Text: Hugo del Arco
Fotos: Mertxe
Diuen que un vademècum és un llibre per a consulta immediata de compostos fonamentals i del Vademecum que llegim avui, cadascun dels seus components atresora una gran llista de formacions per les quals han passat. Ara veurem, que el nom ve d’un acte més simple, però tot el contrari a aquesta paraula és la seua música, ja que cada cançó que componen, porta molt treball darrere que, comença a deixar-se escoltar gràcies a un ressorgir de la moguda musical a la ciutat.
Conec a Jonny i a Marcos des de fa molts anys i veig un autèntic amistat que, surt moltes vegades en forma de riures i bromes. Ells són els que ens acompanyen aquesta setmana, explicant-mos la història d’aquesta banda tant peculiar.
-7 Dies: Vinga, va, que aquesta és fàcil. Com va nàixer Vademecum?
-Marcos: Hahaha, igual no, perquè no estàvem cap dels dos.
-Jonny: Realmente, esto fue una continuación de otro grupo en el que estaban Javi, Sergi y Óscar y me llamaron para tocar la guitarra. Así es el comienzo del grupo, pero aún no tenía este nombre. Llegó un momento que se fue Óscar y entró César, y después se fue César y vino Marcos.
-7D: Així, a partir de quan va sortir el nom?
-Jonny: Salió porque hubo un concurso hace unos años.
-Marcos: Això va ser en el 2002.
-Jonny: Sí, fue para un concurso que organizó El Rastro Musical de Vinaròs en la playa y queríamos presentarnos. Claro, una de 
las cosas que te piden es que tengas nombre, al menos, jajajaja. Y nada, hicimos una lista de posibles nombres y este fue el triunfador. Más o menos, así fue el rollo, un vaivén de gente: Pau, David, Víctor… todos bajistas. Al cabo de los años, llegó un momento en el que Javi no podía cantar y ahora es el bajista. Así es como nació el Vademecum de ahora.
-7D: Vau arribar a participar en aquest concurs?
-Jonny: Claro. Y quedamos los segundos.
-Marcos: Tenim en el local d’assaig un taló de metre per quaranta, penjat en la paret. Es van polir tota la pasta; quan vaig arribar, ja no quedava res.
-7D: Amb tants anys a l’esquena, teniu algun disc?
-Marcos: Vam gravar una maqueta en ‘’964 Studios’’, en el 2013. Va ser l’últim que vam registrar amb veu. Es va gravar en el canvi de Pau a David, que després es va anar a la universitat i va entrar Víctor, així que vam haver de tornar a començar tot el repertori i clar, hem tingut molts graons en canviar de músics, perquè ens 
agrada fer-ho bé. Hem tingut moltes ratxes de quedar-nos tancats en el local, arreglant la música. I ara, en quedar-se Javi sense veu, ens hem tirat dos anys i mig, arreglant dos temes dels onze que teníem, que s’han quedat per poder fer-los instrumentals.
-Jonny: Claro, es que fue un poco de ¿qué hacemos ahora sin voz?, ¿buscamos a alguien? Y cuando se decidió la formación actual, se llegó a la conclusión de que podría hacerse una selección instrumental, así que hemos estado trabajando con ellos y con algunos temas nuevos.
-Marcos: També va canviar la mecànica de treball, perquè hi havia una estructura bàsica i componíem tenint en compte les veus. Jonny es va comprar una guitarra de set cordes, per donar-li un altre rotllo més metal, Sergi es va motivar i també fa sols. Estem en una mitjana de quatre mesos per fer una cançó.
-7D: Per descomptat, molta feina. Com és el vostre procés de creació?
-Jonny: Sobre todo, se graban ideas. Por ejemplo, grabo como un temilla completo y después lo llevo al local, a ver qué les parece. Lo escucha cada uno en su casa y cambian lo que les parece; se lleva al local de nuevo y se perfila entre todos.
