Últimas jornadas trasmalleras de la campaña pesquera del langostino en el 2026, donde tripulantes de ‘Sofia P’ efectúa las labores propias con las redes
Semana con una mar poco productiva debido a los continuos cambios de las corrientes marítimas, en especial propiciadas por el frente borrascoso que dejó algo de lluvia y un variable oleaje, en especial de componente N. Primero fue con vientos del E y luego predominaron los mistrales, para quedarse a la postre los típicos aires de componente sur. Las extracciones resultaron normales. Y las valoraciones en lonja estaban con altibajos.
La pesca de arrastre, los seis bous han podido faenar las cinco jornadas. Sus desembarcos fueron a base de langostino y l. café, pescadilla, rape, calamar, salmonete, pagel, peluda, caballa, jurel, canana, morrallas, etc.
El cerco, la única traína vinarocense, como no se encuentra el peix blau frente a nuestro litoral, durante los últimos meses está operando en la costa burrianense.
La flota de artes menores faenó a medias. Cinco barcas trasmalleras han optado por hacer vacaciones y aprovechan para efectuar reparaciones de casco, etc. Una caló las redes a la sepia. Una al lenguado. Y otra a la dorada, lubina, lisa y corva.
El palangrillo costero, un barco atrapó con este arte de anzuelos dorada y sargo.
La recolección de pulpo roquero con cadufo, cuatro barcas subastaron piezas de 1 a 3 kg.
El atún rojo al anzuelo con línea de mano, de momento no faenaban a la espera de mejores precios.
Y la marrajera, entre dos embarcaciones italianas y otro par españolas de Carboneras (AL) desembarcaron 10.000 kg de pez espada.
Cornet eriçonat
I cornetilla en castellà. Cientificamente Murex aradasii. És un típic caragol dels coneguts vulgarment com a cornetes. Este mol·lusc del grup gasteròpode es caracteritzen per la torsió de la seua massa visceral, que és propiciada pels girs de la seua petxina espiralada. Familiarment pertany als Murìcids. La seua família de caragols va ser la subministradora a la antiga Roma de la preciosa porpra, que era un colorant molt cotitzat i usat per a unes certes peces d’emperadors, ect.
És univalve, és a dir, d’una sola corfa. Esta és gruixuda, d’espira robusta i globosa. Canal sifonal llarg per on respira amb les seues brànquies situades en la cavitat paleal. Té les voltes no convexes i soldades al llarg d’una sutura poc esbossada. La seua obertura és ovoidal amb el llavi exterior denticulat en la seua superfície interna. L’escultura axial està formada per 6/8 varices adornades per espines obtuses. És de coloració blanquinosa amb bandes marrons. La seua talla és de 2 cm de llarga.
Este bla invertebrat reclòs a l’interior de la closca, el seu cos és asimètric i està dividit en seccions, per a ser el peu la secció més visible, carnosa i de bon múscul, d’un color crema, que allarga a mode de sola quan necessita desplaçar-se, tant en horitzontal com grimpant per llocs verticals. A més té unes glàndules secretores de mucositat per a facilitar la seua locomoció i no se li adherisca partícules arenoses, ect, en la seua marxa. En l’extrem del peu li sobreïx el cap, que és portador d’antenes sensorials per a detectar les aromes de l’aigua, els ulls, ect, perquè en el seu centre davanter està el musell amb l’obertura bucal. Posseïx una llengua rasposa a base de xicotets dentetes que actuen a mode d’escata per a rosegar fins i tot objectes calcaris, ect. La seua massa visceral està en posició dorsal on estan els sistemes digestius, reproductius, etc. i que està embolicada pel mantell. L’animal tanca hermèticament l’obertura quan es reclou a l’interior de la petxina, i utilitza una tapa de material coriaci de to marró que té sobre el dors del seu corpulent peu.
Per a reproduir-se el mascle fecunda els ous dins de la femella. Després ella els solta al corrent perquè facen eclosió entre el plàncton. Les larves circulen uns dies en l’aigua fins que baixen a posicionar-se en el substrat i es convertixen en diminuts corns. Va creixent i engrandint la corfa a base d’acumulacions inorgàniques de carbonat càlcic, ect.
Bentònic. Preferix llocs rocosos o de grava en poca i mitja profunditat. En un principi s’alimenten de material vegetal i es convertix en depredador per a atacar a unes altres espècies de caragols i altres mol·luscos, perquè trenca o perfora la closca de la presa amb la seua rasposa llengua i àcids digestius, per a succionar-los la massa corporal. També menja carronya, etc.
A vegades poden ser capturats accidentalment per arts de pesca com a tresmalls i per artefactes anomenats corneteres. Són comestibles. Sense valor comercial. Ara la ciència usa productes sintètics per a l’elaboració dels tints porpres, però antany es necessitaven diversos milers d’esta classe o similars de caragols per a extraure un sol gram d’esta mal olor substància lila, que està situada en les cavitats paleals dels murìcids.
PARTES ESTADÍSTICS PESQUERS PER MODALITATS I ESPÈCIES DEL MES D’AGOST DEL 2026 (II)
PEIXOS
Tonyina (Cimarrón, Atún rojo) 171
Xuxo (Peje obispo, Manta) 31
Besuc (Aligote, Besugo) 4
Congre (Zafio, Congrio) 10
Orà (Muixarra, Dorada) 467
Sorell (Chicharro, Jurel) 17
Palá (Lenguado, Palaia) 183
Sarg (Breado, Sargo) 9
Lliri (Anjova, Saltator) 15
Llobarro (Llop, Lubina) 40
Penegal (Cabra de altura, Bocanegra) 2
Mabre (Herrera, Marbre) 172
Aranya (Salvarriego, Araña) 2
Paigell (Breca, Pagel) 82
Lluç (Merluza, Pescadilla) 2
Espet (Barracuda, Espetón) 223
Moll (Roger, Salmonete) 466
Mero (Anfòs, Cherna) 1
Serviola (Letxa, Pez limón) 22
Sorella (Jurel real, Jurela) 4
Llissa (Mújol, Lisa) 47
Roncador (Dormilón, Roncón) 33
Rata (Bufo, Miracielo) 32
Tigre (Lenguado portugués) 13
Corva (Escoball, Corvallo) 17
Dèntol (Sama, Dentón) 5
Palomida (Palometa blanca) 1
Reig (Verrugato, Corvina) 2
Morruda ( Sargo picudo) 3
Vidrià (Mojarra, Variada) 1
Rom ( Rèmol, Rombo) 85
Palaí (Lenguadillo, Acedía) 222
Escorpa (Captinyòs, Rascácio) 13
______
Sub-Total………2.392
CRUSTACIS
Cranc blau (Cangrejo azul) 42
Llagostí (Langostino Mediterráneo) 710
Llagostí rossat (L. café) 266
Galera (Maganto, Estomatoideo) 354
Castanyola (Bujía, Cigarra de mar) 1
______
Sub-Total……..… 1.373
MOL·LUSCOS
Sèpia (Choco, Jibia) 393
Polp roquer (P. común, Pulpo roquero) 5.414
_____
Sub-Total…… 5.807
Total Tremall i Altres Arts.. 9.572
