Tripulantes del marrajero ‘Enrique el Gato’, de Carboneras, desembarcando pez espada
Del verano al otoño con unas aguas cálidas
Semana con la mar calmada que transitó desde el fin de la estación veraniega al inicio de la otoñal. Se faenó cómodo en todas las modalidades que están operativas en nuestro puerto las cinco jornadas hábiles. Los arrastreros no fallaron con los pescados y mariscos. La llum está fuera. La xarxa, algunas barquitas siguen de ‘vacaciones’. Y las valoraciones en subasta estaban estables.
La pesca de arrastre, los seis bous (el jueves salieron cuatro y el viernes cinco) han faenado en los diversos fondos y caladeros de nuestra costa, para llevar a diario langostino, langostino café, calamares, pescadilla, salmonete, peluda, móllera, rape, galera, canana, pagel, caballa, jurel, morralla, etc.
El cerco, la traíña nuestra sigue faenando por el litoral burrianense tras el peix blau.
La flota artesanal de trasmallo, tres embarcaciones siguen paradas, de manera que los armadores aprovechan para sacar a varadero, limpiar fondos, reparar motores, enseres, artes, pintura, etc. Una cala las redes a la sepia. Dos se dedicaron al lenguado y rombo. Otro par optó por atrapar dorada, lubina, letxa, corvina y lisa. Y un día arribó una de Castellón 500 kg de letxas.
El palangrillo costero, una barca capturó con este arte de anzuelos dorada y sargo.
La recolecta de pulpo roquero con cadufo, cuatro barcas pillaron ejemplares de 1 a 3 kg.
El atún rojo al anzuelo con línea de mano siguen sin faenar.
Y la marrajera, entre un barco de Carboneras (AL) y otro de Blanes (GI) desembarcaron 7.000 kg de pez espada.
Cervell de mar perforat
I alga cerebro de mar perforado. Científicament Hydroclathurus clathratus. És del tipus de les algues marrons. Esta planta marina forma masses poroses amb forats que s’assembla al contingut cerebral dels humans. Habita pel nostre litoral mediterrani per aigües il·luminades. Pertany a la classe Feofíceas i a la família Escitosifonáceas. Aconseguix modelar este disseny subesfèric i buit, com una massa globosa lobulada recoberta amb grans porus reticulars de grandàries diferents. La seua textura és carnosa. Té una estructura interior de paret cel·lular i embolicada exteriorment per unes espècies de gelatines. És de color marró clar o amb tonalitat groguenca a causa de la pigmentació dels seues cromatòfors. La seua grandària va de 10 a 20 cm de diàmetre i de 3 a 12 d’alt.
Té una reproducció asexual i sexual presentant un cicle biològic amb alternança de generacions. Habita des de mars temperades a oceans tropicals en zones tranquil·les i de poc fons, des dels 2 a 30 m de profunditat, per a preferir la majoria de vegades llocs rocosos. Pot mimetitzar-se amb el seu entorn per a passar desapercebuda. A la primavera i estiu és més abundant. Este vegetal transforma l’energia lumínica en sucres a base que exercir la funció clorofíl·lica, pel que li agrada rebre els rajos del sol directes, etc. És de creixement ràpid. Rares vegades és capturada per arts d’arrossegament i sí per xarxes dels tresmalls. En canvi, en el seu medi natural és depredat per eriçons, estreles i algun cranc. Este cervell de mar perforat ha sigut utilitzat per a l’alimentació de persones, especialment per costes i illes del Pacífic oriental, de manera que en la cuina tradicional componia ensalades o la mesclaven amb verdures, ect, ja que és rica en sals minerals i vitamines. També s’usa per a preparar frescos gelats en utilitzar-se els seus productes espessidors, ect. Igualment constituïx una ració en el menjar d’animals, perquè la van alternant en la dieta. En la indústria farmacèutica s’extrau el suplement mineral per a elaborar articles cosmètics. I com a adob per a fertilitzar el camp.
