Inici VINARÒS La Pesca, per Andrus Albiol: Temporal, huelga y rectificación gubernamental

La Pesca, per Andrus Albiol: Temporal, huelga y rectificación gubernamental

734

Temporal, huelga y rectificación gubernamental

Los pescadores vinarocenses secundaron el paro convocado por la FNCP, el lunes día 19 al igual que casi toda España. Así, que tras la reunión en la Secretaría de Pesca del Ministerio en Madrid, todas las partes implicadas llegaron al acuerdo de aliviar la aplicación de los nuevos controles pesqueros de la UE. De manera, que se ha flexibilizado la obligación de comunicar con varias horas de antelación, la entrada a puerto registrando las capturas desde el denominado ‘kilo cero’, mientras se está pescado o navegando, y ahora se podrán registrar electrónicamente las extracciones desde el recinto portuario con unas normas no tan exhaustivas. Cabe recalcar que los marineros si que aceptan un Reglamento de Control de la Pesca, pero que se pueda cumplir por lógica, no el inviable como el que se pretendía imponer a base de sanciones.

Semana de tres jornadas al hacer el lunes huelga y el martes fiesta, por lo que se libraron de faenar con una mar embravecida por el levante. De toda la flota solo faenó la mitad. Las capturas resultaron buenas. Y las valoraciones se mantenían estables.

La pesca de arrastre, cinco de los seis bous (uno está de veda) se hicieron a la mar, pero el viernes solo faenaron dos, el resto guardó los días para cuando convenga más. Subastaron a diario bastantes pescados y mariscos, como langostino, gamba, calamar, salmonete, peluda, pescadilla, rape, galera, jurel, canana, morrallas, etc.

El cerco, nuestra traíña operaba desde Gandía tras el peix blau.

Los artes menores, el miércoles las pequeñas barquítas trasmalleras no salieron a pescar por la fuerte marejada que aún quedaba. Y a partir del jueves algunas comenzaron a calar a la sepia. Otras al lenguado. Y una a la lubina, dorada y corvina.

El palangrillo costero, con las aguas tan revueltas por el trangol, tampoco faenaron con este arte de anzuelos.

Y la recolección de pulpo roquero con cadufo, dos barcas a última hora salieron a ‘chorrar’ los recipientes. Desembarcaron piezas de 2 a 4 kg.

Peix ballesta reticulat

És una espècie tropical invasora de les denominades lessepsianes per passar del Mar Roig al Mediterrani pel Canal de Suez. En castellà li diuen chaqueta de cuero i pez lija reticulado. El seu nom científic és Stephandepis diaspros. Pertanyent al suborde dels Tetraodontiformes i a la família Monacanthidae, corporalment és alt, comprimit lateralment amb el perfil ventral arredonit. El cap destaca poc del cos i finalitza en un musell punxegut. La boca és xicoteta, terminal amb unes dents incisives esmolades i disposats en files, que s’assembla al bec de les aus. Els llavis són carnosos. Ulls xicotets en posició una miqueta alta. Les clivelles branquials són petites i estan posicionades baixes. Composició alar; 1ªD amb un gran radi espinós amb pues en la base de la vora posterior. 2ªD filamentosa, amb 33 radis blans. L’A amb 30. P amb 13. I la C 1+30+1 arredonida. La pell està protegida per escates aspres que tenen espínulas, i s’unixen formant plaques dèrmiques romboidals, que no deixen moure al peix més que les articulacions de les aletes i la mandíbula inferior. D’ací ve que és mal nadador. El mascle té en el peduncle de la cua unes plaques còrnies disposades en files. La seua línia lateral només és visible al final. La coloració és verda marró i grisa, amb línies horitzontals fosques i sinuoses, amb un patró en general de reticulació per a camuflar-se. En les aletes cabal i anal posseïx dos bandes negroses. La dorsal i anal són de color groc taronja. Talla 25 cm. La seua reproducció és a l’estiu i tardor. La femella pot construir un niu sobre el fons amb vegetació, etc. i deposita els ous que fecunda el mascle. Quan fan eclosió ixen larves pelàgiques superficials i que després a mesura que creixen baixen a viure entre aigües en xicotets grups. Preferix profunditats prop de la costa de 5 a 40 m, especialment en llocs rocosos i d’esculls amb plantes. S’alimenta a base d’invertebrats com a esponges, madrèpores, etc, que arranca de la roca. Si menja ortigues, etc. sol retindre en el seu estómac i òrgans interns les toxines de les preses, i quan és eviscerat pot estendre-les a les seues carns, però amb la cocció el verí es fa innocu. Quan hi ha onatge es falca en els buits de la roca per mitjà de la seua forta espina de la 1ªD. Escàs. Pot capturar-se amb arts de tresmall i arrossegament. És difícil de pelar-ho, però la seua blanca carn és bastant acceptable. En la ribera de l’oceà Índic és bastant consumit, fins i tot cru en menjar sushi.

