món dels homes, m’he especialitzat en novel·les de dones. Jo també ho soc i m’interessa escriure sobre elles. Necessito tocar de peus a terra, moure’m per llocs que conec. Això és una cosa que el lector local captarà de seguida quan s’endinsi en Alarò.

El llarg camí del Sol és finalista del Premi Josep Pla 2021. Com vas decidir presentar-te a aquest guardó?

El 2019 em vaig presentar al X Premi Delta de Narrativa Escrita per Dones, del Baix Llobregat, amb la novel·la Res no es pot amagar. I vaig guanyar. No m’ho esperava, va ser una gran sorpresa. Aquest llibre va tenir una gran acollida als clubs de lectura de dones, com Àgora, i vaig assistir a presentacions per tota Catalunya. Això em va donar ganes de més i em vaig animar a intentar-ho amb El llarg camí del Sol, al Premi Josep Pla 2021. Van concursar escriptors de molt prestigi i jo vaig quedar primera finalista. Em sento molt contenta i agraïda per les crítiques tan positives que he rebut.

Va ser llavors quan vas decidir confiar en Editorial Antinea per publicar la teva obra?

Sí. Després de quedar finalista vaig intentar posar-me en contacte amb diverses editorials per publicar el llibre. Unes ni em van contestar, d’altres van dir que el meu nom no era prou conegut. Aleshores vaig fer-li la proposta a la família Castell, de Vinaròs. De seguida es van mostrar encantats de fer-ho sota el segell d’Editorial Antinea. Les seves condicions em van interessar i els hi vaig donar tota la confiança. El llibre està tenint molt bona acceptació. El repte ara és que vagi arribant a les distribuïdores nacionals. També m’interessen molt les tertúlies literàries, ja que intercanviar impressions amb els lectors em sembla una experiència molt enriquidora.

Conxita, sé que tens una nova obra en procés, què ens pots avançar?

És cert. Es tracta de la vida novel·lada d’Estefania de Requesens, baronessa de Molins de Rei. Està previst que surti al novembre, publicada en castellà. Durant molt de temps vaig investigar els arxius d’aquesta localitat catalana. Això em va permetre conèixer la vinculació d’aquesta família amb Carles V. L’any 2020 un despreniment de retina em va portar a estar més temps a casa i vaig recordar la seva història. Va ser llavors quan vaig començar a donar-li forma a aquest nou llibre, que es titularà Razón de Estado. A banda, tinc un altre projecte en marxa, un tema complicat i desconegut que suposarà un repte personal.

Com a historiadora i escriptora, diries que a Vinaròs s’aposta prou per la cultura?

Jo em sento feliç a Vinaròs. El seu entorn m’inspira més enllà de les limitacions pel que fa a espais culturals i aforaments. Hi ha persones molt implicades en l’impuls de l’art en totes les seves vessants, com ara Nati Romeu, de la Fundació Caixa Vinaròs. Per mi és una dona incansable, que fa molt per donar a conèixer el llegat de figures tan rellevants com Carles Santos. També hi ha escriptors importants que viuen aquí. L’agenda cultural podria arribar a més gent, però no ens podem desanimar. Per cert! En els propers mesos Tomás Alcoberro vindrà a fer una xerrada sobre el meu llibre a la localitat. Li vaig enviar en digital perquè el llegís i em va respondre al cap de tres dies dient: m’ha encantat el final!

Caldrà doncs, estar pendents de la data. Encara que, si voleu conèixer el desenllaç de El llarg camí del Sol, ja podeu avançar-ne la lectura. Podeu trobar el llibre a la venda a Vinaròs, a la Llibreria Els Diaris i a Benicarló a Raquel Papers.

Article anteriorLa Diputació continuarà una setmana més amb els tractaments contra els mosquits
Article següentVinaròs: nou ‘xiringuito’ al port