Recalada en el muelle transversal de un buque draga de succión en misiones por otros litorales
Aguas moderadas en el asentado otoño
Comenzó la semana con una mar apaciguándose, de manera que la flota pesquera pudo faenar en todas las modalidades los cinco días, excepto la traíña que sigue fuera. Los vientos reinantes eran tenues, sin levantar oleajes. Predominaba el flojo aire del oeste. Las extracciones fueron aceptables. En cambio su cotización estaba estacionada algo baja.
La pesca de arrastre, los seis bous durante este periodo semanal un par no salían a pescar por avería y dificultades técnicas, pero a partir del jueves solo uno permaneció amarrado a puerto. El resto llevó cada día langostinos, gambas, calamar, salmonete, peluda, pescadilla, móllera, rape, galera, canana, etc.
El cerco, la traíña está operando por la costa alicantina de Altea en busca de sardina y boquerón, pero a última hora ganó aguas para entrar en Burriana.
Los artes menores, cuatro barquitas calan la red de trasmallo a la sepia. Una caló a la lisa, palometa y corva. Tres lo hicieron al lenguado, rombo y raya. Y dos a la lubina, dorada y verderol. El miércoles por la tarde la mayoría no calaron, puesto que los partes meteorológicos daban fuertes vendavales de poniente. Y el viernes solo tres xarciers subastaron sus extracciones, ya que había un poco de tràngol.
La recolección de pulpo roquero con cadufo, tres barcos subastaron piezas de 1 a 3 kg.
El palangrillo costero, una barca pilló con este arte de anzuelos dorada y pagel.
El atún al anzuelo con línea de mano, no se dedicaron.
Y la marrajera, una embarcación italiana de Sicilia desembarcó 2.000 kg de pez espada.
Ermità tubular
I crangrejo ermitaño sedentario o de tubo en castellà. En llatí es diu Calcinus ornatus. Este xicotet cranc ermità de 3 cm viu dins de la closca abandonada d’un caragol, és a dir, un ocupa. Extret de la petxina és utilitzat per a encebar els hams de pescadors del palangre i de recreatius de canya.
Este Crustaci está recobert per un tegument dur amb sals calcàries fent una cuirassa. I Anomura per la seua blana regió abdominal. És de la família Diogenidae, que fa al·lusió a l’antic filòsof grec per la singular forma de casa on habitava. Té el cos asimètric i està dividit en dos grans seccions. La primera, el cap, està recobert per un exoesquelet, on se li aprecia la característica banya en el front, sent curta i triangular. I als costats dos parells d’antenes flexibles, fines i curtes, amb les missions sensorials per a l’olfacte, tacte, etc. En les bandes superiors posseïx els ulls situats en els extrems d’uns mòbils peduncles llargs i prims, que li permeten mirar en totes direccions des de dins del seu amagatall. En la part baixa frontal està la boca composta per d’apèndixs disposats ventralment per a mastegar. I les potes, que en ser decàpode té deu, és a dir, cinc parells i estan repartides per igual a cada costat. La pota està formada i articulada per set artells que li donent mobilitat funcional. Els quatre primers parells de potes poden ser locomotores i tenen la mateixa longitud. El primer parell és molt gruixut i són les típiques pinces, sent l’esquerra més desenrotllada. Els dos següents parells són fins, per a acabar en l’extrem amb ungla calcària en forma de cullera. El quart parell manté netes les brànquies. I el quint se subjecta dins del caragol, perquè si s’intenta traure’l primer es partix el cos. I la segona secció, l’abdomen, per tindre la seua particularitat de bla, tan sols recobert per una fina pell, sent espiralat per a acomodar-se dins de la corfa, de manera que ho ha d’amagar permanentment per a protegir-ho, per això, els mascles utilitzen les petxines desnonades de gasteròpodes, i en canvi les femelles s’instal·len dins d’els tubs calcaris buits de cucs poliquets subjectes al substrat o es posicionen en forats d’esponges perforants.
És decolor roig intens. Globus oculars negrosos. L’extrem de les pinces són blanques amb punts rojos. La resta de potes són marrons amb dibuixos blaus i les puntes blanques.
