Inici VINARÒS La pesca, per Andrus Albiol

La pesca, per Andrus Albiol

231

Últimas capturas con anzuelo de tonyines del patrón Jero con su barco ‘La Palangrera’

Comenzó la veda veraniega del bou

En este periodo de dos semanas el estado de la mar fue de calma, de manera que se pudo faenar bien en todas las pesquerías que están operativas (menos la llum que pesca fuera tras el peix blau). Los barcos arrastreros han regresado del remolque de jaulas con atún. La xarxa está inmersa tras el emblemático langostino. Y las cotizaciones en lonja se estaban manteniendo estables.

La pesca de arrastre, los tres bous volvieron de remolcar jaulas de atunes, pero solo uno se incorporó a esta pesquera, por lo tanto hasta el martes día 30 faenaron cuatro embarcaciones, y luego, el pasado miércoles y jueves (los últimos días que se podía faenar para cumplir con las obligaciones de parada biológica impuestas por la UE) unicamente lo hizo una, el resto ha iniciado la veda de estos meses, o sea, en julio y agosto. Durante las jornadas hábiles que faenaron llevaron a subasta buena variedad de pescados y mariscos, como gamba, calamar, pez de S. Pedro, pescadilla, rape, salmonete, peluda, móllera, pulpo roquero, canana, raya, morrallas, etc.

El cerco, nuestra traíña se encuentra pescando por la costa de Burriana para pillar boquerón y sardina.

La flota de artes menores, siete barquitas trasmalleras calaron la red tras nuestro crustáceo rey. Una lo hizo al mabre. Dos a la sepia. Una al lenguado y rombo. Y otra a la langosta, bogavante, cabracho y brótola.

El palangrillo costero, primero una barca y luego dos calaron este arte de anzuelos para atrapar dorada, pagel y sargo.

La recolecta de pulpo roquero con cadufo, a última hora, cuatro embarcaciones del trasmallo optaron por desarmar de la xarxa y embarcar cadufos para calarlos, ya que el presente mes se ha levantado la veda a esta pesquería.

Y la artesanal pesca del atún rojo al anzuelo con línea de mano, estos días no faenaron.

Leucèmia

O ascidi roig, en castellà li diuen dolls marins i ascidia roja. Científicament Halocynthia papillosa. Encara que no ho semble, curiosament és un animal que viu des dels 2 a 90 m de profunditat, sent sèssil adherit a la roca, etc. És del grup de Tunicats, que es caracteritza per aparentar una forma de botella o d’odre i que està recobert per una túnica. Es fixa al substrat per la part tancada. Pertany a la classe dels Ascidiàcis i de la família Pyuridae. És l’única espècie d’este gènere al Mediterrani. Este invertebrat marí té el cos cilíndric, rugós i aspre. Se significa per ingressar aigua en el seu organisme, per a això se li aprecien dos obertures sortints o sifons, que estan envoltades d’una corona de pèls utilitzats per a atrapar partícules, que hi ha en suspensió en les aigües circumdants i tancar estos forats quan ho desitge. Un és el inhalant amb missió bucal que està en la part superior, per a comunicar-se amb una gran cambra interior per mitjà de l’esòfag, desembocant en l’estómac i intestí. I l’altre sifó, el exhalant, que es situa al voltant del centre d’un lateral, amb funció cloacal, sent per tant per a alliberar el líquid al costat de les substàncies de deixalla, etc. Les seues parets estan formades per cel·lulosa i diferents minerals. Interiorment està compost per un tub en forma d’U. En este sac branquial entra l’aigua aspirada junt l’aliment. En cada paret hi ha unes cèl·lules vibrátils que produïxen un remolí, per a cedir primer l’oxigen respiratori per mitjà d’unes clivelles faríngies. Després, l’aigua passa al recinte estomacal on els seus barandats per filtració s’encarreguen d’atrapar el menjar. Al final les seues vísceres, etc, s’encarreguen de l’absorció dels nutrients. I els no desitjats s’expulsen per l’esmentat forma d’anus. Té la particularitat que el seu cor pot invertir el sentit del flux sanguini cada uns certs períodes de temps.

La coloració és vermellosa taronja per als individus mig ocults en llocs ombrívols. I un roig coral intens per als més solejats. La pilositat marginal dels sifons és marró.

Talla mitjana 10 cm d’altura.

Es reproduïx sexualment a la tardor. Cada exemplar té una glàndula hermafrodita sense dividir a cada costat. Emet lliure al corrent els productes sexuals amb diferència de horaris per a impedir l’autofecundació. Així es mesclen en l’aigua amb uns altres de diferents sexes. Fecundat l’ou pelàgic, després ix una larva en un principi cordada, que nadarà per a posar-se sobre les pedres, etc. És solitària, però a vegades es fixen pròxims en grup 3 o 4 exemplars. Preferix llocs rocosos verticals. També pot triar posar-se sobre rizomes de macroalgues.

