“És cert que la pandèmia ha fet replantejar-se la forma de vida a moltes persones… i per això han vingut a viure als pobles”.
Santiago Pérez Peñarroya, 43 anys. És diplomat en Gestió i Administració Pública i Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració. Educador d’Educació Especial.
Alcalde de Forcall i Diputat de Desenvolupament Rural i Accions contra la Despoblació, a més de portaveu del PSPV en la Diputació.
–Sense empreses a l’interior de Castelló és complicat que es desenvolupe el món rural. Quines raons donaria per a animar a invertir als pobles de la nostra província?
Les millores en les comunicacions, tant viàries com digitals, han obert la possibilitat de molts pobles. És necessari comptar amb emprenedors en les zones d’interior. Allí es trobaran amb un tracte més humà, sòl i habitatge en general més barats i espais i forma de vida més sostenible. I això ara a les empreses els aporta valor afegit. Ha de començar a formar part de la responsabilitat social d’aquestes.
–De quin tipus d’empreses parlaríem? Hi ha en els que eixiria més a compte tindre la seu social en l’àmbit rural que en l’urbà?
Poden ser empreses de tota mena. És cert que aquelles que tenen un component de transport en els seus costos, a vegades ho poden tindre més difícil per la distància als grans nuclis d’infraestructures, encara que això s’està trencant.
Podríem parlar d’empreses, com s’ha vist ara amb la pandèmia, de caràcter tecnològic; amb l’arribada de la fibra i el teletreball s’han trencat moltes barreres. Ací caben també professionals d’enginyeria, arquitectura, advocats…o empreses que aposten per productes tradicionals amb valor afegit i de proximitat, a més de sectors tradicionals com a ramaderia, turisme o energies renovables.
“És injust que municipis i els seus ciutadans, que no tenen els mateixos serveis sanitaris, educatius o amb menys infraestructures, paguen els mateixos impostos que els de les ciutats.”
–I els pobles, per si mateixos, poden generar negocis en data de hui?
Els municipis tenen difícil per si sols generar alternatives. En això ha dificultat molt les legislacions restrictives en matèria de contractació o la de racionalització de serveis públics.
Els consistoris podrien arribar a generar ocupació en el camp dels serveis socials, on tenim una població envellida. A part, la matèria forestal pot generar oportunitats.
No obstant això, hem de ser capaços d’afavorir l’emprenedoria i ajudar als que volen emprendre. En algunes localitats últimament han sorgit iniciatives de persones que creen nous negocis.
–Què hi hauria fer per a obtindre un millor rendiment turístic dels nostres pobles?
El turisme és un factor de desenvolupament important en els xicotets municipis. Amb la pandèmia s’ha tornat a mirar cap els municipis d’interior com un lloc de contacte amb la naturalesa i amb el ric patrimoni cultural que tenim a la província. Però és fonamental que es generen activitats complementàries per a aquells que ens visiten; això pot afermar més visitants i generar noves possibilitats.
–Hauria de contemplar-se una fiscalitat rural especial que contemplara avantatges per a l’obertura de negocis?
Si, totalment d’acord. És una cosa que reivindiquem molts alcaldes, que des de fa dècades, demanàvem que l’agenda política, contemplara aquestes i altres mesures.
És injust que municipis i els seus ciutadans, que no tenen els mateixos serveis sanitaris, educatius o amb menys infraestructures, paguen els mateixos impostos que els de les ciutats. A menys serveis, menys imposats; això seria el just. A part de la qüestió redistributiva que s’hauria de donar.
Destacar en aquesta línia la nova mesura que ha aprovat la Generalitat recentment d’avantatges fiscals en la renda per a la gent que viva en els municipis en risc de despoblació. Aqueix és el camí.
–I avanços legals per a l’obertura de negocis?
Això és molt necessari. Durant molts anys es van començar a posar figures mediambientals restrictives, de protecció, per a suplir i tapar algunes barbaritats urbanístiques en costa. Això va suposar un fre per a moltes activitats ramaderes, molt lligades al territori. No es pot permetre que per a ampliar o legalitzar una granja ja existent es tarde dos o tres anys en el millor dels casos. Aquestes figures restrictives han per tant de ser compatibles amb la vida de les persones i les seues oportunitats.
Fa falta que les legislacions que es duen a terme tinguen obligatòriament una component de repte demogràfic.
I per descomptat, fa falta que en els municipis d’interior el temps burocràtic es reduïsca al mínim.
–Totes aqueixes modificacions no depenen de la Diputació. Quina capacitat té la institució provincial d’interlocució i influència davant els governs central i autonòmic?
