Ejemplar de pez espada (Emperador) preparado para subastarlo
Inicio de temporada langostinera con xarxa
Semana con unas aguas tranquilas. Toda la flota activa pudo faenar cómodo las cinco jornadas. Las capturas en general fueron aceptables. Y el precio en primera venta a la lonja se mantenía estable.
La pesca de arrastre, de los seis bous uno guarda veda un par de semanas. Uno desarmó el jueves en vistas de prepararse para ir al remolque de jaulas de atún y otro el viernes. Así, los cinco llevaron buena variedad de pescados y mariscos, como gambas, calamares, salmonete, peluda, pescadilla, rape, móllera, galera, caballa, jurel, raya, pagel, pulpo roquero, canana, morralla, etc.
El cerco, la presente campaña se ha optado por hacer veda mes y medio seguido, de manera que saldrán a partir del próximo día 18. Y luego también harán todo el mes de diciembre parada biológica.
Los artes menores, cinco barquitas trasmalleras han comenzado la campaña para calar las redes de tiret al langostino, siendo sus extraciones buenas. Una lo hizo a la sepia y acedía. Una al mabre y corvina. Una al lenguado. Y otra a la lubina, dorada, palometón y lisa.
El palangrillo costero, un barco atrapó con este arte de anzuelos sargo, pagel y dorada.
Y el atún rojo al anzuelo con línea de mano solo había faenado una embarcación. El martes pilló cuatro ejemplares de 50 kg cada uno. Y el jueves capturó otra pieza, pero la vendió en L’Atmella de Mar (T).
Reparto de cuotas de atún en España
En la reunión del ICCAT) en Sevilla a finales del 2025, se acordó aumentar el 19,3% de capturas de atunes en el Atlántico Oriental y el Mediterráneo para el trienio 2026-2028, i permitir la extracción total de 48.403 toneladas (t) entre los países asociados en dicha zona. Sin embargo, en febrero del 2026 el MAPA español por medio de su Secretaría de Pesca prorrogó las mismas cuotas del periodo 2023-2025 para flota española, o sea, 6.784 t. Pero el 28-4-26 el Gobierno ha publicado una modificación al R. D. con el incremento y las nuevas cifras del repartimiento. Así, con la nueva normativa España dispone para su sector pesquero y demás de 7.939 t, que viene a ser un aumento de 1.155 t. De manera que su regulación es; un 96,7 % de la cuota (7.678,5 t) se repartirá entre la flota y un 3,27 % queda para el fondo de reserva (260,24 t). Del cupo repartido, los barcos y almadrabas que figuran en las listas actuales podrán capturar 7.444,64 t. (96,9 % del total), mientras que el 3 % restante será para los nuevos barcos que entran en la distribución (5.406 buques). Dentro de las 7.444,64 t, un 87 % (6.521,16 t) irán para los buques de cebo vivo del Cantábrico, la flota del Estrecho, los palangreros, el cerco del Mediterráneo y las almadrabas; un 7,8 % para Canarias (581,27 t) y un 3,85 % (287,18 t) para los 409 barquitos artesanales del Mediterráneo (incluidos los once de Vinaròs). Los buques de la lista de pesca fortuita poseen un cupo de 53,33 t (0,7 %), el curri y palangreros de superficie 12,44 t (0,16 %), y la pesca recreativa se asignan 40,89 t (0,5 %).
Pixota calcàrea
I cogombre o carallot d’arena, en castellà pepino de mar marrón i cohombro calcáreo. El seu nom científic és Holothuria mammata. Curiosament pel nostre litoral no se li té aprecie culinari, en canvi per Àsia és molt benvolgut, a més de denominar-li el ginseng de mar a causa dels seus grans propietats nutricionals per a esportistes, etc. Este invertebrat aquàtic és del tipus Equinoderms i de la família Holoturoidea. La seua forma és allargada, cilíndrica. Posseïx un aspecte marmori amb pegats. La seua paret corporal és dura i coriàcia, de textura endurida per les espícules calcàries que la recobrixen. L’extrem anterior és més estret I té en el centre la boca envoltada per un anell de tentacles retràctils. La part posterior corporal és arredonida, amb l’obertura anal que en el seu costat hi ha una espècie de sacs per a absorbir aigua i extraure l’oxigen respiratori. Els tubercles que té al llarg del dors, es disposen en cinc files longitudinals d’un cm d’altura. I en tota la superfície ventral té dispersos els curts i prims peus ambulacrals per al desplaçament. El teixit de la seua massa del cos el formen plaques calcàries embegudes en el tegument amb forats, etc que li donen una certa flexibilitat. La pell en si és tendra, de color crema amb taques amarronades fosques. La cara ventral és més clara, però en la part inferior hi ha una franja llarga de coloració pàl·lida. Talla fins a 30 cm. Per a la reproducció alcen mig cos de l’arena i així alçats alliberen segons el sexe l’esperma o els òvuls perquè es mesclen al corrent i es fecunden. Els ous circulen entre aigües fins que fan eclosió i baixen a viure sobre el fang, etc. Preferix zones de 2 a 50 m de profunditat, i a vegades ho fa en llocs mixtos, pedregosos i amb vegetació. Solitari. De nit és més actiu. Creix menjant detritus que arreplega amb el seu aparell tentacular, on el seu organisme interior reté les partícules alimentoses i expulsa les restes de llots típics com a munts de ‘cucs’ sobre el llit marí. No menysprea xicotetes algues i plàncton. També pot enterrar-se per a passar desapercebut de depredadors com a tortugues o uns certs crancs i peixos. Igualment utilitza una arma d’embolcall, que són uns filaments blancs enganxosos a mode d’embull, que expulsa pel costat de la cloaca cap a l’enemic. Un altre recurs com a distracció, és soltar part de les seues vìsceres a fin que el depredador s’entretinga o assacie la seua gana i la pixota puga fugir lent per mitjà dels seus peus, i tambè ajudat per contraccions musculars del cos. De seguida té la propietat de regenerar els seus òrgans perduts. Pot ser capturat accidentalment per arts d’arrossegament i tresmall. Com ací no té valor comercial, a l’instant és retornat a la mar. Últimament en ports del sud peninsular, després de llevar-los els intestins, etc, són guisats amb arrossos, patates, etc. I com no, igual que en països asiàtics, s’evisceren per a bollir-los, assecar-los i emmagatzemar-los, per tant quan es vulga es poden trossejar i mesclar en sopes de peix i marisc.