Sol capturar-se accidentalment amb arts d’arrossegament i tresmall. Ací no és comestible, de manera que és retornada a la mar.

RESUM DELS PARTES ESTADÍSTICS PESQUERS PER ESPÈCIES DEL MES DE MAIG DEL 2026 (i III)

        PEIXOS

Seitó (Aladroc, Boquerón)  485 kg

Tonyina (Cimarrón, Atún rojo) 780

Ratjada (Escrita, Raya) 576

Xuxo (Peje obispo, Manta) 11

Besuc (Aligote, Besugo) 89

Voga/Xucla (Boga/Picarel) 464

Rallat (Bonito del sur, Bonítol) 1

Cavalla (Verat, Verdel) 407

Vetes (Látigo, Cintas) 17

Congre (Zafio, Congrio) 14

Gall (Pez de San Pedro) 48

Orá (Muixarra, Dorada) 666

Móllera (Faneca, Capellán) 284

Gallineta (Polla, Cabracho) 157

Sorell (Chicharro, Jurel) 6.944

Asparrall (Raspallón, Esparralló) 1.819

Palá (Lenguado, Palaia) 247

Sarg (Breado, Sargo) 71

Lliri (Anjova, Lirio) 49

Llobarro (Róbalo, Lubina) 32

Penegal (Cabra de altura, Bocanegra) 7

Mabre (Herrera, Mabre) 650

Aranya (Escorpión, Araña) 190

Paigell (Breca, Pagel) 21.104

Peluda (P. de raballa, Solleta) 127

Peix espasa (Aguja palá, Emperador) 91

Lluç (Pescadilla, Merluza) 5.631

Rap (Pejesapo, Rape) 840

Espet (Barracuda, Espetón) 219                                                                                                                                                                                                                                                       

Juriola (Lucerna, Rubio) 137

Moll de fang (Salmonete de fango) 3.093

Morralla (Serranos, etc) 658

Sardina (Panocha, Sardinilla) 242

Morena (Murenot, Murena) 15

Mero (Anfòs, Cherna) 4

Sorella (Jurel real, Jurela) 83

Llissa (Mújol, Lisa) 4.595

Pagre (Hurta, Pargo) 25

Bisso (Estornino, Bis) 1.423

Gatet (Lija, Pintarroja) 158

Rata (Bufo, Miracielo) 153

Palometa (Caballo, Palometón) 221

Tigre (L. de pintas, Lenguado portugués) 52

Corva (Escorball, Corvallo) 100

Misseria (Bruixa, Gallo) 4

Mamona (Locha, Brótola de roca) 51

Saboga (Alosa, Sábalo) 10

Dèntol (Sama, Dentón) 14

Xopa (Cántara, Chopa) 24

Palomida (Xica, Palometa blanca) 2

Reig (Verrugato, Corvina) 37

Morruda (Ojada, Sargo picudo) 6

Vidriá (Mojarra, Variada) 15

Salpa (Salema, Saupa) 22

Tord (Lábrido, Tordo) 6

Rom (Rèmol, Rombo) 44

Palaí (Lenguadillo, Acedia) 271

Llistat (Bonito de altura, Listado) 1

                                                ______

         Sub-Total………              53.483                                                                                                                                         

        CRUSTACIS 

Cranc blau (Cangrejo azul) 25

Cranc de sopa (C. de paleta) 85

Escamarlà (Garagan, Cigala) 3

Llagostí rossat (Langostino café) 5

Llagostí (Langostino mediterráneo) 1.466

Galera (Maganto, Estomatoideo) 393

Llagosta (Langosta europea. L d’Illa) 146

Castanyola (Bujía, Cigarra de mar) 3

Gambes (Camarón, Quisquilla) 362

Llomàntol (Hibricante, Bogavante) 5

                                         _____

               Sub-Total….       2.492

 MOL·LUSCOS

Calamar (Rabón, Chipirón) 287

Sepiò punxa (Castanyò, Choquito) 28

Canana (Volador, Pota) 676

Sèpia (Choco, Jibia) 2.501

Polp roquer (Pulpo roquero, P. común) 593

Polp blanc (P. de fango, P. blanco) 78

Polp mesquer (P. cabezudo, P. Almizclado) 9

Polpa (P. patudo, Pulpón) 43

Caragol punxent (Murice, Cañadilla) 15

Llonguet (Espardenya, Holoturia) 13

                                               ______

            Sub-Total….            4.243

TOTAL EXTRACCIÓ…     60.218