Aguas tranquilas con brisas primaverales
Semana con una mar apaciguada. Tan solo unos roles de aire propios de la brisa marítima de primavera. Se pudo faenar las cinco jornadas hábiles en todas las modalidades que están operativas, para extraer el típico pescado y marisco propio de esta estación, como es el lluç, etc. del bou y el llagostí de la xarxa, pues de peix blau de la llum no hay. Y las cotizaciones en lonja se iban manteniendo estables.
La pesca de arrastre, tres bous (el otro trío sigue remolcando jaulas con atún) han faenado a diario para llevar variedad de especies, ya que calaron por diversos caladeros y desembarcaron gamba, calamar, pescadilla, pez de S. Pedro, salmonete, rape, peluda, móllera, pulpo roquero, pagel, lisa, raya, canana, jurel, morrallas, etc.
El cerco, nuestra traíña estaba faenando por la costa de Burriana en busca de sardina y boquerón.
Los artes menores, siete barquitas se dedican a calar la red de trasmallo cerca del litoral para pillar langostino. Dos calan próximo a la orilla tras la sepia y otra al mabre. Una lo hace en fondos medios en busca de lenguado y rombo. Y otra por las inmediaciones del archipiélago de Columbretes para atrapar langosta, bogavante, cabracho y brótola.
El palangrillo costero, un barco pilló con este arte de anzuelos poca dorada y sargo.
Y el atún rojo, de momento los barcos se dedican a otras pesquerías.
Borm africà
O sego brúixola porpra, en castellà ortiga marina sud-africana i medusa brújula purpúrea. El seu nom en llatí és Chrysaora africana. Este especímen és poc habitual en el Mediterrani, i se li confon amb exemplars de trets i vista semblants de la família de Pelàgids a la qual pertanyen. La seua picada és una mica dolorosa i hi ha persones que ho poden passar molt mal en tindre una reacció al·lèrgica al verí. Poden aparéixer per estes aigües a la primavera i estiu, segons les condicions atmosfèriques i de la mar. És un animal molt antic del tall Cnidari, de l’orde Semaeostomeae i de la classe Escifozoos. Té forma de paraigua. De simetria radial. El seu cos és de consistència blana, és a dir, gelatinosa, quasi tot compost per aigua tenint només del 2 al 5% de col·lagen, proteïnes fibroses elàstiques, etc. En la part superior posseïx la seua vistosa umbrela. Per tota la seua vora té fotoreceptors visuals, d’olor, a més d’estímuls mecànics, cèl·lules de l’equilibri, etc. També en els màrgens li pengen 40 tentacles filiformes, que estan repartits en grups de 5 en cada un dels 8 dels lòbuls perifèrics. Este aparell tentacular està recobert per cèl·lules urticants per a defendre’s o paralitzar víctimes alimentàries, com a plàncton, salpes, peixets, etc. Del centre inferior de la umbrela li pengen quatre grans braços orals a mode de manubri, que reben les preses per a introduir-les en la seua bossa gastrovascular dividida en 4 septes. Després segreguen unes glàndules encimàtiques per a facilitar la digestió. I al final, per mitjà d’uns canals radials manen els nutrients i fluids per tots els teixits i òrgans del cos per mitjà d’aigua oxigenada.
Este invertebrat té una coloració de fons blanc translúcid. Sobre el dors té unes bandes concèntriques de color purpúreo brillant, que al costat de la seua procedència li donen els noms amb què són conegudes. I la seua perifèria umbrelar és de to ataronjat.
Talla 30 cm. Longevitat 1 any.
Quan la veiem en la mar es durant la fase reproductora, que sol ser a la primavera i estiu, segons les condicions atmosfèriques i marítimes. Hermafrodita. Tenen diformisme sexual. Es pot reproduir a mode sexual i el mascle allibera el corrent l’esperma i és absorbit per la femella que fecunda els òvuls, que després soltarà lliures en pòlips que es fixaran sobre el llit marí. Allí romanen quasi un any fins que alguna senyal química de l’aigua els alerta, sent el moment de clonar-se en molts individus xicotets, que creixen ràpid alimentant-se del plàncton. De manera que aconseguixen fer grans eixams en funció de les marees. Després canvien la dieta a base de preses més grans, per a arribar prompte a l’edat adulta on es reproduïxen i tanquen el cicle.
Té enemics naturals com la tortuga, tonyina, peix lluna, etc. que les devoren. També arriben a obstruir arts de pesca. Pot causar picades doloroses a banyistes. A Mallorca hi ha restaurants que la deshidraten per a mesclar-la amb caldo de peix i fer un típic plat de sopa saborós.
PARTES ESTADISTICS PESQUERS PER MODALITATS I ESPECIES DEL MES DE MAIG DEL 2026 (I)
PEIXOS
Seitó (Boquerón) 200 kg
Sardina (Sardinilla) 218
____
Total Cèrcol… 418
PEIXOS
Seitó (Boquerón) 286
Escrita (Ratjada, Raya) 437
Besuc (Aligote, Besugo) 6
Voga/Xucla (Boga/Picarel) 464
Cavalla (Verat, Verdel) 407
Vetes (Cintas) 17
Congre (Zafio, Congrio) 7
Gall (Pez de San Pedro) 34
Orà (Muixarra, Dorada) 281
Móllera (Faneca, Capellán) 284
Gallineta (Cabracho) 2
Sorell (Chicharro, Jurel) 6.918
Asparrall (Raspallón) 1.817
Palá (Lenguado, Palaia) 16
Sarg (Breado, Sargo) 2
Gallineta (Cabracho) 1
Aranya (Salvariego, Araña) 186
Paigell (Breca, Pagel) 21.068
Peluda (Solleta) 127
Peix espasa (Emperador) 91
Lluç (Pescadilla, Merluza) 5.620
Rap (Pejesapo, Rape) 773
Aspet (Espetón) 205
Juriola (Rubio, Lucerna) 134
Moll (Salmonete) 2.995
Morralla (Serranos, etc) 640
Sardina (Sardinilla) 24
Mero (Cherna) 3
Sorella (Jurel real) 52
Llissa (Mújol, Lisa) 4.366
Pagre (Hurta, Pargo) 8
Bisso (Estornino, Bis) 1.423
Gatet (Pintarroja) 125
Rata (Miracielo) 108
Palometa (Palometón) 87
Misseria (Gallo) 4
Mamona (Brótola de roca) 3
Saboga (Alosa, Sábalo) 9
Dèntol (Sama, Dentón) 3
Morruda (Sargo picudo) 2
Salpa (Salema, Saupa) 3
Rom ( Rèmol, Rombo) 6
______
Sub-Total……….. 49.048
CRUSTACIS
Cranc de sopa (C. de paleta) 68
Escamarlà (Garagan, Cigala) 3
Llagostí (L. Mediterráneo) 26
Llagostí rossat (L. café) 5
Galera (Estomatoideo) 393
LLagosta (Langosta) 8
Castanyola (Cigarra de mar) 1
Gamba blanca (Camarón) 362
____
Sub-Total…………… 865
MOL·LUSCOS
Calamars (Chipirones) 225
Sepiò punxa (Choquito) 28
Canana (Pota, Volador) 676
Sìpia (Choco, Sepia) 1
Polp roquer (Pulpo roquero) 533
Polp blanc (P. blanco) 78
Polp mesquer (P. almizclado) 9
Polpa (P. patudo, Pulpón) 42
Caragol punxent (Cañailla) 2
Llonguet (Holoturia, Espardenya) 13
____
Sub-Total………… 1.605
Total Arrossegament… 51.518