-Marcos: Primer s’aprèn, després es toca, després ens queixem i veiem totes les cagades que hem fet en les correccions i tornem a començar.
-Jonny: Supongo que, con la nueva mesa, el proceso cambiará también un poco. De escuchar todo el jaleo del local de ensayo, a poder sentarte y escuchar pista por pista como en un estudio, será un antes y un después. Podremos moldear las canciones 
artificialmente, por decirlo de alguna manera, a parte de pulirlas tocándolas, claro. Luego, también después de un bolo, cambia el sonido, ves la reacción de la gente y puede que notes que algo no debería ir en algún sitio, aunque en el ensayo te pareciera espectacular. Hay que buscar soluciones entre todos para que tenga el rollo que queremos transmitir.
-Marcos: Sobretot, que no es perda el públic, perquè de vegades vols evolucionar una cançó i ho fas tan ràpid que es perd el concepte principal i veus que la gent no t’ha seguit, i més si són temes de vuit o deu minuts.
-7D: I com aneu de concerts?
-Marcos: Després d’aquests dos anys d’aturada, vam fer fa poc el del Meleta Fest. És molt complicat, però hem tocat en diferents festivals de la Penya Mechero i de la Falla Els Cremats. Uns quants concerts a Alcalá, en el Bosc, al Leyenda… al costat de White Raven, al costat de Razón de Odio… També vam poder tocar amb In Mute, tenim aquest gran cartell pegat en la paret del local.
-Jonny: Justo dos semanas antes de ganar en el Wacken.
-Marcos: És el Metal Battle, un torneig per eliminatòries per guanyar-se una plaça en el festival, van guanyar i dos setmanes 
després ja van tocar en el Wacken Open Air. Ara ja són l’elit del death metal a Espanya. De fet, els vaig preguntar fa poc per vindre a tocar i em van passar amb el seu manager, hahaha.
-7D: Però, lo vostre és death metal? Com definiu el vostre estil?
-Marcos: Sempre hem dit que fem hard rock progressiu i hi ha qui ens diu que fem metal progressiu. L’última definició, és que anem del hard rock al metal progressivament, anem i tornem.
-7D: Se vos pot escoltar per internet?
-Marcos: Tenim tres temes penjats al Soundcloud, que es pot accedir a través de la nostra pàgina de Facebook. Aquí també tenim un vídeo de l’època de Pau, que és un collage de tot el que fèiem en aquell moment. Ara estem pensant de ficar càmeres en el local i gravar algun vídeo des d’allí.
-Jonny: Sí, estudiaremos hacer algún videoclip. Tenemos muchas horas grabadas de cuando estábamos en 964 Records, pero cuando se grabe, queremos que tenga calidad. Hemos invertido en la nueva mesa de mezclas, que graba por pistas y puedes trabajar el material de cada instrumentista para arreglar que suene bonito.
-7D: A Benicarló, estem vivint un ressorgir de la moguda musical, què vos pareix?
-Jonny: Está guay, cuanto más cosas se hagan, mejor. Lo que pasa, es que nosotros nos movemos en un territorio musical un poco ajeno a lo que se hace aquí actualmente. Por ejemplo, en el Meleta Fest, éramos la oveja negra. A la gente le gustó igual. Pero estuve escuchando al resto de grupos y sonamos totalmente diferentes.
-Marcos: Sí, per a natros està difícil. Hi ha més alternatiu extrem i més rock de cantautor, però sembla que el nostre estil, per als locals, és massa espès, quan ens considerem d’allò més tovet. També és veritat, que gràcies a La Terreta, els sons més semblants al nostre, comencen a escoltar-se. Ja han portat a Carcus, Demented, natros o Animalistic i és d’agrair. Fa molt temps que a Benicarló no toca cap grup de black metal i es deixa lluir que la gent apreciï aquesta música.
Publicada a 7 Dies Benicarló Nº659
