Inicio de campaña del pulpo roquero con cadufo
Se levantó la veda de la pesquería del pulpo roquero y entró de lleno en el parón del bou. Semana con unas aguas tranquilas. Las distintas modalidades pesqueras operativas faenaron con normalidad. Las extracciones fueron normalitas, pero se vieron recompensadas por el alza de los precios.
La pesca de arrastre, los seis arrastreros están de parada biológica los meses de julio y agosto. De manera, que los armadores aprovechan para efectuar las revisiones y reparaciones anuales, tanto para el mantenimiento de los cascos, como de los motores propulsores, redes, aparejos, etc.
El cerco, la traíña nuestra está faenando por el litoral burrianense tras el peix blau.
Los artes menores, seis barquitas se dedican a calar las redes de trasmallo en busca del langostino. Una se dedicó a la sepia. Una al mabre y jurela. Y otra al lenguado y rombo.
El palangrillo costero, dos barcas calaron este arte de anzuelos para pillar dorada, pagel y sargo.
La recolección de pulpo roquero con estos recipientes de arcilla o de plástico, cuatro barcos han comenzado la temporada. De momento sus capturas no son muy abundantes, pero en cambio la mayoría de ejemplares son de 2 a 4 kg.
Y la artesanal extracción de atún rojo al anzuelo con línea de mano, de momento las embarcaciones autorizadas están faenando a otras modalidades, y están a la espera de cambiar cuando les convenga.
Tellerina
I tellina, en castellà tallerina i coquína. Científicament li diuen Donax distorta. Estes espècies de mol·luscos han sigut habituals per este litoral, especialment per les riberes poc profundes del Delta de l’Ebre. Antany qualsevol banyista podia agafar amb les mans un bon grapat d’estes tellerines, després de furgar en l’arena a partir de mig metre d’aigua. En canvi, ara la seua recol·lecció està súper regulada. I el seu consum era freqüent com a aperitiu, perquè tan sols bollides amb un poc de sal i després unes gotes d’oli, ect, es degustaven perfectament. Del grup dels bivalves pertanyen a la família dels Tellínids. La seua petxina té una grandària màxima de 4 cm. De simetria bilateral i comprimida. Està composta per dos peces iguals, que encaixen entre elles perfectament, per a donar-li una forma allargada en la part anterior i una mica arredonida per darrere a mode de pic arredonit cap avall, amb les bandes concèntriques ben marcades, a més de les lameles fines. Les vores són llises. És més llarga que alta. De superfície llisa. La valva esquerra té una única dent principal en la frontissa de tancament. La petxina posseïx un lligament elàstic que la manté entreoberta en l’exterior de la zona d’unió. És de color groc blanquinós envernissat, amb bandes radials roses. La cara interna és blanca violeta. El carnós animal reclòs entre les valves està embolicat per un gran mantell format per dos grans lòbuls soldats, però permeten anteriorment una obertura per al pas del peu. També es prolonga per a formar dos llargs sifons. Posseïx un parell de brànquies cada una constituïda per dos sèries de làmines unides. A més, este mantell protegix a tots els òrgans interns. Té dos impressions musculars iguals, que exercixen la força per a tancar hermèticament la corfa. El mòbil i musculòs peu ho té molt desenrotllat, que li servix per a excavar en l’arena i el seu desplaçament. I el parell de sifons, un inhalant i un altre exhalant que són el triple de llargs que la petxina, els trau de la seua enterrada galeria a mode de periscòpi per a absorbir aigua amb què respira el seu oxigen i a més reté les partícules alimentoses (algues, ect) que porta, i després allibera les aigües tractades juntament amb els productes de deixalla. La seua reproducció és en la primavera. Són hermafrodites. Emeten lliures al corrent marí els seus productes sexuals perquè es mesclen amb altres contraris i es fertilitzen Del diminut ou ix una xicoteta larva que circula entre el plàncton per a fixar-se ràpid sobre el sediment. Llavors comença a fabricar la seua petxina amb processos electroquímics, sent a base de substáncies inorgàniques com el carbonat càlcic i tan sols un 10% d’inorgàniques, per a fer-la créixer al mateix temps que el seu cos. Viu en colònies de milions d’individus per estos fons blans que van des de la línia de la marea fins a sobre els 20 m de profunditat. Ara hi ha embarcacions autoritzades a recol·lectar-los amb dragues, rasclets, ect. Curiosament, en temps passats no tenien valor comercial i per tant passava a ser menjar de pobres. En canvi, ara estan ben cotitzades.
