Se inició el desembarco de peix blau en nuestra lonja tras tres meses de haber comenzado esta pesquería y fue realizado por una llum foránea
La primavera llevó el primer pescado azul de esta campaña
Con unas aguas apaciguadas se inició el periodo semanal de cinco jornadas laborales. El jueves y viernes sopló el viento del noroeste, pero la flota pesquera seguió faenando en todas las modalidades. Las extracciones han sido buenas. Y las cotizaciones se mantenían estables de cara a la Semana Santa.
La pesca de arrastre, los seis bous faenaban todos los días en distintos caladeros, para capturar gran variedad de pescados y mariscos, como langostino, gambas, calamares, Pez de S. Pedro, salmonete, pescadilla, peluda, rape, galera, raya, jurel, canana, móllera, pulpo roquero, caballa, pagel, araña, morralla, etc.
El cerco, la temporada del presente año comenzó a principios de enero y nuestra traíña partió hacia otras latitudes, sobre todo por aguas de Valencia en busca del peix blau y aún no ha regresado. Pero el martes arribó una de Barcelona con 50 cajas (8 kg/caja) de boquerón y 50 de sardina. Después partió hacia su puerto base. El resto de jornadas no hubo nada.
Los artes menores, seis barquitas calaron las redes de trasmallo cerca de la costa para atrapar sepia. Una caló al mabre y palaí. Otra subastó abundante lubina, dorada, palometa, corvina y lisa. Y dos lo hicieron al lenguado.
Y el palangrillo costero, una embarcación pilló con este arte de anzuelos bastante dorada y sargo.
Melengue de fons
I capellanet de fondària, en castellà erizo de fondo i dólar de arena. Científicament Neolampas rostellata. No té valor comercial i les seues captures poden tapar les malles dels arts d’arrossegament. Són novament retornats a la mar per estar la major part deteriorats per les xarxes.
Este animal invertebrat pertany a la classe Echinoidea, a l’orde dels Casidúlids i a la família Neolampadidae són uns eriçons de mar irregulars en tindre una simetria bilateral amb una forma de cor i aplanada, per a viure sempre enterrats en el fang. A simple vista la seua closca és fràgil i recoberta per xicotetes pues articulades per al moviment. Té el perfil ovoide bombat. La part inferior és plana. Esta cuirassa envolupant en la dermis està composta per plaques imbricades esqueletals calcàries, i que estan enfilades entre si que la fan rígida, per a estar perforades i que isquen els peus amb diverses funcions, especialment per al desplaçament que s’activen per mitjà del seu sistema aqüífer. L’obertura bucal està situada en la zona central inferior, un poc cap avant. No té el típic aparell mossegador o llanterna. L’anus està en la part contrària, és a dir situat dorsalment, on també estan els apèndixs erèctils petaloides. Els peus d’esta part dorsal tenen l’especialització d’òrgans respiratoris.
És de color grisenc, però quan és capturat es torna una miqueta verdós i se li va anant la coloració.
Per a la reproducció és de sexes separats. Emeten lliure al corrent els espermatozoides i òvuls per a mesclar-se i es fertilitzen. De l’ou pelàgic després eixirà una larva que es va sobre el fons i al cap d’un mes es convertix en eriçó. Es desplaça lent arrossegant-se amb les pues i els peus ambulucrals. S’alimenta d’algues, carronya i substàncies orgàniques del substrat.
Escàs. Bentònic. Per a viure preferix fons dels 100 a 300 m i afonat en llocs amb sediments i fins i tot amb restes de petxines, etc.
Els seus enemics naturals són les estreles, crancs, etc.
