Inici PREMSA VALENCIANA El jaciment del Puig necessita reforçament (Vinaròs)

El jaciment del Puig necessita reforçament (Vinaròs)

585

EL JACIMENT DEL PUIG DE LA MISERICÒRDIA “EXIGEIX” LA SEUA CONSOLIDACIÓ

Text i fotos: Soumaiya El Hamri
La campanya d’excavacions al Puig de la Misericòrdia d’enguany presenta, d’una banda, bons resultats en haver permès estructurar la part interior de la residència i coneixements a tenir en compte per a programar les zones a excavar en la pròxima campanya. D’altra, si tenim en compte els efectes de les tempestes de l’última tardor, la necessitat de consolidar murs per a traure un rendiment científic i social, atesa l’excepcional conservació de l’edifici.

De l’1 al 20 de juliol s’ha dut a terme la campanya d’excavacions arqueològiques que el Servei d’Arqueologia de la Diputació de Castelló, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vinaròs, duu a terme anualment al jaciment del Puig de la Misericòrdia. Enguany els seus objectius continuaven vinculats a l’activitat de difondre i posar en valor els recursos arqueològics del conjunt de la província. Cal dir també que aporta una oportunitat d’impulsar el turisme arqueològic. Perquè s’ha de tenir en compte que el jaciment es troba situat en una posició natural estratègica que permet gaudir tant de l’entorn com de les vistes al fèrtil pla de Vinaròs-Benicarló. És un conjunt de gran interès que ens ofereix dos importants moments de la cultura ibèrica: el seu inici i el seu final.

Durant la present campanya es pretenia excavar la zona central i arribar als nivells d’origen de l’assentament; però, a causa de la possibilitat que l’edifici patisca algun tipus d’ensulsida, com va passar amb les tempestes de la tardor d’enguany any passat, s’ha vist la necessitat d’estendre l’excavació en superfície i no en profunditat. Així, els murs que presenten una conservació excepcional no es queden tan exposats a la intempèrie. Tot i això la seua estabilitat és precària, per la qual cosa urgeix la realització i execució d’un projecte de consolidació dels elements arquitectònics de l’edifici excavat, tant en l’arquitectura defensiva com en la domèstica.

Com hem comentat en anteriors reportatges d’anteriors campanyes, l’actual conjunt arqueològic ve configurat per les restes d’un gran edifici residencial fortificat de dues altures, que té els seus inicis en el segle VII aC i continuarà fins els inicis del segle V aC, un edifici que va ser l’habitatge de l’elit social de la zona. Aquesta funcionalitat de l’edificació, juntament amb la bona conservació de les estructures arquitectòniques, fan del jaciment un cas excepcional dins de les edificacions de la protohistòria espanyola.

Fruit dels treballs d’excavació duts a terme s’han tret a la llum diverses cambres amb diferents funcions, destacant la zona d’accés a l’edifici, fet que ha permès conèixer millor com s’estructura i la circulació interior d’aquest, així com els passos cap a la planta superior, ja que s’han documentat almenys tres escales. “L’edifici va estar construït en pedra, amb les parets arrebossades i fins i tot pintades, encara que també es va emprar la tova, les restes de la qual presenten les petjades dels dits de les persones que el van fabricar, així com les marques de les diferents espècies vegetals que van aglutinar el fang, petjades amb les quals es pot conèixer que tipus de vegetació existia a l’entorn de l’assentament. Dades que es completen també amb l’anàlisi dels fragments de carbó localitzats” ens apunta Arturo Oliver, director del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló. Enguany, s’han trobat tres enterraments de nounats o de pocs mesos de vida, segons el costum en la zona en la cultura ibèrica. Les restes de nounats es dipositaven en el moment de la construcció dels paviments, sobre els quals els habitants de l’edifici duien a terme els seus quefers diaris, a manera de ritual propiciatori i de protecció de l’edifici. També s’ha localitzat enguany un total de tres inhumacions infantils, una de les quals es trobava dins d’una estructura de fang i lloses de pedra, mentre que en les altres dues es van trobar dipositades en un mateix clot i tapades amb el propi paviment.

Si destaquem els rituals que es practicaven en aquells temps, cal tenir en compte la troballa de petxines marines situades en punts concrets de l’edificació, a manera d’element propiciatori. És el cas d’una petxina que es trobava en la base del forat d’un pal de sustentació de l’habitació. Aquest és un ritual que ja s’havia identificat en altres jaciments d’aquesta època de la zona. A l’interior de les diferents cambres s’han anat identificant llars, fins i tot un que inicialment es trobaria en el pis superior i que després de la caiguda del paviment de la cambra superior on era, s’ha conservat durant més de dos mil·lennis. Totes les llars han sigut excavades minuciosament per a conèixer com es construïen i que tipus de focs es realitzaven en ells.

En la present campanya no s’han localitzat forns, una estructura de combustió que sí es va trobar en anteriors anys, encara així “s’han obtingut molt bons resultats” perquè “hem pogut realitzar noves excavacions que ens han permès estructurar la part de l’interior de la residència”, explica Arturo Oliver. Pel que fa als diferents materials localitzats, les ceràmiques a mà i les primeres ceràmiques a torn ibèriques són el gran conjunt de materials localitzats en la fase d’excavació. També s’ha localitzat ceràmica fenícia i jònica, una producció aquesta última de la costa oest de l’actual Turquia, uns xicotets però interessants fragments que indiquen el fecund comerç i contactes que tenia el propietari de l’edifici. També s’han trobat estris fets d’os, com és el cas d’espàtules i punxons. Tanmateix, les troballes de materials metàl·lics han sigut escasses, únicament xicotets fragments de ferro i bronze.

Les restes de fauna permetran després del seu estudi conèixer tant les espècies salvatges que vivien al voltant del jaciment, com les espècies domèstiques de què allí es tenia cura. Hi ha tant fauna terrestre com marítima. Tan sols en una cambra s’han excavat els nivells pertanyents al segle VII aC, i és precisament en ells -com ja vàrem dir, hi hagué un moment de destrucció violenta- on s’han localitzat dos collarets (torcs) de bronze.

En síntesi, el més destacable de la campanya del present any és l’àmplia superfície oberta i l’estructura arquitectònica que s’ha donat a conèixer amb aquests treballs. Uns resultats que permetran reprendre la campanya del pròxim any amb més coneixement de les zones a excavar. No obstant això, la consolidació dels murs són treballs prioritaris per a poder traure un rendiment tant científic com social, ja que la conservació de l’edifici és excepcional i això ajuda una fàcil comprensió tant en les visites, turístiques o pedagògiques, a l’edifici.

 

Article publicat originalment al 7dies actualitat de Vinaròs 912