La pesca, per Andrus Albiol

Per

5 de desembre de 2025

507

Último día de atraque de la llum en la temporada recién acabada

Fin de la campaña cerquera provincial

El estado de la mar fue de calma. Se pudo faenar las cuatro jornadas hábiles de la semana, ya que el viernes 5 al ser víspera del festivo día de la Constitución se declaró fiesta, y como el lunes 8 era la festividad de la Inmaculada serán cuatro días seguidos sin trabajar. Recordar que los bous ya pueden faenar todos los días laborables hasta final de año. Decir que desde este miércoles nuestra costa era batida mistrales, pero aún se podía pescar. Las extracciones resultaron aceptables en todas las pesquerías, a excepción de la llum que inició este diciembre una parada biológica de un mes. Y las valoraciones en lonja seguían manteniéndose más estacionadas.

La pesca de arrastre, los seis bous faenaron en fondos distintos, para atrapar variedad de especies, y desembarcaron en su mayoría langostino, gamba, calamar, pescadilla, peluda, rape, salmonete, galera, móllera, canana, jurel, caballa, morralla, etc.

El cerco, después de nueve meses y medio tras la captura de sardina y boquerón, guardará un paro biológico al igual que toda la provincia hasta el 7 de enero’26. De manera que esta temporada ha finalizado tras pasar la mayor parte del tiempo faenando por aguas de Burriana y Gandía, con aceptables capturas de peix blau.

La flota artesanal, cuatro barquitas trasmalleras calan las redes cerca de la orilla a la sepia. Tres lo hacen en fondos medios al lenguado y rombo. Y una cala próximo a zonas rocosas de la costa en busca de dorada, corvina y palometa.

El palangrillo costero, un barco pilló con este arte de anzuelos dorada y dentón.

Y la recolección de pulpo roquero con cadufo, dos barcas subastaron ejemplares de 2 a 3 kg.

Zamburinya xicoteta

I petxina variada petita, en castellà li criden igualment abanico enano i zamburiña pequeña. El seu nom científic és Chiamys multistriata. És una de les espècies sobrenomenades també vieires petites. A l’ésser la seua grandària mitjana de 4 cm de corfa, per tant no és molt comerciable per les seues reduïdes carns. Este mol·lusc bilvalve pertanyent a la classe Pteriomorphia i a la família dels Pectínids té un perfil arredonit, de valves quasi asimètriques, sent la inferior o dreta bombada, mentres que la superior o esquerra és quasi plana. Les dos valves tenen només sols una orella a un costat perquè encaixen. El seu articulat sistema per a tancar-les és per mitjà d’una espècie de frontissa dentada. L’ornamentació va de 25 a 60 costelles radials, perquè varia segons l’edat quant al número i gruix, ja que d’adults estan més juntes, aspres i irregulars i amb fines estries. Li fan una vistosa aparença ventada. La petxina per l’exterior de color violeta a roja rajola, amb punts blancs o grocs. La cara interna és blanquinosa sense mareperla. La part carnosa i comestible de l’animal que es reclou en el seu interior no se li diferencia el cap. El seu peu és xicotet i digitiforme. Posseïx dos parells de brànquies, que amb les cambres inhalant i exhalant de la cavitat del mantell corporal filtren l’aigua, per a traure l’oxigen respiratori i absorbir els organismes planctònics amb què s’alimenta. Al llarg de la vora de tot el perímetre del mantell té tentacles amb ulls blaus simples. Per a tancar hermèticament les valves disposa d’un únic múscul abductor anterior. Per a tindre-les fixes entreobertes té als costats del tancament un lligament amb cartílag. Es reproduïx a la primavera. Hermafrodita. Primer maduren les gonades masculines i després les femenines. L’esperma i òvuls són emesos lliures al corrent perquè es mesclen i fecunden de diferents espècimens. De l’ou al cap d’un mes ix una larva que creix i es va sobre el fons, per a portar una vida lliure. Igual viu en llocs arenosos que entre pedres i ascidies. Creix a força d’incorporar a la seua petxina acumulacions de carbonat càlcic. Pot segregar uns fils per a adherir-se al substrat. I també aconseguix nadar a impulsos obrint i tancant bruscament les valves, perquè isca aigua a pressió a raig, i així fuig de depredadors com a estreles, crancs, polps i peixos amb fortes dents. Ací els seus extraccions són escasses especialment a l’arrossegament.