De sexes separats. La femella porta els ous fecundats que alliberarà al corrent perquè facen eclosió i es convertisquen en larves pelàgiques que menjant del plàncton. Posteriorment baixen sobre el sustrat, etc. i a base de mudes de l’exoesquelet es fan majors. Com augmenten la seua grandària, han de canviar de casa i ocupar corfes o tubs més majors. S’alimenta de vegetals, animalons de l’entorn i carronya. Pot abandonar l’estatge per a buscar menjar i tornant a l’instant. Si estreny la fam no menysprea el canibalisme. És presa i víctima de enemics naturals com a peixos, polps, etc. Pot fer simbiosis amb una actínia pegada damunt de la closca, així els seus tentacles verinosos no deixen acostar a depredadors, i al mateix temps l’ermità la transporta per diferents llocs perquè menje.
Habita sobre roques i zones mixtes incloses amb algues d’aigües succintes d’1 fins als 20 m de profunditat.
PARTES ESTADÍSTICS PESQUERS PER MODALITATS I ESPÈCIES DEL MES D’OCTUBRE DEL 2026 (II)
PEIXOS
Peix espasa (Aguja palá, Emperador)..9.556 kg
_____
Total Marrajera…… 9.556
PEIXOS
Llampuga (Dorado, Lampuga).. 6
Orá (Muixarra, Dorada)………. 560
Sorell (Chicharro, Jurel)……… 2
Sarg (Breado, Sargo)…………. 11
Mabre (Herrera, Marbre)…….. 2
Paigell (Breca, Pagel)………… 1
Morralla (Serrà, Vaca serrana).. 2
Verderol (Letxa, Serviola)……. 5
Sorella (Jurel real, Jurela)…….. 10
Roncador (Dormilón, Roncón).. 4
Vidrià (Mojarra, Variada)…….. 3
____
Sub-Total………………. 607
MOL·LUSCOS
Polp roquer (P. común, P. roquero) 4
____
Total Palangret…………. 611
PEIXOS
Tonyina (Cimarrón, Atún rojo).. 713
Escrita (Rajada, Raya)………… 8
Xuxo (Peje obispo, Manta)………… 8
Bonítol (Rallat, Bonito)…………….. 1
Llampuga (Dorado, Lampuga)……. 6
Orà (Muixarra, Dorada)……………. 1.493
Sorell (Chicharro, Jurel)…………… 6
Asparrall (Raspallón)………………. 13
Palá (Lenguado, Palaia)…………… 848
Sarg (Breado, Sargo)……………… 21
Lliri (Anjova, Saltator)……………… 60
Llobarro (Llop, Lubina)……………. 9
Mabre (Herrera, Marbre)………….. 70
Paigell (Breca, Pagel)……………… 140
Juriola (Lucerna, Rubio)…………… 10
Moll (Roger, Salmonete)…………… 1
Verderol (Letxa, Serviola)………….. 2.694
Sorella (Jurel real, Jurela)…………. 16
Llissa (Mújol, Lisa)…………………. 892
Roncador (Dormilón, Roncón)……. 1
Rata (Bufo, Miracielo)……………… 37
Cojinúa (Sorell-Dèntol)……………. 10
Palometa (Caballo, Palometón)….. 31
Tigre (Lenguado portugués)……… 2
Corva (Escoball, Corvallo)………… 16
Dèntol (Sama, Dentón)……………. 10
Palomida (Palometa blanca)……… 1
Reig (Verrugato, Corvina)………… 32
Morruda (Ojada, Sargo picudo)….. 5
Vidrià (Mojarra, Variada)…………. 1
Salpa (Salema, Saupa)…………… 2
Rom ( Rèmol, Rombo)……………. 27
Palaí (Lenguadillo, Acedía)………. 71
______
Sub-Total………………… 7.256
CRUSTACIS
Cranc blau (Cangrejo azul)…… 71
Llagostí rossat (Langostino café) 2
Galera (Maganto, Estomatoideo) 2
Castanyola (Bujía, Cigarra de mar)… 1
____
Sub-Total……..…….. 76
MOL·LUSCOS
Sèpia (Choco, Jibia)……………….. 2.004
Polp roquer (Pulpo roquero)………. 2.335
_____
Sub-Total……………. 4.338
Total Tremall i Altres Arts.. 11.670
