Entrevistem la nova comparsa del Carnaval de Vinaròs: 9 Sabem
_Ilona G. B.
PRESIDENT (JORDI VIDAL)
-Em va fer molta gràcia descobrir com vau arribar a acordar el nom de la comparsa. Podries descriure aquell dia, recordar algun detall graciós d’aquesta anècdota?
Tot va sorgir d’un dinar familiar. Jo ja portava molt de temps rumiant el fet de voler crear una comparsa i després de dinar, estàvem tots allí en el caferet i en les pastetes i vaig dir: “Vos tinc que contar una cosa, vull crear una comparsa i es dirà 9 Sabem”. La meva família en un principi em va contestar, “què dius ara, no mos ho creem, no mos ho creem”. I al veure que anava de veritat, em van dir que em donaran suport en tot. Després, vaig fer una videotrucada en tots els amics per a contar-ho, que de fet, hi va participar la reina i em van recolzar en tot moment. El nom el tenia clar, perquè és un nom que em va sorgir i el veia molt original i a tots a qui li diem que hem creat una comparsa, ja directament li estàvem dient el nom, però la gent no queia. Llavors, això també ha sigut un poc la gràcia durant tot este temps fins que es va formalitzar, de dir el nom sense que ningú sabera que es diria així.
-Quina relació tens amb el Carnaval? Sents passió per aquesta celebració des de la infància?
A casa meva, les meves germanes quan eren molt menudes (crec que jo encara no havia nascut), ja sortien a una comparsa. Me’n recordo molt de què la meva àvia, que ja no està entre nosaltres, sempre es disfressava i mos disfressava a tots… fotos per aquí, fotos per allà. A sa casa sempre hi havia un munt de tratges. Era un somni que tenia i ara, en la meva edat, he pogut complir-lo.
-El Jordi Vidal de 10 anys s’hauria imaginat donant aquest pas?
No, no m’ho haguera imaginat. Tu pots somiar quan eres menut, com quan dius que vols ser futbolista i al final no passa. Ho tenia dins del meu coret i al final, les circumstàncies s’han donat per a poder fer-lo realitat.
-Què li diries a aquell xiquet tan desitjós d’arribar al punt en el qual et trobes ara?
Si poguera tornar enrere, li diria a Jordi que lluités pel seu somni perquè a la fi, es compleixen.
-Guardes algun record especial d’edicions passades?
Els primers anys de desfilada, sortia al carrer a veure les comparses, totes plenes de plomes, llums, lluentons, em cridava molt l’atenció. És del que més m’agrada, veure a tota la gent que gràcies al meu somni, puguen desfilar i pertànyer a la comparsa que he creat. Al veure’ls tots junts, crec que caurà alguna llagrimeta.
-Aspireu a ser una comparsa familiar o de masses?
Sempre ho he tingut molt clar. Tinc una junta que també està d’acord en el fet que volem que seguisca amb l’esperit d’una comparsa molt familiar. Vam fer una reunió per a explicar la programació a tots els socis i vam sopar, sent unes 70-80 persones. Ja mos estem coneixent tots, hi ha un ambient molt proper i m’agradaria que continuara sent d’aquesta manera. No volem ser una comparsa molt gran, qui es vulga apuntar benvingut, però no vull créixer si o si, prefereixo que la gent siga feliç i estiga contenta de formar-ne part.
-Hi ha comparses que per a evitar que entren més socis, fiquen una quota d’entrada molt alta… en un futur, si aconseguireu èxit aplicaríeu aquesta mesura?
Tant de bo siga així, perquè sempre estaria bé, però imagina’t que s’apunten unes 50 persones de cara al pròxim Carnestoltes, ja seria un màxim del previst i a partir d’eixa quantitat ja tindríem que ficar una matrícula perquè seria més difícil gestionar tot. Dono molt de valor a les comparses que tenen 700-800 membres perquè és molt de mèrit poder regular-ho. Però si, posaríem una quota d’entrada perquè no creixe molt més.
REINA GRAN: DEMI FERRÀ OJEDA
REINA INFANTIL: AINHOA ROMERO VIDAL
-Quines emocions sentiu quan sabeu que queda tan poc perquè comence Carnaval? Esteu fent el compte enrere dels dies que manquen fins que s’inaugure?
Demi: A mi cada vegada que en el treball em pregunten “què tal Carnaval, el tratge, etc.”, jo soc una persona molt extravertida, em faig xicoteta i m’entren unes ganes de plorar de l’emoció que tinc d’estar allí dalt, de representar esta comparsa. És molt important per a mi, formar part d’una família, d’un conjunt de persones que s’estimen… parlo i m’emociono, en definitiva, els sentiments estan a flor de pell.
Ainhoa: Jo sí que conto els dies. A l’escola em pregunten cada dos per tres, “tens ganes?” i em diuen, “a mi encara m’has de donar la xapa”. Per dins sento un poc els nervis, però sé que m’ho passaré súper bé.
