Primers desembarcaments de tonyines de la temporada per pescadors artesanals
Comenzó la campaña del atún rojo
En este corto periodo semanal la mar permaneció calmada. Se faenó cómodo los tres días previstos, ya que al ser festivo el viernes, la víspera (jueves) se guardó fiesta por acuerdo provincial, pues esta jornada laboral, de salir a faenar, el pescado no se paga mucho. Como novedad se armó a la pesquería de la tonyina. Las extracciones de todas las modalidades resultaron buenas. Y las cotizaciones se mantenían elevadas.
La pesca de arrastre, los seis bous (lunes y martes faenaron cinco). Las subastas diarias fueron a base de langostino, gamba, calamar, pescadilla, salmonete, rape, peluda, móllera, galera, raya, caballa, jurel, cangrejo, pulpo roquero, pagel, pulpo blanco, canana, morrallas, etc.
El cerco, nuestra traíña hizo todo este mes de veda y saldrá a faenar tras el peix blau a partir del lunes día 4 de mayo.
Los artes menores, cuatro barquitas calaron la red de trasmallo a la sepia. Una caló a la acedía y mabre. Una a la lubina, dorada y corvina. Y otra al lenguado y rombo.
El palangrillo costero, una barca pilló con este arte de anzuelos dorada, pargo y sargo.
Y el atún rojo al anzuelo con línea de mano, el lunes iniciaron la temporada, y entre tres barcas que se hicieron a la mar atraparon nueve piezas, que pesaron un total de 700 kg, y una sola barca pilló cinco, dando en báscula su particular cuota anual de 520 kg, y al día siguiente dicha barca no pudo salir a esta pesquera, pues había agotado su cupo del año. El martes, una pilló cuatro de 50 kg. Y el miércoles entre dos llevaron 10 que pesaron 600 kg, para agotar ambos barcos su cuota.
Bot cua esmolada
I pez luna de aleta o de cola afilada en castellà. Científicament Masturus lanceolatus. És una de les quatre espècies de peixos lluna que existixen. Este exemplar és rar pel nostre litoral, ja que preferix aigües més tropicals, però alguna vegada ha recalat pel Mediterrani. Pertanyent a l’orde Tetraodontiformes i familiarment dels Mòlids. Corporalment és molt característic amb una forma d’oval allargat, comprimit lateralment, sense peduncle cabal, perquè les prolongacions dels radis de les aletes dorsal i anal, li donen una estructura en forma de timó rom a mode de cua. El cap està avançat en prolongar-se per davant des dels laterals ulls. Boca xicoteta en horitzontal. Dents fusionades en plaques en les dos mandíbules a mode de bec de lloro amb vores tallants. Les obertures branquials són uns orificis xicotets que estan darrere de les aletes escapulars i les branquiespines estan cobertes per la pell. Posseïx 20 vèrtebres. No té bufeta natatòria. Sense línia lateral. La musculatura dels costats del cos està atrofiada. Composició aletes; E 9 sent curtes i arredonides. Sense Pelvianes. D 19 alta i expandida cap arrere. I A 16 elevada, allargada i també amb prolongació posterior. La pell és adobada, gruixuda i aspra pels diminuts denticles arredonits que té. Sense escates. És de color café, amb el dors gris, per davall platejat. I les aletes són fosques. Talla 3,2 m de llarg i 2.200 kg de pes, per a ser els espècimens d’esta família, com els peixos ossis de tota la mar que pesen més. És el peix ossi que pesa més.
En la fresa la femella allibera 300 milions d’ous al corrent, que circulen entre aigües per a passar per tres etapes larvàries i convertir-se en alevins. Es desplaça només amb la propulsió de les seues aletes. La seua alimentació consistix en fito i zooplàncton, com a algues, meduses i sardines. calamars, etc. Pot reposar surant en la superfície de la mar. Per a això absorbix aire i li ho introduïx en una cavitat dilatable que té en l’esòfag, d’esta manera és portat pel corrent marí on desitge anar. També pot fer salts sobre la superfície de la mar. A vegades acudix sobre llocs rocosos on hi ha peixos bentònics com tords, donzelles, etc., i roman immòbil perquè el desparasiten. Hi ha rèmores que en el seu estat juvenil penetren dins de la cavitat branquial del bot, per a anar creixent i tapant les brànquies, de manera que pot morir d’asfíxia. És batipelàgic, per a viure sempre en la columna d’aigua. Normalment nada entre aigües a una profunditat de 500 m. Alguna vegada és capturat per l’art de cércol, ja que acudix a menjar peix blau. Els pescadors comenten que efectua una sèrie de roncs en fregar fort els seus maxil·lars. Mai ha tingut valor comercial, ja que les seues carns són de consistència gelatinosa, però malgrat això, els cuiners de bord sabien fer ranxets amb la seua carn, especialment la part de l’estómac. Els seus enemics naturals són els grans taurons i l’orques. En la primavera solen aparéixer pels voltants de l’arxipèlag de les I. Columbrets
