Inici VINARÒS La pesca, per Andrus Albiol

La pesca, per Andrus Albiol

222

Reinicio de la campaña cerquera provincial

Con unas aguas tranquilas en este periodo semanal, la pesquera del peix blau pasó de la veda a la actividad. Los arrastreros que quedan operaron con normalidad. La flota artesanal siguió inmersa en la campaña langostinera. Y los precios se han mantenido estables.

La pesca de arrastre, tres bous se encuentran dando remolque a jaulas con atún, y los otros tres restantes han desembarcado los cinco días hábiles (el miércoles solo faenaron dos) buenas cantidades y variedades de pescados y mariscos, como gambas, calamares, pescadilla, peluda, salmonete, rape, móllera, galera, pagel, pulpo roquero, jurel, canana, morrallas, etc.

El cerco, el lunes nuestra traíña se hizo de nuevo a la mar después de mes y medio de parada biológica en la provincia y capturó 50 cajas de boquerón (8 kg/caja) y 20 de sardina. El martes nada. Y el miércoles partió hacia el litoral burrianense, ya que por aquellas latitudes les llums atrapaban el peix blau.

Los artes menores, siete barquitas calan las redes de trasmallo en busca de nuestro crustáceo rey, y al mismo tiempo pillan besugo, raspallón, etc. Dos lo hacen en pos de la sepia y algún mabre. Una cala la red al lenguado, rombo y acedía. Y otra a la lubina, dorada, corvina y palometón.

Y el atún rojo al anzuelo con línea de mano un barco que faenaba al palangrillo costero se dedicó a esta pesquería de atunes. El miércoles pilló un ejemplar de 50 kg. en L’Ametlla de Mar (T) y el jueves otra aquí.

PIE DE FOTO; Tonyines artesanals preparaes per a la subhasta amb els seus compradors

Musclo marró

I clotxina canària, en castellà mejillón café o pardo. De nom científic Perna perna. És una espècie exòtica invasora provinent de l’oceà Índic, que després de colonitzar el sud d’Àfrica,  es va establir també en l’arxipèlag canari, concretament a Fuerteventura hi ha granges aqüícoles. I al Mediterrani s’ha expandit alguna població silvestre d’estos mol·luscos.

Pertanyent a la família dels Mitílids, este exemplar té una conquilla resistent, ovalada a la regió ventral amb el marge recte, però s’estreny en forma de triangle. L’extrem anterior és apuntat amb el umbo agut, per a bombar-se les dos valves en el mitjà dors. Al costat del vèrtex al costat del mecanisme de tancament té un lligament per a mantindre’l entreobert. I el posterior extrem està eixamplat i arredonit. Equivalva, és a dir, les dos peces iguals, que encaixen per mitjà d’una frontissa de tancament d’1 ó 2 denticles amb l’altra. L’estructura superficial forma solcs transversos i línies concèntriques de creixement que partixen d’àpex davanter. Interiorment en la peça el múscul posterior de tancament deixa dos impressions separades i l’anterior desapareix. La corfa exterior és amarronada amb tons granats i bandes grogues. La zona superficial de dins és nacrat morat. Talla 9 cm. El comestible cos reclòs entre les dos valves té un peu digitiforme. Un parell de brànquies formades cada una d’elles per dos sèries de filaments que constituïxen quatre sèries de làmines. Tota la massa corporal on estan els principals òrgans està embolicada pel carnós mantell. Es reproduïx al primer any de vida. Unisexual. Solten lliures al corrent els òvuls i esperma. De l’ou fertilitzat abans de dos setmanes les larves s’assenten al substrat per mitjà d’uns fils amb ciment que són segregats per unes glàndules. El musclo creix ràpid. Construïx les corfes a base de carbonat càlcic pres de l’aliment i del medi ambient, per a fer-la mes gran a força d’afegir-li capes. Per a això menja filtrant de l’aigua algues, animalons i partícules alimentoses amb el seu sistema de bombament. També absorbix de l’aigua l’oxigen respiratori. En estat salvatge pot albergar toxines. Pot ancorar-se en boies, restes de naufrágis, plataformes, esculleres, zona de marees, etc. Té depredadors com a polps, aus, crancs, estreles, etc.

PARTES ESTADISTICS PESQUERS PER MODALITATS I ESPECIES DEL MES D’ABRIL DEL 2026 (I)

 

        PEIXOS

Seitó (Boquerón) 969 kg

Escrita (Ratjada, Raya) 472

Xuxo (Totina, Peje obispo) 2

Besuc (Aligote, Besugo) 22

Voga/Xucla (Boga/Picarel) 3.543

Cavalla (Verat, Verdel) 910

Vetes (Cintas) 8

Congre (Zafio, Congrio) 23

Gall (Pez de San Pedro) 73

Orà (Muixarra, Dorada) 78

Móllera (Faneca, Capellán) 694

Gallineta (Cabracho) 2

Sorell (Chicharro, Jurel) 11.479

Asparrall (Raspallón) 1.234

Palá (Lenguado, Palaia) 6

Sarg (Breado, Sargo) 7

Lliri (Anjova, Lirio) 7

Llobarro (Lubina) 3

Aranya (Salvariego, Araña) 227

Paigell (Breca, Pagel) 10.682

Peluda (Solleta) 414

Peix espasa (Emperador) 144

Lluç (Pescadilla, Merluza) 11.981

Rap (Pejesapo, Rape) 1.273

Juriola (Rubio, Lucerna) 256

Moll (Salmonete) 3.460

Morralla (Serranos, etc) 1.058

Sardina (Sardinilla) 177

Morena (Murena) 2

Mero (Cherna) 1

Verderol (P. limón, Letxa) 51

Sorella (Jurel real) 4

Llissa (Mújol, Lisa) 231

Pagre (Hurta, Pargo) 12

Bisso (Estornino, Bis) 122

Gatet (Pintarroja) 29

Rata (Miracielo) 60

Corva (Corvallo) 5

Misseria (Gallo) 2

Mamona (Brótola de roca) 8

Saboga (Alosa, Sábalo) 11

Dèntol (Sama, Dentón) 33

Morruda (Sargo picudo) 2

Vidrià (Mojarra) 9

Rom ( Rèmol, Rombo) 1

______

Sub-Total………..  49.791

CRUSTACIS

Cranc de sopa (C. de paleta) 239

Escamarlà (Garagan, Cigala) 9

Llagostí (L. Mediterráneo) 34

Llagostí rossat (L. café) 15

Galera (Estomatoideo) 1.400

LLagosta (Langosta) 34

Castanyola (Cigarra de mar) 1

Gamba blanca (Camarón) 1.452

_____

Sub-Total……………    3.184

MOL·LUSCOS

Calamars (Chipirones) 330

Sepiò punxa (Choquito) 31

Canana (Pota, Volador) 2.667

Sìpia (Choco, Sepia) 11

Polp roquer (Pulpo roquero) 676

Polp blanc (P. blanco) 180

Polp mesquer (P. almizclado) 48

Polpa (P. patudo, Pulpón) 18

Caragol punxent (Cañailla) 12

Llonguet (Holoturia, Espardenya) 13

                                            ____­­­­­

  Sub-Total…………          3.985

Total Arrossegament… 56.960