Siguen las restricciones a la pesquera del bou
La flota arrastrera está compuesta por seis barcos. Ahora hay tres de parados al haber agotado los días de pesca anual. El otro trío está aún faenando, por qué el presente año fueron a remolcar jaulas con atún durante casi un mes, de manera que no les contó como jornadas de pesca, y por lo tanto actualmente están disponiendo de un mes de más para pescar. El estado de la mar fue de aceptable, con aires tenues y variables predominantes de N, S y O. Hubo cinco jornadas laborales. Las extracciones fueron normales. Y las cotizaciones se mantenían estables.
La pesca de arrastre, los tres bous han optado por no faenar los viernes, puesto que es el día de la semana en que el pescado va más barato, y así guardan esta jornada individual para alargar la temporada de poder pescar dentro del tope de los días establecidos por la Unión Europea. Así, en estas cuatro jornadas llevaron a subasta langostino, gamba, pescadilla, calamar, rape, salmonete, galera, peluda, caballa, canana, pagel, morrallas, etc.
El cerco, nuestra llum opera por aguas de Burriana tras la sardina y boquerón.
Los artes menores han faenado los cinco días hábiles de la semana, a pesar de tener el viernes trángol de xaloc. Tres barquitas trasmalleras calan las redes próximo al litoral en busca de sepia. Tres lo hacen en aguas medias al lenguado y rombo. Una a la dorada, palometón y corvina. Y otra está parada.
El palangrillo costero, dos barcas pillaron con este arte de anzuelos dorada.
Y la recolección de pulpo roquero con cadufo, dos barcos llevaron piezas de 2 a 3 kg.
Burret zebra
És un dels molts espècimens de la gran família dels Gòbids que habita per la nostra costa. Sempre ha sigut un bon mos per als mariners, bé en fritada al no superar els 6 cm de talla i tindre les seues carns fines i blanques, o en els típics suquets a bord. També li criden per este litoral burro i gobi de Kolombatovic, en castellà li diuen igualment gobio cebra. El seu nom científic és Chromogobius zebratus.
Este peix corporalment és allargat, subcilíndric i un poc comprimid cap arrere. Té el cap ample, galtes inflades i llavis gruixuts. Boca obliqua, prominent, amb diverses fileres de dents xicotetes. Musell curt. Orifici nasal anterior tubular. Ulls grans, junts i sortints, en posició elevada. Opercle sense espines. Té nombrosos canals sensors i papil·les a la regió cefàlica i part del cos, que s’obrin a l’exterior en porus mucosos. Sense bufeta gasosa, ja que sempre està posat sobre el pis.
Composició alar; Posseïx dos aletes dorsals, la 1ª amb 6 radis espinosos, la 2a amb una espina i 11 de radis blans. L’anal té una espina i 10 de blans. Les ventrals tenen los 5 radis soldats en una membrana que formen un disc a mode de ventosa de poca adherència. Les pectorals amb 16. I la cabal és arredonida.
Estos peixos tenen un aspecte deslluït bigarrat. Són de color marró a olivàci uniforme. Posseïx una banda irregular blanc groga que va del front passant pel clatell fins a cada aleta pectoral. A més de les característiques cinc bandes transversals més verd fosc. El centre dels flancs a tot el seu llarg posseïxen una peculiar filera de punts foscos. Tota la coloració en els mascles és de tons més vivaços.
Escamació; de 40 a 52 escates cicloides que van des de davant al llarg de la Línia Lateral, però en el peduncle de la cua estes són ctenoides i de major grandària..
Per a la reproducció, ell conduïx a la femella al improvisat niu i hi ha parada nupcial (pot portar a vàries). Ella posa els piriformes ous sobre una cloïssa buida, pedra, clivella, etc,, sent després el mascle qui vigila i oxigena la posada. Al cap d’uns dies fan eclosió i ixen les larves que primer formen part del pelàgic plàncton i després baixen a instal·lar-se sobre l’arena prop de les costes i portar una vida sempre bentónica damunt del fons o amagant-se cobert d’arena. Són territorials i ho defenen. Mal nadador, ho fa a sacsejades. És carnívor, voraç, preferix cucs i invertebrats que desenterra, etc. Actualment esta espècie és escassa. Només és capturat pels arts d’arrossegament. Antany els pescadors recreatius amb canya enxampaven algun exemplar en el port, especialment per les desaparegudes banquetes. De poc valor comercial.
PARTES ESTADÍSTICS PESQUERS PER MODALITATS I ESPÈCIES DEL MES D’OCTUBRE DEL 2025 (II)
PEIXOS
Xuxo (Totina, Peje obispo) 1
Orá (Muixarra, Dorada) 128
Sarg (Breado, Sargo) 1
Paigell (Braca, Pagel) 3
Letxa (Verderol, P. Limón) 13
Sorella (Jurel real) 7
___
Sub-Total…… 154
Polp roquer (P. roquero) 10
____
Total Palangret…… 255
PEIXOS
Peix espasa (Emperador) 8.393
_____
Total Marrajera……….. 8.393
PEIXOS
Tonyina (Atún rojo) 1.647
Ratjada (Escrita, Raya) 2
Xuxo (Totina, Peje obispo) 10
Llampuga (Lampuga) 2
Orá (Muixarra, Dorada) 674
Gallineta (Cabracho) 1
Sorell (Chicharro, Jurel) 4
Palá (Lenguado, Palaia) 440
Sarg (Breado, Sargo) 37
Lliri (Anjova, Lirio) 26
Llobarro (Róbalo, Lubina) 11
Mabre (Herrera) 33
Paigell (Breca, Pagel) 72
Juriola (Rubio, Lucerna) 5
Moll (Salmonete) 1
Mero (Anfós, Cherna) 2
Letxa (Verderol, P. limón) 1,516
Bacoreta (Sarda, Bacora) 56
Sorella (Jurel real) 22
Llissa (Mújol, Lisa) 755
Roncador (Roncón) 4
Rata (Miracielo) 8
Palometa (Palometón) 14
Palá (Lenguado, Palaia) 2
Corva (Corvallo) 160
Dèntol (Sama, Dentón) 6
Xopa (Cántara, Chopa) 2
Palomida (Palometa blanca) 9
Morruda (Sargo picudo) 3
Vidriá (Mojarra) 6
Rom (Rèmol, Rombo) 17
Palaí (Acedía) 16
____
Sub-Total… 5.567
CRUSTACIS
Canc blau (Cangrejo azul) 6
Galera (Estomatoideo) 2
___
Sub-Total… 8
MOL·LUSCOS
Sèpia (Choco, Jibia) 1.120
Polp roquer (P. roquero) 1.230
Polpa (P. patudo, Pulpón) 1
Caragol punxent (Cañailla) 2
_____
Sub-Total… 2.353 Total Tremall i Altres Arts..7.928
