Aquesta investigació li va permetre obtindre el títol de Mestre, i ha sigut entregada en l’entitat per part de la família
Vicente Valls i Anglés (Vinaròs, 1896 – Madrid, 1962) va ser mestre d’ensenyament primari en la secció de ciències. Va exercir com a mestre a Vinaròs i des de desembre de 1921 va ser inspector de primer ensenyament a la província de Santander. Va estar pensionat a l’estranger per la Junta d’Ampliació d’Estudis. En 1924 va exercir a Guadalajara, en 1929 a Pontevedra i des de 1930 a Lleó. Membre de l’Associació General de Mestres de la UGT, va participar en la constitució de la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyament en 1931. En 1930 es va incorporar a l’AS de Lleó, sent triat regidor de l’ajuntament d’aquesta localitat en les eleccions municipals d’abril de 1931. A la fi de 1932 es va traslladar a Madrid per motius professionals, sent cap de Secció del Museu Pedagògic Nacional. El colp d’estat del 18 de juliol de 1936 el va sorprendre de vacances al nostre poble, tornant a Madrid quan es van restablir les comunicacions. Va exercir el càrrec de cap de la Inspecció de Primer Ensenyament des del 23 d’agost de 1936 fins al 17 de juliol de 1937. Va ser regidor de l’ajuntament de Madrid en representació del PSOE en la corporació constituïda el 24 d’abril de 1937,
la qual cosa unit a les seues desavinences amb el llavors ministre d’Instrucció Pública, Jesús Hernández Tomás, li va portar a deixar la seua professió sol·licitant l’excedència a l’abril de 1938. Va ser detingut en el port d’Alacant al març de 1939. Va passar pel camp de concentració d’Albatera, on va estar fins al 22 d’abril que va ser internat en la presó d’Oriola (Alacant). El 28 de maig de 1940 va ser traslladat a Madrid, ingressant en la presó de Porlier i més tard en la de Yeserías. Va ser condemnat a vint anys i un dia en Consell de Guerra celebrat l’11 de novembre de 1941. Va estar en la presó de Yeserías fins al 24 de gener de 1944 que va ser posat en llibertat condicional. En eixir en llibertat va pertànyer a la Primera Comissió Executiva del PSOE a l’interior al costat de Juan Gómez Egido, Antonio Pérez García, Francisco de Bou Cuevas i Antonio San Miguel Tarazona. Conegut familiarment com a «Manc». Va ser detingut de nou el 8 de febrer de 1945, sent condemnat en Consell de Guerra celebrat a Alcalá de Henares (Madrid) el 23 de febrer de 1946 a deu anys de presó. A l’abril de 1946 va ser traslladat des de la presó d’Alcalá de Henares a la Presó Escola de Madrid (Yeserías) per a exercir com a professor auxiliar a l’Escola de Capacitació de la citada presó. Va eixir en llibertat provisional en 1951 dedicant-se a fer classes particulars i fent col·laboracions anònimes per a editorials com Espasa-Calpe. Va morir a Madrid el 27 de març de 1962.
