Noves captures de tonyina en la modalitat olímpica
Las borrascas del otoño mermaron las pesqueras
Comenzó la semana con una mar alterada por vientos y corrientes que llevaba el frente tempestivo. El lunes, de toda la flota de los diferentes artes solo faenaron dos bous, ya que había alerta de mal tiempo, en especial de lluvias, etc. Luego, a partir del miércoles amainó y pudieron faenar todas las embarcaciones de las distintas modalidades. En general las extracciones resultaron flojas. Y las cotizaciones se mantenían estables.
La pesca de arrastre, las seis embarcaciones las cuatro jornadas restantes faenaron con normalidad por los distintos caladeros, para subastar a diario buena variedad de pescados y mariscos, como langostinos, gambas, calamares, pescadilla, salmonete, rape, peluda, jurel, caballa, pagel, raya, canana, morrallas, etc.
El cerco, nuestra traíña se encuentra faenando por el litoral burrianense en busca del peix blau.
Los artes menores, el lunes y martes no faenaron por el oleaje. Luego, una caló la red de trasmallo tras la sepia. Una lo hizo al lenguado y rombo. Y otra a la letxa y corva. Hay una que está en parada biológica.
El palangrillo costero, una barquita pilló con este arte de anzuelos dorada y sargo.
La recolección de pulpo roquero con cadufo, una barca que se dedica con estos recipientes de arcilla o plástico llevó a lonja ejemplares de 1 a 2 kg.
El atún rojo con línea de mano, el anterior viernes día 26 una embarcación pilló tres ejemplares de 50 kg. Y a partir del miércoles cuatro barcas se hicieron a la mar para atrapar estas tonyines en la modalidad ‘Olímpica’, pues quedan por atrapar unos 6.000 kg en nuestra provincia, y hay vía libre para todos los barcos autorizados que quieran ir a pescar. Un par de días un barco pilló dos ejemplares aquí, y tres barcas atraparon unos ocho ejemplares en Castellón.
Y la marrajera, entre un barco de Blanes y otro de Carboneras desembarcaron 4.000 kg de pez espada.
Foto: wikipedia/Diego Delso
Serrà de cua negra
I igualment li diuen serrà mascle (sense diferenciar sexe), en castellà també li criden serrano imperial. El seu nom científic és Serranus atricauda. Esta espècie de peix és poc habitual pel nostre litoral, més prompte preferix aigües més al sud, però alguna vegada recala per les nostres costes. Pertany a l’orde dels Perciformes i a la família dels Serrànids. Té un cos una mica oblong, robust, allargat, una miqueta comprimit lateralment. Posseïx un peduncle cabal fort. El cap és en forma de tascó. Boca gran, en horitzontal, protráctil, amb dents còniques separades en els dos maxil·lars. En el vómer i paladar hi ha dentició. La mandíbula inferior li sobreïx. Ulls grans. Opercle armat fins amb tres espines. En el primer arc branquial té 15 branquiespines inferiors. Composició aletes D X-15, P I-5, A III-8. Està recobert per xicotetes escates ctenoides de tacte rugós, en un número en la seua línia lateral que pot arribar a les 126. La seua coloració brunenca en general és la més vistosa dels exemplars d’este gènere. La zona del cap està marcada de fosc. Les galtes posseïxen dos bandes obliqües de color violeta. Els flancs tenen unes tires verticals marrons sobre fons blanc. El ventre és rosat. I l’aleta de la cua està molt rivetada de negre, a més, tot el contorn de la cabal està puntejada amb un blau daurat. Talla màxima 40 cm. Longevitat 16 anys. Són peixos hermafrodites. Tenen hàbils alhora els òrgans masculins i femenins, de manera que els simultaniegen. Ovípar. Fresa en aigües obertes. És molt territorial. Carnívor i voraç. S’alimenta de tota mena de peixets, cucs, crustacis, etc. Pot viure des d’aigües succintes, fins als 90 m de profunditat per llocs rocosos i amb vegetació. Es pesca amb ham a base de sedals o palangres i amb arts de tresmall. Les seues carns són blanques i tenen acceptació en els típics suquets mariners.
