Inici VINARÒS La Pesca, per Andrus Albiol

La Pesca, per Andrus Albiol

430

Aguas tranquilas tras las Pascuas

Semana de cuatro jornadas laborales al ser festivo el lunes. La mar se mantenía en calma, tan solo soplaron un poco aires del noroeste, pero que dejaron faenar a la flota en las distintas modalidades, a excepción de la llum que hace veda. Las extracciones van siendo aceptables. Y las valoraciones en lonja estaban estables.

La pesca de arrastre, los seis bous subastaron a diario (el jueves solo cinco) buena variedad de pescados y mariscos, como langostinos, gambas, calamares, salmonete, peluda, pescadilla, galera, rape, pulpo roquero, caballa, pagel, móllera, canana, jurel, morralla, etc.

El cerco, nuestra traíña comenzó la parada biológica provincial de todo el mes de abril.

Los artes menores, las barquitas trasmalleras faenaban con distintas clases de redes tras varias especies, como cuatro que lo hicieron cerca de la orilla a la sepia. Una lo hizo también en aguas muy someras para atrapar lubina, corvina y palometón. Una pescó corva y lisa. Otra se dedicó al mabre y palaí. Dos calaron la xarxa en fondos medios en busca del lenguado y raya. Y una pilló langosta y cabracho en los grandes fondos rocosos de las I. Columbretes.

Y el palangrillo costero, un barco capturó con este arte de anzuelos algo de dorada y sargo.

Pailó

I proc marí de fonera, en castellà li diuen pailona i tiburón foca. El seu nom científic és Centroscymnus caelolepis. Esta espècie de tauronet és inofensiu per a l’home, ja que el seu hàbitat bentònic-demersal pels grans fons fa impossible que ens creuem, perquè per a pescar-los cal calar els arts sobre el llit marí a partir dels 300 m de profunditat.

Pertanyent a l’orde dels Escualiformes en posseir cinc parells de clivelles branquials laterals situades per davant de la base de les delanteres aletes escapulars. Té dos aletes dorsals i cap anal. Sense membrana nictant en l’ull. Este gènere de peixos la vora interna de les E són arredonides i les espines de les D estan poc desenrotllades, amb la punta a penes visible. I familiarment pertany als Somniósids, que es caracteritzen per tindre sobre la gruixuda pell els denticles dèrmics circulars, amb una punta feble cap arrere i sense crestes, per a donar-li suavitat al tacte. I el musell igual de llarg que d’ample. El seu cos té una forma fusiforme, un poc panxut i cilíndric. Cap cònic amb l’extrem d’espàtula. Boca transversa en situació inferior. Morro curt. Llavis gruixuts i carnosos. Plecs labials superiors curts i separats. La dentició de la mandíbula superior és llarga, de diferent forma els centrals, laterals, etc. i de cúspide obliqua, que està composta per diverses files. I el maxil·lar de baix només té una filera de dents, que són més llargues que amples i a mode de ganivets. Els orificis nasals en forma molt obliqua. Ulls laterals, amb pupil·la ampla amb el cristal·lí esfèric i els espiracles estan situats darrere per a absorbir aigua respiratòria. Les espines de les aletes D a més són xicotetes, agudes, llargues, baixes i de base curta. Les obertures branquials són curtes. Abdomen sense crestes als costats. Aletes pelvianes grans i estan emplaçades en posició retardada. Cua xicoteta. El seu peduncle cabal no té quilles laterals. El lòbul superior posseïx osca, sent allargat i l’inferior curt. Totes les seues aletes no es poden abatre, perquè romanen sempre erectes. Sense bufeta natatòria.

És de color marró negre uniforme a castanyer daurat. La zona abdominal amb to clar. L’ull és verd groc. Talla 1,2 m.

De sexes separats. El mascle, els seus òrgans copuladors són a la vora interior de les aletes P, que amb una còpula interna fecunda a la femella. Ovovivípar. Ella té ventrades fins de 20 fetus. Pot nadar separant-se del fons per a alimentar-se caçant peixets ossis, que els detecta amb els sensors elèctrics i la seua línia lateral, a més de cefalòpodes bioluminescents amb la seua gran agudesa visual. Fins i tot carronya amb l’olfacte.

Preferix viure en aigües temperades i fredes fins als 4.000 m, ja que a estes profunditats la temperatura és d’un fred igual en quasi totes les mars. Ho capturen amb palangres i xarxes de fondaria. En ser peixos d’esquelet cartilaginós, les seues carns una vegada bollides per a llevar-los l’olor amoniacal són guisades en salses, etc. Del seu fetge es trau oli el escuáleno i per a la indústria cosmètica, etc.

PARTES ESTADISTICS PESQUERS PER MODALITATS I ESPECIES DEL MES DE MARÇ DEL 2026 (I)

PEIXOS

Seitó (Boquerón) 300 kg

Sorell (Chicharro, Jurel) 40

Sardina (Sardinilla) 72

Visso (Estornino, Bis) 193

____

Total Cèrcol……..      605

        PEIXOS

Seitó (Boquerón) 409

Escrita (Ratjada, Raya) 703

Xuxo (Totina, Peje obispo) 15

Besuc (Aligote, Besugo) 53

Voga/Xucla (Boga/Picarel) 4.305

Cavalla (Verat, Verdel) 1.415

Vetes (Cintas) 87

Congre (Zafio, Congrio) 10

Gall (Pez de San Pedro) 93

Orà (Muixarra, Dorada) 50

Móllera (Faneca, Capellán) 765

Gallineta (Cabracho) 3

Sorell (Chicharro, Jurel) 19.003

Asparrall (Raspallón) 81

Palá (Lenguado, Palaia) 13

Sarg (Breado, Sargo) 3

Aranya (Salvariego, Araña) 392

Paigell (Breca, Pagel) 2.564

Peluda (Solleta) 364

Lluç (Pescadilla, Merluza) 11.640

Rap (Pejesapo, Rape) 1.462

Juriola (Rubio, Lucerna) 352

Moll (Salmonete) 3.191

Morralla (Serranos, etc) 1.300

Sardina (Sardinilla) 70

Mero (Cherna) 1

Verderol (P. limón, Letxa) 70

Llissa (Mújol, Lisa) 13

Pagre (Hurta, Pargo) 1

Bisso (Estornino, Bis) 203

Gatet (Pintarroja) 125

Rata (Miracielo) 72

Corva (Corvallo) 1

Misseria (Gallo) 12

Saboga (Alosa, Sábalo) 6

Dèntol (Sama, Dentón) 18

Vidrià (Mojarra) 14

______

Sub-Total………..  48.884

CRUSTACIS

Cranc de sopa (C. de paleta) 186

Escamarlà (Garagan, Cigala) 4

Llagostí (L. Mediterráneo) 10

Llagostí rossat (L. café) 45

Galera (Estomatoideo) 1.987

LLagosta (Langosta) 16

Castanyola (Cigarra de mar) 1

Gamba blanca (Camarón) 1.345

Llomàntol (Bogavante) 1

_____

Sub-Total……………    3.594

MOL·LUSCOS

Calamars (Chipirones) 368

Sepiò punxa (Choquito) 45

Canana (Pota, Volador) 1.685

Sìpia (Choco, Sepia) 83

Polp roquer (Pulpo roquero) 957

Polp blanc (P. blanco) 251

Polp mesquer (P. almizclado) 269

Polpa (P. patudo, Pulpón) 11

Caragol punxent (Cañailla) 10

Llonguet (Holoturia, Espardenya) 27

                                   ____­­­­­

  Sub-Total…………          3.700

Total Arrossegament… 56.178