En el repte demogràfic qui pot fer més és el Govern per possibilitats en el tema fiscal i a l’hora de legislar de manera global sobre el problema. En aquest assumpte fa falta un Pacte d’Estat. Però també la Generalitat, tant legislativament com amb moltes competències en matèries que afecten en la vida dels municipis, té molt a dir.
Tant l’un com l’altre estan fent passos importants en aquest assumpte. Ací per primera vegada tenim l’agenda *AVANT, amb qui ens reunim mensualment i a qui li traslladem totes les necessitats dels xicotets municipis i ens coordinem, que és important. Al seu torn, per primera vegada hi ha un Ministeri contra el repte demogràfic. Ara s’estan implementant polítiques de manera transversal. Nosaltres farem d’altaveu i visibilització dels problemes i oportunitats que té el món rural.
-– El que sí que pot fer la Diputació és millorar els serveis i la connectivitat. Què proposa perquè hi haja bones carreteres i una òptima connexió a internet?
En això tenim un repte. Aquest nou equip de govern es va trobar sense una planificació de carreteres, que cal realitzar. Necessitem tindre projectes per a desenvolupar i impulsar les carreteres que tenim titularitat, la majoria en zones d’interior. Ací dirigim les nostres accions aquest passat any. Sense unes bones comunicacions viàries es restringeixen oportunitats als municipis.
D’altra banda, en la connectivitat estem realitzant molta pressió i entrevistes amb les companyies. Són fonamentals aquestes accions per a equiparar més oportunitats. Des de Movistar ens han assegurat que prompte s’arribarà ja a 107 municipis en la instal·lació de fibra i davant això estem vigilants i reivindicatius.
Quant al Pla wifi 135 que l’anterior Diputació va impulsar, ajudava en la connectivitat només en espais públics, i això no és la solució que es necessita. La nostra obligació, quan aquest contracte vença enguany que ve, és universalitzar la connectivitat, per a tots, també per a les empreses, perquè aquest pla actual no permet.
–La pandèmia és una oportunitat per als pobles o es tracta simplement d’una cosa de la qual parla però que no té molt de realitat?
Actualment és una realitat. És cert que la pandèmia ha fet replantejar-se la forma de vida a moltes persones, que han vist en la qualitat de vida dels pobles, la proximitat, la proximitat, la naturalesa, una vida més sostenible i en la qual tots tenim nom. I per això han vingut a viure als pobles.
A l’administració li toca també fer pedagogia en la despoblació, traslladar aqueixa visió positiva ja que durant massa anys se’ns ha estigmatitzat. I la realitat és una altra. Per tant, cal canviar aqueixa visió cultural i la pandèmia ha visibilitzat moltes d’aqueixes coses positives que tenim.
–Vosté és optimista respecte a la creació d’empreses i llocs de treball als pobles de Castelló?
Al final tot el treball que fem les administracions de millora de serveis i d’infraestructures, si no va acompanyat de llocs de treball o implantació d’empreses, no valdrà. En tots aquests anys, els que hem crescut als pobles hem vist com es milloraven serveis i infraestructures, però la gent continuava marxant-se. Necessitem per tant de gent que opte per viure als pobles i tinga oportunitats de treball.
I dins de la pedagogia que parlava anteriorment cal explicar a la gent que aquest repte demogràfic, que porta més de cent anys entre nosaltres, no es pot resoldre en pocs anys. Les polítiques públiques estan canviant i han de canviar més. Cal afavorir aqueixa creació d’ocupació i implantació d’empreses.
— Per finalitzar, el diputat de Desenvolupament Rural està treballant en algun gran projecte de legislatura?
El projecte és global i transversal i afecta a totes les àrees i maneres de veure el món rural, les seues necessitats. Són molts els reptes que tenim en una Diputació que en l’anterior etapa només havia posat el seu focus en poques accions i descoordinades entre si.
Tenim per davant la millora del transport, el suport i solució dels problemes de purins per al sector ramader, millorar la rendibilitat de les explotacions, la cobertura, la digitalització i la fibra òptica en tots els municipis, la garantia de proveïment d’aigua. Moltes millores de carreteres, el treballar conjuntament amb la Generalitat a millorar la política d’habitatge i el seu accés a la gent jove.
Millorar la prestació de serveis socials i la reivindicació davant altres administracions. El meu treball és que totes les àrees de la Diputació i amb altres administracions estiguen coordinades i siguen eficients enfront del repte demogràfic.
Hi ha molts camps de millora i d’actuació i ho hem de fer de manera coordinada amb la Generalitat i sempre buscant el consens amb els municipis, als qui escoltem activament.
Fotos: artxiu 7dies – Julián Zaragozà
