Generositat en forma de mascareta

Hi ha vegades, que les coses surten com un vol. Que tot quadra, que es manifesten les tant esmentades “sinèrgies”. I en els temps que corren, això és tot un privilegi. Ho ha viscut Dora, una benicarlanda que ha hagut de tancar el seu negoci per l’estat d’alarma que viu el país amb la pandèmia del COVID-19 però que ha engegat una iniciativa particular solidària i molt generosa.

“Em vaig oferir a fer mascaretes per a tots aquells que ho necessitaren als centres residencials municipals”

Dora (preferix que només surti reflexat el seu nom) va començar fa una setmana a confeccionar mascaretes per als seus amics i coneguts a casa, amb els materials que tenia a casa: per a una treballadora d’una botiga, un amic que es desplaça en cotxe a treballar, etc. “Parlant amb una amiga que és metgessa, i veient que semblava interessada però que no m’anava a demanar res directament, li vaig preguntar si ella pensava que algú en poguera necessitar i em vaig oferir a fer les que calguera. Em va dir que potser, dins del que cap, a l’empresa del seu marit els podien anar bé. Que no era un EPI, és com una mascareta de paper, però que de manera puntual els podia servir. Hem vaig posar a la feina i vaig fer-ne 24”. Però el neguit de pensar que, potser, hi havia més persones i treballadors on podien fer ús d’estes mascaretes -fetes amb roba de “cotó fí, que és molt resistent i es pot rentar amb lleixiu a més de 60º i planxar a altes temperatures”, afirma Dora- va fer-li indagar i apel·lar directament a la directora de l’OACSE de Benicarló.

“Em vaig oferir a fer mascaretes per a tots aquells que ho necessitaren als centres residencials municipals, com ara la Residència Sant Bertomeu o El Collet, o allà on fes falta: cuidadors, dones de la neteja, zeladors… no sé com les empraran ni quan, però anem fent i ja les tenen per a quan les necessiten”, explica Dora, que actualment treballa amb tres dones més, provinents d’un grup d’un taller de la Universitat Popular que entrena la memòria, i que també saben cosir com ella. “Tota la roba surt de casa meua; tenia un bon munt de tela de la marca Tolrà, de la dot d’una tieta que, si visqués, ara tindria 104 anys, encara estava l’etiqueta del preu i marcava que valia 3,35 pessetes el metre, la havia comprat cap a l’any 1930 o 1935; tinc material per a fer fins a 800 mascaretes”. Dora es va proveir de 400 metres de gometa per internet (els negocis dedicats a la venda d’este producte havien tancat ja a la població o no disposaven ja de la quantitat de material que necessitava Dora) a una empesa de Sevilla “que es va estranyar de l’augment de la venda d’este producte en pocs dies, amb comandes de tota Espanya: li vaig dir que tot el món estava fent mascaretes a casa!”. Ella mateixa, fins i tot ha fet un tutorial a Youtube per ensenyar a fer-ne des de casa “que pot ser útil per a qui vol ajudar”.

La problemàtica amb què es va trobar Dora va ser la pròpia de l’estat d’alarma en què vivim: no podia sortir de casa per traslladar la roba i les gomes a la resta de voluntàries que ajudaven, ni després portar les mascaretes enlloc. “Vaig sol·licitar que, de Serveis Socials de l’Ajuntament, es gestionés la petició per tal de facilitar el repartiment de material i la recollida posterior de mascaretes”, apuntava. I en eixe punt, es bifurca la història, que es repetia, quasi paral·lela, en un altre grup de dones, 15 expertes de la costura, i que demanaven ajuda per trobar tela i poder fer mascaretes per a qui ho necessités.

La regidora de Serveis Socials i Polítiques Inclusives, Gemma Cerdà, s’ha involucrat en el projecte, tot i que remarca que “es tracta d’una iniciativa particular, d’un grup de persones que volen ajudar, però afortunadament a Benicarló encara disposem de material de protecció com mascaretes o guants especials i adequats que són els que necessiten els professionals en estos moments, de manera que este, el de les mascaretes de cotó, és un ‘plan B’ per si, en algun moment, ens quedarem sense res; de moment, la Generalitat ens està proveint de material i no estem en cap situació d’emergència, valorem la iniciativa i estem ajudant per tirar-la endavant però hem de deixar molt clar que estes mascaretes tenen una funció molt limitada: oferixen protecció d’un mateix cap als altres”.

Cerdà recordava les paraules de Javier Ballester, cap del centre del Salut de Benicarló, que oferia una entrevista esta setmana al programa Veus de Casa de Ràdio Benicarló, on posava l’èmfasi en la diferència entre les mascaretes quirúrgiques -que són les emprades pel personal mèdic, o d’altres que revestixen una protecció especial- i les de roba, “que no serveixen per a que els sanitaris atenguéssem als pacients, sí són útils per a que les use la població en general quan surt al carrer, per exemple; però no són les adequades per a atendre la població, d’eixes en tenim”, afirmava.

Amb tot, des de l’àrea s’han coordinat diverses accions: van contactar amb Cáritas Benicarló, que ha donat roba de cotó per confeccionar les mascaretes; una furgoneta de l’OACSE ha repartit la roba entre les voluntàries (tant la de Dora amb les seues ajudants, com les de l’altre grup de solidàries) i recull les mascaretes quan estes ja estan finalitzades. Fins i tot, Cerdà i dos regidores més de l’equip de govern han comprat goma per a confeccionar estes mascaretes, “que es netejaran a la bugaderia de la residència El Collet i del geriàtric”, apuntava. I tornava a remarcar: “ara per ara, tenim el material necessari; estes mascaretes de cotó poden ser emprades per personal de l’OACSE i de l’Ajuntament en el cas que quedàrem sense res, i la població les pot emprar si així ho desitja, però ara per ara, per a nosaltres són una segona opció”.