MEMORIA I RESUM DELS PARTES ESTADÍSTICS PESQUERS PER MODALITATS I ESPÈCIES DE L’ANY 2025 (I)

PEIXOS

Tonyina (Atún rojo) 216 kg

Peix espasa (Emperador) 43.092

Marlí (Marlin blanco) 12

______

Total Marraixera…………43.320

PEIXOS

Seitó (Boquerón) 102.564

Melva (Canutera) 381

Sorell (Chicharro, Jurel) 2.855

Llobarro (Róbalo, Lubina) 3

Sardina (Sardinilla) 41.573

Bacoreta (Sarda, Bacora) 3.462

_______

Sub-Total………… 150.838

MOL·LUSCOS

Canana (Volador, Pota) 80

Total Cèrcol………150.918

PEIXOS

Alatxa (Alacha) 60

Seitò (Boquerón) 4.158

Escrita (Ratjada, Raya) 3.697

Xuxo (Totina, Peje obispo) 202

Besuc (Aligote, Besugo) 405

Voga /Xucla (Bogue/Picarel) 9.300

Bonítol (Rallat. Bonito) 1

Burro (Gobio) 29

Llampuga (Lampuga) 5

Cavalla (Verdel, Verat) 13.030

Veta (Cinta) 642

Congre (Zafio, Congrio) 314

Gall (Pez de San Pedro) 470

Orà (Muixarra, Dorada) 4.816

Mòllera (Fanéca, Capellán) 7.868

Gallineta (Cabracho) 288

Sorell (Chicharro, Jurel) 93.118

Asparrall (Raspallón) 13.328

Palá (Lenguado, Palaia) 196

Sarg (Breado, Sargo) 63

Lliri (Tallahams, Anjova) 1.163

Llobarro (Róbalo, Lubina) 5

Mabre (Herrera) 10

Aranya (Salvarriego, Araña) 3.872

Paigell (Breca, Pagel) 43.733

Peluda (Solleta) 3.722

Peix espasa (Emperador) 472

Lluç (Pescadilla, Merluza) 72.569

Rap (Pejesapo, Rape) 11.953

Aspet (Barracuda, Espetón) 1.226

Rom empetxinat (Rodaballo) 5

Juriola (Rubio, Lucerna) 5.557

Moll (Salmonete) 45.990

Morralla (Serrano, etc) 9.780

Sardineta (Sardina) 1.982

Mero (Cherna) 33

Letxa (Verderol, Pez limón) 358

Sorella (Jurel real) 478

Llissa (Mújol, Lisa) 16.812

Pagre (Hurta, Pargo) 21

Bisso (Estornino) 5.849

Gatet (Pintarroja) 624

Roncador (Roncón) 104

Rata (Miracielo) 816

Sorell dèntol (Cojinúa) 745

Palometa (Palometón) 159

Corva (Corvallo) 114

Miseria (Bruixa, Gallo) 324

Peix de rei (Pejerrey) 37

Mamona (Brótola de roca) 27

Saboga (Alosa, Sábalo) 87

Déntol (Sama, Dentón) 77

Xopa (Cántara, Chopa) 3

Palomida (Palometa blanca) 2

Morruda (Sargo picudo) 18

Vidrià (Mojarra) 137

Salpa (Saupa, Salema) 41

Rom (Rémol, Rombo) 25

Chavo (Ochavo) 50

________

Total……………………….. 380.976

CRUSTACIS

Cranc blau (Cangrejo azul) 2

Cranc de sopa (C. de paleta) 1.630

Escamarlà (Garagan, Cigala) 71

Gambot rossat (Langostino café) 2.259

Llagostí (L. mediterráneo) 7.384

Galera (Estomatoideo) 22.037

Llagosta (Langosta) 67

Castanyola (Cigarra de mar) 9

Gamba (Camarón, Quisquilla) 2.402

Llomàntol (Bogavante) 5

_______

Total……………………………… 35.866

MOL·LUSCOS

Calamars (Chipirones) 5.588

Sepió punxa (Choquito) 324

Canana (Pota, Volador) 10.297

Sèpia (Choco, Jibia) 3.165

Polp roquer (Pulpo roquero) 14.123

P. blanc (P. blanco) 1.067

P. mesquer (P. almizclado) 1.935

Polpa ( P. Patudo, Pulpón) 207

Cargol punxent (Cañailla) 170

Llonguet (Espardenya, Holoturia) 201

_______

Total……………….…… 37.076

Total Arrossegament……… 453.915