Tripulación trasmallera desembarcando su extracción de pescado y marisco
Semana Santa más corta y ventosa
La flota provincial acordó faenar solo los tres primeros días de semana, pues en víspera de festivo los precios bajan en demasía. La mar permaneció batida a diario por los fuertes vientos de mistral. Las capturas resultaron dispares, ya el vendaval afectó a todas modalidades pesqueras. Y las cotizaciones se mantenían elevadas.
La pesca de arrastre, los seis bous el lunes faenaron por fondos medios. El martes perduraban las fuertes rachas de viento, para partir solo a caladero un bou. Y el miércoles amainó un tanto y laboraron cinco. Las extracciones fueron variadas, como langostino, gamba, calamar, pescadilla, peluda, móllera, salmonete, galera, rape, caballa, pulpo roquero, jurel, pagel, morrallas, etc.
El cerco, nuestra traíña se encontraba faenando por el litoral valenciano tras la sardina y boquerón, y el martes regresó aquí para para hacer la veda del mes de abril.
Los artes menores, como sopló con intensidad el aire del noroeste, el lunes solo faenaron tres barquitas de trasmallo para pillar sepia y dos se fueron a pescar lenguados y raya a Castellón. El martes dos (1 de Benicarló) subastaron lubina, mabre, lisa y corvina. Y el miércoles operó la mitad y al mismo tiempo regresaron los dos xarciers de Castellón.
Y el palangrillo costero, una barca atrapó con este arte de anzuelos poca dorada y sargo.
Sastre blavós
També se’n diu castanyoleta negra-blava, en castellà sastre azul pequeño. Científicament Galathea nexa. Este crustaci és poc habitual i a més escàs, ja que només es captura en els grans fons per vaixells d’arrossegament i algun tresmall. Pertanyent a l’orde Anomura i a la família dels Galatèids i igualment anomenats `langostillos’, el seu cos està recobert per una closca ben calcificada, que és més llarga que ampla i s’estreny per davant. Totes les seues vores laterals estan recoberts per espines agudes. De simetria bilateral. Corporalment ho formen dos seccions. La primera és el cap o cefalotòrax, on se li aprecia una banya frontal ampla a mode de làmina triangular sense pilositat, que acaba en esmolada punta cap avant amb quatre dents a cada costat. En posició davantera es troben dos parells d’antenes amb funcions tàctils, olfactòries, etc. Hi ha tres espines en el peduncle antenular. Un parell d’ulls pedunculats situats en els laterals, que poden amagar-se dins de la cavitat ocular. Dins del cap estan les regions branquial, cardial, gàstrica, etc. En la zona inferior té l’aparell masticador format per cinc peces bucals. I els cinc parells de potes per ser decàpode, per a estar articulada cada pota per set artells. El 1r parell de davant és el més gran i recobert d’espines, que acaba amb unes llargues pinces tallants (com a tisores, d’ací el seu sobrenom). El 2n-3r i 4t són prims i sense pinça. I el 5é és diminut però amb pinça. En el 3r en la seua cara interna posseïx espines. I la segona secció és l’abdomen simètric, net, llis i reduït, que està format per sis segments amb capacitat de plegar-se o doblegar-se en la seua cara ventral sobre si mateix, més al final el ventall cabal amb la fi natatòria per a impulsar-se fort en l’aigua en la seua ràpida fugida cap arrere. Té un solc transversal en el seu dors. En esta part baixa abdominal hi ha cinc (en la femella quatre) parells de branques o apèndixs foliacis, que en el mascle els dos primers estan modificats sexualment.
És de color roig rovell amb punts brunencs i amb la peculiar característica d’esta espècie per posseir xicotetes zones blaves per damunt. Talla 4 cm. La femella 3 cm.
La fresa és a la primavera i estiu. Després de l’estat larvari i de jóvens mengen fitoplàncton i organismes diminuts com a larves d’altres espècies. En ser carnívor també s’alimenta de poliquets i carronya. Bentònic. Habita de 50 a 300 m de profunditat sobre fons sedentaris i rocosos. És bon saltador a força de donar-se impulsos amb el seu musculòs abdomen i després es desplaça a sacsejades davant depredadors com a cefalòpodes, esquals, etc. o caminant sobre el substrat. De poc valor comercial. Poden ser utilitzats al costat de la morralla per a l’elaboració de caldos, ja que li donen una aroma de marisc. Igualment la part de la cua té bona carn per a fer una bollida i menjar-ho com a aperitiu.
