Inici ALTRES NOTICIES La pesca, per Andrus Albiol

La pesca, per Andrus Albiol

104

Mar productivo en la variable primavera

Semana con roles tenues de viento de componente S y N para faenar bien en todas las modalidades. La mitad de barcas arrastreras zarpan al remolque de jaulas con atunes vivos. El resto de la flota faenó normal en todas las pesquerías. Las extracciones de pescados y mariscos fueron buenas. Y las cotizaciones se mantenían al alza.

La pesca de arrastre, de los seis bous que la componen, tres parten a remolcar jaulas con atún. Así este trío restante subastó en las cinco jornadas gamba, calamar, peluda, pescadilla, salmonete, rape, móllera, jurel, galera, pagel, pulpo roquero, canana, morrallas, etc.

El cerco, nuestra traíña ultima los preparativos para volver capturar peix blau tras la veda, a partir del lunes 18 de mayo.

Las barquitas artesanales, siete se dedican de lleno a la campaña de extracción del langostino con red de trasmallo, siendo sus desembarcos estos días de fosca normales. Otros dos se dedican a la sepia. Una al lenguado y acedía. Y otra a la lubina, dorada, corvina, sargo y palometón.

Y el atún rojo con línea de mano, el martes entre dos barcos atraparon dos ejemplares de 100 kg y cinco de 50. Uno de ellos ha completado su cuota.

Media flota remolca jaulas con atún

Como años en años anteriores tres bous vinarossencs, sus tripulaciones han embarcado víveres, pertrechos, gasóleo, etc, puesto que estarán al menos tres semanas navegando sin tocar tierra (en caso de agotarse algo, otro barco de apoyo o reserva se los proporciona con un transbordo en alta mar) y fijarán el rumbo al caladero o zona de de los grandes bancos de tonyines, por qué las empresas acuícolas españolas controladoras de esta pesquería en nuestro país y que los han contratado, ya están listas con sus barcos cerqueros para interceptar y capturar los atunes cuando creen el Estrecho de Gibraltar. Estas empresas contratadoras, que tienen las granjas de engorde frente a su litoral son; Balfegó, de L’Atmella de Mar (Tarragona) fletado un bou, y R. Fuentes, de San Pedro del Pinatar y Cartagena (Murcia) fletando dos bous. Ahora, con las flamantes tecnologías se sabe la ruta migratoria que siguen estos túnidos. qué procedentes del Atlántico Norte penetran en el Mediterráneo para reproducirse. Estos pescados saben que si liberan las huevas en su inmenso océano, las fuertes corrientes marinas con disparidad de profundidades tanto superficiales como entre aguas, bruscos cambios de temperatura según latitud, diferentes longitudes, muchos depredadores, etc., primero los huevos, seguido de sus larvas y al final los alevines, pocos iban a sobrevivir. De manera, que en primavera, los enormes cardúmenes de atún se juntan y emprenden la larga travesía que los conduce a las casi cerradas aguas mediterráneas, para realizar la freza en este lugar templado y los huevos estén reguardados en temperaturas estables con pocas marejadas, y a la postre sus indefensos descendentes puedan acampar en su frágil época infantil. Acabada la puesta, los padres vuelven pronto a sus áreas atlánticas de hibernación. Y los pezqueñines, en esta época veraniega se atiborran comiendo para crecer muy rápido en este cálido mar. Después, a finales del otoño los atunillos emprenden su primera ruta migratoria hacia el Atlántico, para volver en años siguientes.

Cua de polit

I en castellà cola de pavo. El seu nom científic és Zonaria tournefortii. Este vegetal pot proporcionar uns certs suplements nutricionals per a la persona com el càlci, ferro i iode, a més de posseir propietats antibacterianes i antioxidants. En farmacologia s’utilitza per a traure substàncies del sector cosmètic, que és usat en l’elaboració de xampús per a la protecció del cabell, etc. I en jardineria o agricultura per aportar fertilitzants a la terra. Pertanyent al grup de les algues marrons pels seus pigments castanyers i a la família Dictyotals té un tale ramós fins a 20 cm d’altura. La base forma coixinets, rizoidal per a subjectar-se al substrat. Per damunt està el tronc ramificat, amb branques planes dividides en segments similars a un tronc en la part inferior. Les frondes creixen per les vores mitjançant una sèrie de cèl·lules. La coloració del tale és amarronat groguenc, amb un nervi central vermellòs. Ventalls bru-violacis groguencs. Els seus òrgans reproductors s’agrupen  al llarg del tale de les branques transversals en soros per a elaborar les espores, etc. que emetran al corrent marí perquè es fertilitzen i acampen en altres llocs. Esta planta foliàcia viu des de zones poc profundes reguardades a l’ombra, fins als 100 m de fons per llocs d’extrema foscor com a coves, etc. de mars temperads i càlids. Este vegetal és autòtrof, perquè convertix l’energia lumínica en química, és a dir, produïx sucres mitjançant la fotosíntesi. Constituïx una gran font d’aliment de molts organismes marins com crancs, caragols, etc.

MEMÒRIA ESTADÍSTICA DE LA CONFRARIA DE PESCADORS ‘SANT PERE’ DE VINARÒS DEL 2025 

 

Embarcacions de pesca

 

                        MODALITAT PESQUERA           NÚM.    %

Arrossegament(6), Cèrcol(1)           7      -22

Tresmall i d’Altres Arts                    14      +8

___    ­___

Total…………             21      -5

 

 PERSONAL AFILIAT A LA ENTITAT  NÚM    %

Pescadors en actiu a final d’any              65   -10

Pensionistes                                          119     +2

Empleats oficines i llotja                            8   +14

 

MODALITAT PESQUERA      KILOS      % 

Arrossegament                       453.915     +1

Cèrcol                                     150.918    +55

Tremall i d’Altres Arts               89.615     +4

_______

Totals…           694.448     +7

 

L’estat comparatiu amb el 2024 veiem el descens d’un vaixell de l’arrossegament i un altre del cèrcol. En canvi del tresmall ha pujat un. De pescadors embarcats, òbviament a marxar-se  embarcacions grans a altres ports ha baixat la quantitat de mariners censats ací. I referent als kg subhastats, malgrat caure la xifra de vaixells del cens en les grans modalitats pesqueres, s’han mantingut les captures totals. Tot això sense contar que les mateixes espècies capturades enguany han sigut de major talla I s’han cotitzat mes cares. Per tant la rendibilitat econòmica puja.