Llangostins capturats en la artesanal xarxa del tiret
Volvió la calurosa mar de primavera
Semana de cinco jornadas hábiles donde se pudo faenar bien en todas las modalidades, ya que el estado tranquilo de las aguas unido a las altas temperaturas se pudo acceder a todos los caladeros. Los arrastreros capturaron variedad de pescados y mariscos. La llum está fuera tras el peix blau. Los artesanales xarciers se diversificaron en varias pesquerías, en especial tras el emblemático langostino. Y las cotizaciones estaban al alza.
La pesca de arrastre, tres bous (hay tres al remolque de jaulas con atún) han subastado a diario (el jueves solo pescó uno) gamba, calamar, salmonete, peluda, pez de S. Pedro, pescadilla, galera, rape, móllera, pulpo roquero, pagel, canana, lisa, jurel, morralla, etc.
El cerco, nuestra traíña se encuentra faenando por la costa de Burriana para capturar sardina y boquerón.
Los artes menores, siete barquitas trasmalleras están inmersas en la campaña ‘veraniega’ en busca de nuestro crustáceo rey, el langostino, cerca del litoral. Un par lo hizo a la sepia y mabre próximo a la costa. Una caló las redes tras el lenguado, rombo y acedía en fondos medios. Una a la dorada y corvina también en zonas someras. Y otra lo hizo por las inmediaciones profundas del archipiélago de las I. Columbretes a la langosta, bogavante, cabracho, corva y brótola de roca.
Y el atún rojo al anzuelo con línea de mano, un barco el martes pilló un ejemplar de 50 kg. en L’Ametlla de Mar (T). Y el miércoles regresó a Vinaròs sin capturas.
Gambussí excavador
I gambeta del fang en castellà. Científicament Calocaris macandrae. Esta gambeta de 4 cm de longitud viu enterrada en el llot per profunditats que van dels 20 als 500 m. Només és capturat pels arts de ròssec. Les seues extraccions són escasses i no sol vendre’s, ja que el pescador preferix guardar-li’l per al consum propi. Este crustaci pertanyent a la família Axiidae. De simetria bilateral. Té el cos dividit en dos seccions. La primera, el cafalotórax, és l’única espècie que ho té curt respecte al total corporal, a més, és un gènere que el té aplanat. La seua banya rostral és triangular i excavat amb les vores alçades en forma de quilles. Li ixen dos parells d’antenes amb funcions olfactòries, tàctils, etc. Les seues parts laterals no tenen solcs longitudinals. Davant als seus costats estan els ulls pedunculats. A la regió inferior està el camp bucal amb els maxilípedes per a mastegar. Com decàpode posseïx cinc parells de potes marxadores, totes compostes per set artells. Les primeres anomenades pinces són les més robustes i exagerades en proporció, on en cada una els seus dits s’entrecreuen en els extrems, sent a més dentats a mode de serra. El segon parell és prim, però també amb pinça molt diminuta. I la resta de potes igualment són primes però acaben amb ungla. I la segona secció, l’abdominal, que sol romandre encorbada per mitjà dels seus set segments amb les vores llargues. En els cinc primers, en la zona de baix hi ha deu potes en dos branques membranoses. En el mascle les dos primeres són els apèndixs masculins. En canvi la femella els aprofita per a allotjar els ous, que els portarà durant huit mesos. I este abdomen acaba en el ventall cabal que tenen en la branca externa una sutura transversal, que després d’abatre-ho fortament, li proporciona també la locomoció cap arrere en cas de necessitat. Hermafrodita. Primer és mascle. Després van degenerant-se els testicles per a créixer els ovaris i convertir-se en el sexe. Durant este temps de transició sexual ha emmagatzemat semen masculí en la base de la quinta pota per a fecundar a altres femelles. De l’ou ix la larva pelàgica que prompte s’establix sobre el llit marí, per a créixer i formar un exoesquelet quitinós que renova a intervals periòdics, perquè li ix un altre a baix que es fa de superior grandària. Preferix habitar enterrada en el fang i restes de petxines, per a excavar en els sediments. S’alimenta de plàncton, algues i carronya. Té enemics naturals com a peixos, polps, crancs, etc.
PARTES ESTADÍSTICS PESQUERS PER MODALITATS I ESPÈCIES DEL MES D’ABRIL DEL 2026 (II)
PEIXOS
Escrita (Ratjada, Raya) 10 kg
Congre (Zafio, Congrio) 42
Orá (Muixarra, Dorada) 275
Sorell (Chicharro, Jurel) 3
Sarg (Breado, Sargo) 178
Lliri (Anjova, Lirio) 2
Paigell (Breca, Pagel) 40
Morralla (Serranos, etc) 5
Pagre (Hurta, Pargo) 23
Vidrià (Mojarra) 27
___
Sub-Total…… 606
MOL·LUSCOS
Sèpia (Jibia, Sipia) 2
Polp roquer (Pulpo roquero) 16
___
Total Palangret…… 624
PEIXOS
Tonyina (Atún rojo) 1.497
Escrita (Ratjada, Raya) 215
Totina (Xuxo, Pejeobispo) 23
Besuc (Aligote, Besugo) 68
Rallat (Bonito) 3
Congre (Zafio, Congrio) 6
Gall (Pez de San Pedro) 5
Orá (Muixarra, Dorada) 394
Móllera (Capellán, Fanéca) 1
Gallineta (Cabracho) 17
Sorell (Chicharro, Jurel) 20
Asparrall (Raspallón) 2
Palá (Lenguado, Palaia) 515
Sarg (Breado, Sargo) 116
Lliri (Anjova, Lirio) 37
Llobarro (Lubina) 109
Mabre (Herrera) 167
Aranya (Salvarriego, Araña) 3
Paigell (Breca, Pagel) 190
Peluda (Solleta) 1
Lluç (Pescadilla, Merluza) 155
Rap (Pejesapo, Rape) 33
Aspet (Barracuda, Espetón) 15
Rubio (Lucerna, Juriola) 20
Moll fang (Salmonete fango) 80
Morralla (Serranos, etc) 2
Bacoreta (Sarda, Bacora) 2
Sorella (Jurel real) 14
Llisa (Mújol, Lisa) 384
Bisso (Estornino, Bis) 7
Roncador (Roncón) 5
Rata (Miracielo) 67
Palometa (Palometón) 100
Tigre (Lenguado portugués) 20
Corva (Corvallo) 22
Mamona (Brótola de roca) 1
Saboga (Alosa, Sábalo) 19
Dèntol (Sama, Dentón) 6
Palomida (Palometa blanca) 14
Reig (Corvina) 108
Morruda (Sargo picudo) 2
Vidrià (Mojarra) 4
Salpa (Salema, Saupa) 10
Tord (Lábrido, Tordo) 1
Rom (Rèmol, Rombo) 33
Palaí (Acedía) 512
___
Sub-Total………… 5.025
CRUSTACIS
Cranc blau (Cangrejo azul) 68
Llagostí (Langostino Mediterráneo) 5
Galera (Estomatoideo) 4
Llagosta (Langosta) 11
Castanyola (Cigarra real) 3
___
Sub-Total…… 91
MOL·LUSCOS
Calamares (Chipirones) 8
Sèpia (Choco, Jibia) 2.905
Polp roquer (Pulpo roquero) 158
Polpa (Pulpón) 1
Caragol punxent (Cañailla) 51
____
Sub-Total… 3.124
Total Tremall i Altres Arts.. 8.240