PARTES ESTADÍSTICS PESQUERS PER MODALITATS I ESPECIES DEL MES DE JUNY DEL 2026 (I)
Cèrcol (No van arribar llums)
PEIXOS
Seitó (Aladroc, Boquerón) 47 kg
Escrita (Ratjada, Raya) 482
Besuc (Aligote, Besugo) 1
Voga/Xucla (Boga/Picarel) 19
Cavalla (Verat, Verdel) 552
Veta (Látigo, Cinta) 77
Congre (Zafio, Congrio) 13
Gall (Pez de San Pedro) 36
Orà (Muixarra, Dorada) 185
Móllera (Faneca, Capellán) 430
Gallineta (Polla, Cabracho) 1
Sorell (Chicharro, Jurel) 2.443
Asparrall (Esparralló, Raspallón) 1.117
Palá (Lenguado, Palaia) 20
Sarg (Breado, Sargo) 1
Lliri (Anjova, Saltator) 5
Llobarro (Lubina) 6
Penegal (Cabra de altura, Bocanegra) 10
Aranya (Salvariego, Araña) 292
Paigell (Breca, Pagel) 9.400
Peluda (P. de raballa, Solleta) 143
Peix espasa (Aguja palá, Emperador) 14
Lluç (Pescadilla, Merluza) 3.746
Rap (Pejesapo, Rape) 877
Espet (Barracuda, Espetón) 432
Juriola (Rubio, Lucerna) 788
Moll (Barbo de mar, Salmonete) 1.548
Morralla (Serranos, etc) 708
Sardina (Panocha, Sardinilla) 2
Letxa (Serviola, Pez limón) 26
Sorella (Jurel real, Jurela) 23
Llissa (Mújol, Lisa) 4.620
Bisso (Estornino, Bis) 720
Gatet (Lija, Pintarroja) 225
Rata (Bufo, Miracielo) 102
Palometa (Caballo, Palometón) 39
Misseria (Bruixa, Gallo) 14
Mamona (Brótola de roca) 17
Saboga (Alosa, Sábalo) 8
Dèntol (Sama, Dentón) 3
Rom ( Rèmol, Rombo) 14
Escorpa (Captinyós, Rascácio) 2
______
Sub-Total……….. 29.211
CRUSTACIS
Cranc blau (Cangrejo azul) 6
Cranc de sopa (C. de paleta) 361
Escamarlà (Garagan, Cigala) 3
Llagostí (L. Mediterráneo) 10
Llagostí rossat (L. café) 1
Galera (Maganto, Estomatoideo) 169
Llagosta (L. europea, Langosta) 2
Castanyola (Bujía, Cigarra de mar) 1
Gamba blanca (Quisquilla, Camarón) 220
Llomàntol (Hibricante, Bogavante) 1
____
Sub-Total…………… 774
MOL·LUSCOS
Calamar (Rabón, Chipirón) 159
Sepiò punxa (Castanyó, Choquito) 57
Canana (Pota, Volador) 883
Polp roquer (P. común, Pulpo roquero) 340
Polp blanc (P. de fango, P. blanco) 118
Polpa (P. patudo, Pulpón) 56
Caragol punxent (Múrice, Cañailla) 1
Llonguet (Holoturia, Espardenya) 50
____
Sub-Total………… 1.664
Total Arrossegament… 31.649