-Què us sembla la temàtica d’enguany «De Vinaròs a la Lluna: Un Carnaval Intergalàctic» i les diverses innovacions de l’escenari?
Demi: La veritat és que m’agrada molt. Tenint en compte que natros som el mar Mediterrani, que la Lluna té molt a veure en les marees…
Ainhoa: M’agrada la idea perquè al cap i a la fi, cal disfrutar tots els dissenys i temàtiques de Carnaval que es trien.
Jordi: M’alegro perquè les nostres dos reines disfrutaran d’un escenari espectacular. Encara no m’imagino eixe dia, tinc ganes de què arribe per a poder visualitzar-ho tot perquè no mos ho acabem de creure.
-Quin és el vostre acte preferit?
D: La Gala, perquè és la presentació del que serem i del que som i la desfilada, estar allí dalt i veure a tots. Es passarà ràpid perquè serà el que més es disfrutarà.
A: Per a mi, sobretot la desfilada, la Gala i la imposició de bandes.
-Teniu ganes de sortir en la Gala de Reines?
D: Sobretot per a disfrutar i ballar, però crec que aquí la xicoteta té més per a compartir.
A: Ballar, ballar, ballar i disfrutar este moment perquè ens marcarà tota la vida, és una oportunitat i també un somni meu des de menuda; volia ser reina i s’ha complit.
J: De fet, hi ha una anècdota en Ainhoa perquè en una anterior comparsa, tenia a lo millor quatre anyets o cinc, es va gravar en vídeo dient: “Hola, soc la Reina Infantil, voleu xapes?”. I ara, després de cinc anys s’ha complit.
-Com col·labora la comparsa en el tratge de la reina?
D: 9 Sabem ha estat en mi en tot moment. M’ha preguntat si necessitava ajuda, si necessitava mans. Ells també tenen molta faena per a fer i hem anat tots a una. M’han ajudat des de la Junta amb el tratge, han vingut a ficar la purpurina, etc.
-Sense revelar massa el misteri fins al dia de la gala, els tratges són d’inspiració pròpia o els ha dut a terme un dissenyador?
A: El meu l’ha dissenyat la meva tia, Coraima Jiménez Bosch. M’ha agradat molt perquè hem anat coincidint en idees que ens entusiasmaven a les dos i així, a poc a poc, ha anat sorgint el tratge.
D: La meva dissenyadora-modista és Merxe Arnau, la meva millor amiga. La veritat és que estic molt contenta perquè m’ha acompanyat des del primer moment, m’ha dit: “primer que tot, tu què vols? Dibuixa-m’ho”. Va prendre tan bé la meva idea; ha plasmat tot el que tinc al cap al tratge, és molt bonic, impressionant. Jo crec que per a ser el primer any, les dos lluirem molt.
-Quin esforç suposa tot el procés de disseny, tant del tratge com de la carrossa? Quant de temps comporta?
J: Des que es va formar la comparsa a maig, estem embolicats en les carrosses, perquè una de les coses que tenia clar al crear 9 Sabem era que ambdues devien ser espectaculars i jo penso que se’n parlarà i se’n parlarà molt d’elles.
-Què sentiu al saber que sou les primeres reines que representaran la història de 9 Sabem? Què desitjeu aportar amb el vostre regnat perquè siga una experiència inoblidable?
D: Molta responsabilitat a mode personal perquè som la nova comparsa i tots els ulls aniran a natros. Som les primeres i hem de donar l’exemple per a les futures reines i reis.
A: Sento alegria perquè m’han escollit com la primera reina per a obrir el Carnaval de Vinaròs de la nova comparsa.
La mare d’Ainhoa: Molt orgullosa de poder fer que ma filla complisca el seu somni de ser reina infantil i més encara, al costat del seu tio Jordi. És un orgull per a natros poder representar la comparsa tal com toca: “pisando fuerte”. Ho faran espectacular, tots estem desitjant que arribe, per a animar-les i donar-les tot el caloret que necessitaran eixe dia.
-L’arribada de Carnestoltes va més enllà d’allò físic, les comparses destaquen perquè es construeix un fort sentiment familiar, d’unió… Em podríeu fer una petita reflexió final sobre què se sent realment al formar part d’una comparsa?
D: Poder anar a cada acte i sentir que estàs a casa, perquè no hi ha vergonya, tot és respecte i és d’agrair.
J: Per a mi, significa tindre una segona família, fer amistat, que ens coneguem tots. Fer moltes reunions junts per a aconseguir eixa sensació de carinyo i afecte. Els socis estan responent súper bé, cada festa que hem fet s’ha disfrutat moltíssim i estem fent molt bona pinya. L’altre dia, per exemple, vam ballar tots la coreografia de la desfilada. M’agradaria que tot el món tinguera aquest sentiment a l’hora de pertànyer a una comparsa.
