El levante invernal dificultó la labor extractiva
Semana aciaga para el sector pesquero vinarocense. Hubo cinco jornadas hábiles. Comenzó el lunes con toda la flota de las distintas modalidades faenando a tope, puesto que reinaba el buen tiempo en la mar. Luego, las embarcaciones faenaron con disparidad, ya que el fuerte oleaje del noroeste les dificultó el salir de puerto. Las extracciones resultaron flojas. Y las cotizaciones, ante la escasez se mantenían al alza.
La pesca de arrastre, a partir del martes lo tuvo mal, y dicho día solo faenaron dos bous. El miércoles ante la gran marejada nadie soltó cabos. El jueves partieron hacia caladero dos embarcaciones. Y el viernes salieron a pescar tres. La verdad es que muchas barcas aprovechan la mala hora para guardar fiesta y que les compute los días de parada al año. Las subastas en un principio fueron de especies de fondos medios, y luego, ante la gran marejada, era de especies próximas al litoral, como langostino, gamba, calamar, pescadilla, salmonete, rape, raya, móllera, galera, pulpo roquero, caballa, peluda, jurel, canana, morralla, etc.
El cerco, nuestra traíña opera por el litoral valenciano en busca de sardina y boquerón.
Los artes menores, el lunes cinco barquitas pillaron con la red de trasmallo mucha sepia. Una llevó mabre. Dos llevaron lenguado y raya. Y otra dentón, lubina, dorada y sargo. Martes,miércoles y jueves no pescaron. Y el viernes pescó un trasmallero.
El palangrillo costero, las dos embarcaciones que se dedican a esta pesquería no salieron a faenar por el mal tiempo.
Y la recolecta de pulpo roquero con cadufo, los dos barcos ya no se dedican, puesto que ha comenzado la veda para esta pesquería y desembarcaron los cadufos.
Espet morrut
En castellà li diuen espetón guachanche i barracuda picuda. El seu nom en llatí és Sphyraena guachacho. És un peix que habita especialment per aigües de la mar Carib, però està datat moltes vegades pel litoral de les Illes Canàries i també en la part occidental mediterrània. Pertanyent a l’orde dels Mugiliformes i família Esfirènids. Corporalment és molt allargat i les 2/3 parts és cilíndric per a anar comprimint-se lateralment cap al final. Cap baix, allargat i punxegud, amb el morro molt prolongat i agut. Boca gruixuda, profunda, ampla en horitzontal, protràctil, amb el maxil·lar inferior més llarg i que posseïx un lòbul carnós en el seu extrem. Dentició gran, desigual i aguda amb forma de punyal que està corbada cap a l’interior. Les dos dents situades en la punta de la mandíbula inferior, per a tancar la boca s’inserixen en uns buits o alvèols de la superior. També posseïx ossos palatins. El musell està prolongat i deprimit. Ulls grans situats en els costats però també amb visió cap amunt. Bufeta natatòria sense conducte amb el tub digestiu, de manera que no pot alliberar ràpidament el gas, per tant no pot canviar ràpid de profunditat. El peduncle cabal és prou comprimit. Composició aletes; 1ªD VI. 2ªD IX. P I-5 en situació baixa. V X-9 en posició abdominal. A II-8. I la C és bifurcada. Posseïx 108/122 escates cicloides suaus al tacte. Té línia lateral completa i recta. És de color gris verd la part superior. Els flancs es fan platejats. I tota la zona inferior blanquinosa. Posseïx una fina ratlla groga recta en horitzontal en el centre al llarg del cos. Les vores de les aletes pelvianes i l’anal es fan negroses. Talla 2 m. Reproducció a l’estiu prop del litoral. Després de la fresa, els ous fecundats circulen en el plàncton per a fer eclosió al cap d’uns dies en larves. Creixen de pressa. D’alevins són gregaris en cardúmens. Per a alimentar-se s’abalancen en grup, sobretot acorralen a bancs de sardines, etc. D’adult pod fer-se solitari. Bon depredador. Feroç. Caça a l’aguait. És una espècie pelàgica. Preferix aigües costaneres que siguen càlides o temperades. Les seues captures són escasses, bé a l’arrossegament o tresmall. De poc valor. De carn blanca es pot cuinar fregit, a la planxa, en adob, etc. A l’ésser un espècimen curiós amb els bussejadors alguna vegada els ha atacats.
PARTES ESTADISTICS PESQUERS PER MODALITATS I ESPECIES DEL MES DE FEBRER DEL 2026 (I)
PEIXOS
Seitó (Boquerón) 155 kg
Melva (Canutera) 76
Escrita (Ratjada, Raya) 365
Xuxo (Totina, Peje obispo) 5
Besuc (Aligote, Besugo) 29
Voga/Xucla (Boga/Picarel) 1.885
Cavalla (Verat, Verdel) 3.171
Vetes (Cintas) 20
Congre (Zafio, Congrio) 4
Gall (Pez de San Pedro) 80
Orà (Muixarra, Dorada) 3
Móllera (Faneca, Capellán) 877
Gallineta (Cabracho) 10
Sorell (Chicharro, Jurel) 11.824
Palá (Lenguado, Palaia) 20
Lliri (Anjova, Lirio) 3
Llobarro (Lubina) 10
Aranya (Salvariego, Araña) 306
Paigell (Breca, Pagel) 809
Peluda (Solleta) 496
Lluç (Pescadilla, Merluza) 15.053
Rap (Pejesapo, Rape) 1.346
Juriola (Rubio, Lucerna) 430
Moll (Salmonete) 2.230
Morralla (Serranos, etc) 1.350
Sardina (Sardinilla) 304
Verderol (P. limón, Letxa) 20
Llissa (Mújol, Lisa) 24
Pagre (Hurta, Pargo) 1
Bisso (Estornino, Bis) 53
Gatet (Pintarroja) 37
Rata (Miracielo) 85
Sorell dèntol (Cojinúa) 7
Misseria (Gallo) 10
Mamona (Brótola de roca) 3
Saboga (Alosa, Sábalo) 7
Dèntol (Sama, Dentón) 10
Morruda (Sargo picudo) 1
Vidrià (Mojarra) 7
Salpa (Salema, Saupa) 1
Rom (Rèmol, Rombo) 1
______
Sub-Total……….. 41.120
CRUSTACIS
Cranc de sopa (C. de paleta) 128
Escamarlà (Garagan, Cigala) 3
Llagostí (L. Mediterráneo) 61
Llagostí rossat (L. café) 50
Galera (Estomatoideo) 4.808
LLagosta (Langosta) 6
Castanyola (Cigarra de mar) 2
Gamba (Quisquilla, Camarón) 2.084
Llomàntol (Bogavante) 1
_____
Sub-Total…………… 7.143
MOL·LUSCOS
Calamars (Chipirones) 786
Sepiò punxa (Choquito) 20
Canana (Pota, Volador) 1.100
Sìpia (Choco, Sepia) 84
Polp roquer (Pulpo roquero) 1.585
Polp blanc (P. blanco) 126
Polp mesquer (P. almizclado) 362
Polpa (P. patudo, Pulpón) 7
Caragol punxent (Cañailla) 13
Llonguet (Holoturia, Espardenya) 11
____
Sub-Total………… 4.092
Total Arrossegament… 52.355
