Inici BENICARLÓ L’ espardenyeria de Teresa Carda de Benicarló (avanç)

L’ espardenyeria de Teresa Carda de Benicarló (avanç)

100

per Marcel·lí Piñana Edo

L’establiment de Teresa Carda i Agustí Bel basat en la venda d’espardenyes era una d’aquelles botigues familiars de vitrina de mitja porta que, en general, van funcionar pel centre històric benicarlando fins a les primeres dècades de la segona meitat del segle XX.

L’immoble d’una façana d’escassa amplada, però d’enorme projecció interior, està situat al carrer Ample, enmig de dues cases senyorials que fan cantonada amb el carrer Sant Joan i el de Santa Llúcia, l’antiga residència menor dels “Miquel” i la de les “Camillèries”, respectivament.

El carrer Ample en l’actualitat. En la casa pintada de groc, estigué ubicada l’Éspardenyeria de Teresa Bel, llavors, d’una façana amb balcons.

Durant anys, aquesta botiga, a part de gaudir d’una bona clientela i ser testimoni dels principals esdeveniments del carrer, va ser un referent social entre el veïnat més proper.

Des de l’espardenyeria dels “tios” Agustí i Teresa [així eren designats pels veïns del carrer], comptant amb l’amabilitat de Vicentica i Teresín, les filles, hem pogut apropar-nos als orígens i al desenvolupament d’aquesta antiga espardenyeria benicarlanda en el context general d’aquell carrer Ample de fa més de cinc dècades.

-Dels primers orígens de l’Espardenyeria

Les arrels més llunyanes de l’espardenyeria de Teresa Carda es troben a Vila-real [la Plana Baixa], un poble que es distingia a començament del segle XX per l’elevat nombre de tallerets familiars complementaris de l’activitat agrícola que es dedicaven a fer espardenyes, especialment de cànem, per a ús quotidià de la gent del camp. Cal dir, per suposat, que no era l’únic poble a les comarques castellonenques i limítrofes, ja que existien altres punts manufacturers, alguns de rellevància constatada com Traiguera o Forcall.

El pare de Teresa era Vicent Carda, natural de Vila-real [una localitat on aquest cognom encara és abundant entre la població], coneixia molt bé aquest antic ofici i, per circumstàncies, va recalar a Benicarló a començament de segle XX on va crear a el seu propi negoci dedicat a la confecció d’espardenyes per encàrrec. El local funcionava en una planta baixa de casa seua situada a l’actual passeig Ferreres Bretó, molt a prop de la placeta dels Bous, donant resposta a les necessitats dels llauradors benicarlandos.

Agustí Bel i Teresa Carda fotografiats a la porta de l’espardenyeria.

El vila-realenc Vicent Carda va contraure matrimoni amb la benicarlanda Teresa Redorat Cornelles i, fruit d’aquesta unió, tingueren quatre fills: Teresa, Vicent, Maria i Agustí. A excepció de Teresa, ningú no treballaria en fer espardenyes, entre altres raons bàsiques, perquè en aquells anys existien activitats laborals més rendibles que confeccionar aquest tipus d’espardenyes fetes a mà que es trobaven en franc retrocés.

Tot i això, al morir son pare, la jove Teresa va continuar fent espardenyes al costat de sa mare fins als vint-i-set anys en què es va casar amb Agustí Bel Machordom, un mariner benicarlando amb anys de navegació per mars i oceans. Agustí formava part de la tripulació d’un vaixell mercant que enllaçava alguns dels ports més importants del món. Les germanes Bel-Carda apunten que son pare, abans d’anar embarcat, havia viscut uns anys a l’Argentina i que, a la tornada va haver de fer el servei militar a Ceuta [1918].

El jove matrimoni fixaria la seua llar al carrer de la Mare de Déu del Carme on naixerien les seues filles, Vicentica i Teresín.

Una altre instàntania d’un grupet de ball, amb les típiques espardenyes de beta roja fins als genolls. D’esquerra a dreta, Teresín Carda és la tercera.

No us perdeu la resta de l’article al 7dies actualitat de Benicarló d’aquesta setmana, al vostre quiosc o punt de venda habitual.