Mar con fiestas, temporal y bonanza
Durante este periodo de dos semanas, la primera, o sea, la de Navidad se faenó los tres días previstos (lunes, martes y viernes), a pesar que el viernes que hubo temporal de levante. Y la presente, también se dispuso del mismo trío de jornadas para faenar, aunque algunas embarcaciones decidieran hacer fiesta el viernes día 2 de enero. Las capturas en general han sido buenas, si bien al principio se faenó normal con solo un poco de viento del noroeste, luego vino el temporal de levante que removió las aguas y dificultó el faenar, en especial a los xarciers, y al final la mar amainó y todos pudieron pescar. Y las cotizaciones, la mayoría de especies se han mantenido estables.
La pesca de arrastre, cinco bous faenaron las jornadas hábiles, ya que uno guarda fiesta para no rebasar los días al año de pesca. Las capturas en un principio fueron de especies de fondos medios y profundos, y luego se faenó cerca del litoral por el fuerte oleaje que trajo el llevant. Las subastas han sido a base de langostino, gamba, calamares, pescadilla, pez de San Pedro, salmonete, peluda, rape, galera, móllera, caballa, jurel, pagel, canana, morrallas, etc.
El cerco está de veda hasta después de Reyes.
Los artes menores fallaron un par de días por la fuerte marejada. Cuatro barquitas trasmalleras calaron a la sepia. Tres al lenguado, rombo y raya. Y una a la lubina, dorada, corvina y sargo.
El palangrillo costero, un barco pescó con este arte de anzuelos solo la primera semana, para vender dorada y sargo.
Y los recolectores de pulpo roquero con cadufo, dos barcas llevaron ejemplares de 2 a 4 kg.
Escopinya verrucosa
Es poden trobar les seues restes de valves escampades per platges, en ser llançades en la riba per la marea i l’onatge. També li criden petxina rústica, en castellà li diuen berberecho berrugoso, marolo i curruco. El seu nom científic és Rudicardium tuberculatum. Igualment les seues carns són posades en llandes de conserva amb el nom de langostillo. Este mol·lusc bivalve de l’orde dels Veneroids i de la família dels Cárdids, esta espècie la seua corfa és arredonida, asimètrica o igual en les seues dos parts còncaves. És de parets fortes i resistents. En el seu exterior superficial posseïx 22-24 costelles radials, gruixudes i altes, amb engruiximent nuós en alguns punts cap a l’extrem de les seues vores i més estretes en la zona posterior, que té el marge convex. En els espais intermedis es veuen nombroses bandes concèntriques de creixement. Per a tancar hermèticament les valves disposa de dos potents músculs abductors. I per a obrir-les, al costat de la xarnera que és la frontissa de tancament amb dents que encaixen i s’entrecreuen entre les dos parts, disposa d’un lligament que li permet tindre-les entreobertes. Talla 7 cm de diàmetre. És de color blanc brut, amb bandes marrons-ocre i negres concèntriques. El seu interior és llis de to blanquinós o clar. I el carnós animal confinat en el seu interior té un peu roig molt llarg, cilíndric i que està doblegat. Posseïx uns sifons curts que absorbixen l’aigua respiratòria que filtra el plàncton alimentari, i després és bombada per a expulsar-la. Té un parell de brànquies llargues amb dos sèries de làmines cada una. En la seua massa visceral disposa dels òrgans interns, que són recoberts pel mantell, que al seu torn és l’encarregat de construir la petxina a base del 90% de substàncies inorgàniques, com el carbonat càlcic obtingut de l’aliment que ingerix. És hermafrodita. Emet els productes sexuals lliures al corrent perquè es mesclen i siguen fecundats els ous. Quan fan eclosió ix una larva pelàgica que al cap d’uns dies s’establix sobre el substrat. A mesura que creix la seua estratègia és enterrar-se en l’arena o grava furgant amb el peu. De la mateixa manera ho utilitza doblegant i allargant-lo amb summa rapidesa per a fer salts sobre el fons i desplaçar-se a altres llocs o fugir d’enemics. Viu des dels 3 a 80 m de profunditat. És capturada amb rasclets o gàbies metàl·liques ara amb tracció mecànica. Ha sigut habitual en els mercats.
PARTES ESTADISTICS PESQUERS PER MODALITATS I ESPECIES DEL MES DE DESEMBRE DEL 2025 (I)
PEIXOS
Alatxa (Alacha) 13 kg
Seitó (Boquerón) 72
Escrita (Ratjada, Raya) 358
Xuxo (Totina, Peje obispo) 53
Besuc (Aligote, Besugo) 84
Voga/Xucla (Bogue/Picarel) 194
Burros (Góbios) 2
Cavalla (Verat, Verdel) 733
Vetes (Cintas) 43
Congre (Zafio, Congrio) 18
Gall (Pez de San Pedro) 82
Orà (Muixarra, Dorada) 244
Móllera (Faneca, Capellán) 816
Gallineta (Cabracho) 2
Sorell (Chicharro, Jurel) 8.565
Asparrall (Raspallón) 976
Palá (Lenguado, Palaia) 18
Sarg (Breado, Sargo) 8
Lliri (Anjova, Lirio) 105
Llobarro (Lubina) 1
Aranya (Salvariego, Araña) 277
Paigell (Breca, Pagel) 1.046
Peluda (Solleta) 250
Peix espasa (Emperador) 106
Lluç (Pescadilla, Merluza) 11.814
Rap (Pejesapo, Rape) 884
Aspet (Barracuda, Espetón) 7
Rom empetxinat (Rodaballo) 1
Juriola (Rubio, Lucerna) 428
Moll (Salmonete) 2.626
Morralla (Serranos, etc) 667
Sardina (Sardinilla) 78
Mero (Cherna) 8
LLissa (Mújol, Lisa) 68
Bisso (Estornino) 380
Gatet (Pintarroja) 82
Roncador (Roncón) 77
Rata (Miracielo) 39
Sorell dèntol (Cojinúa) 94
Palometa (Palometón) 21
Missèria (Gallo) 13
Mamona (Brótola de roca) 1
Saboga (Alosa, Sábalo) 10
Dèntol (Sama, Dentón) 4
Vidrià (Mojarra) 30
Rom (Rémol, Rombo) 3
______
Sub-Total……….. 31.408
CRUSTACIS
Cranc de sopa (C. de paleta) 114
Llagostí (L. Mediterráneo) 1.550
Llagostí rossat (L. café) 42
Galera (Esquila, Estomatoideo) 2.745
LLagosta (Langosta) 1
Castanyola (Cigarra de mar) 1
Gamba (Quisquilla, Camarón) 450
_____
Sub-Total…………… 4.901
MOL·LUSCOS
Calamars (Chipirones) 509
Sepiò punxa (Choquito) 16
Canana (Pota, Volador) 578
Sìpia (Choco, Sepia) 833
Polp roquer (Pulpo roquero) 3.072
- blanc (P. blanco) 47
- mesquer (P. almizclado) 291
Polpa (P. patudo, Pulpón) 40
Caragol punxent (Cañailla) 20
____
Sub-Total………… 5.414
Total Arrossegament… 41.721
