Inici BENICARLÓ Els índexs de lectura augmenten a Espanya especialment entre els adolescents

Els índexs de lectura augmenten a Espanya especialment entre els adolescents

176

Els índexs de lectura nacionals han augmentat 5,7 punts en l’última dècada, amb una especial incidència entre els adolescents, segons indica el Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Espanya del 2022.

El percentatge de lectors de llibres per oci en el seu temps lliure va continuar el seu creixement en 2022 i ratifica la consolidació experimentada després de l’important increment dels índexs de lectura experimentats durant la pandèmia. El Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Espanya 2022, elaborat per la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya (FGEE), amb el patrocini de CEDRE i en col·laboració amb el Ministeri de Cultura i Esport, assenyala que el percentatge de la població espanyola que va llegir algun llibre durant al passat any, ja siga per oci o per treball, va aconseguir el 68,4%. Si ens referim només a aquells que van llegir per oci en el seu temps lliure, el percentatge es va situar en el 64,8%, una xifra lleugerament superior a la de l’any passat, xifra que s’incrementa fins al 66,2 si afegim a aquelles persones que només van llegir còmics en el seu temps lliure.
  
Fotos: Fira del Llibre Vinaròs
Les xifres recollides en el Baròmetre de 2022 reflecteixen que l’increment dels índexs de lectura experimentats en 2020 a conseqüència del confinament i les restriccions de mobilitat ha deixat pas a una consolidació que es va iniciar l’any passat i que registra un lleuger augment en 2022.
En aquesta ocasió, el Baròmetre ha volgut tirar una mirada a l’ocorregut amb la lectura a Espanya en els últims deu anys. Des de 2012, l’índex de lectura en temps lliure ha experimentat un creixement de 5,7 punts percentuals (de 57,9% a 64,8%). Si ens centrem, exclusivament, en els lectors freqüents, aquells que llegeixen almenys una vegada a la setmana es va mantenir en 2022, amb un 52,5% de la població, però ha crescut en els últims deu anys 5,3 punts percentuals. Els lectors ocasionals, pràcticament s’ha mantingut al llarg d’aquests anys (0,4 punts percentuals).
A pesar que les dades són positives aquest informe reflecteix que, encara que en descens, encara persisteix un important nombre d’espanyols que no llegeix mai o quasi mai (35,2%). “A poc a poc les xifres de lectura globals a Espanya es van acostant a les mitjanes europees. És una realitat que hi ha trams d’edat i zones geogràfiques en les quals aquestes són plenament equiparables amb els països del nostre entorn. No obstant això, mantenim un terç de la població que no té la lectura entre les seves activitats. És tasca de tots treballar per a reduir aquestes xifres, al mateix temps que millorem també els percentatges de lectors freqüents amb xifres notablement superiors al 50 per cent”, ha explicat Daniel Fernández, president de la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya.”
Índexs de lectura en funció de sexe, edat i localització geogràfica
Les dades del Baròmetre reflecteixen altres aspectes rellevants sobre l’hàbit lector a Espanya. Aquest està determinat en gran manera per l’edat, el sexe, el nivell educatiu i la regió en la qual es visca. Les dones són considerablement més lectores que els homes, un 69,9% enfront d’un 59,5%. Curiosament, encara que el percentatge de lectors tant en dones i homes han crescut en aquests deu anys (5,8 i 5,5 punts percentuals respectivament), es mantenen pràcticament 10 punts de diferència. A més, el percentatge de dones lectores en el seu temps lliure és significativament superior al dels homes en tots els trams d’edat, especialment dels 25 als 34 anys.
Per edats, el tram amb major població lectora és el comprès entre els 14 i els 24 anys (74,2%). És important destacar que, des de 2012, el percentatge de lectors amb 65 i més anys s’ha incrementat per sobre de la mitjana de creixement general (13,7 punts percentuals, de 38,2% al 51,9%).
Quant als nivells d’estudi, el 86,5% d’universitaris llegeix en el seu temps lliure. Aquesta xifra descendeix al 62,3% entre la població que compta amb estudis secundaris i al 39% entre els quals només han cursat estudis primaris. En tots els nivells s’observen creixements dels índexs de lectura, sent inferiors entre els quals tenen estudis secundaris.
En la pràctica totalitat de les Comunitats Autònomes, el nombre de lectors en temps lliure o bé ha crescut o s’ha mantingut estable respecte a les xifres de 2021. La mitjana nacional experimenta un creixement, però continua existint desigualtat entre territoris. Al capdavant de la llista se situen Madrid (74,2%), Catalunya (68,7%), Navarra (68,2%) i País Basc (68,2%), com ja va ocórrer l’any passat. En els últims llocs repeteixen Castella la Manxa (59,6%), Canàries (59,1%) i Extremadura (55,1%). Fins i tot en aquelles CCAA que compten amb llengua autonòmica, la majoria dels lectors prefereix llegir llibres en castellà. Respecte a 2012, els percentatges de lectors són més alts en totes les comunitats autònomes, amb un major creixement a Astúries, Catalunya i Navarra.
“Hem de continuar fent un esforç per a anar reduint aquests desequilibris que reflecteix el Baròmetre. Des de fa uns anys en la Federació estem advocant per un Pacte Social pel llibre i la lectura que no sols implique els partits polítics sinó al conjunt de la societat. Hem de pensar que les societats més lectores són les que gaudeixen d’una millor salut econòmica i democràtica, perquè els llibres contribueixen a comptar amb una societat més crítica”, va apuntar Daniel Fernández.
Els xiquets i adolescents els més lectors
L’informe reflecteix, també, els alts percentatges de lectura entre els menors de 18 anys, especialment entre els joves entre 10 i 14 anys. El 85,6% d’aquests llegeixen en el seu temps lliure de manera freqüent (78,2%) o ocasional (7,4%). Entre els joves entre 15 i 18 anys, el percentatge aconsegueix el 79,2% (67,7% lectors freqüents i 12,2% ocasional) dels joves entre 10 i 14 anys.
La lectura infantil es manté en valors elevats. Creix lleugerament la proporció de xiquets que llegeixen llibres no de text. No obstant això, descendeix lleugerament el temps setmanal dedicat a la lectura als més petits.
Per què no llegeixen els espanyols?
Els espanyols que no compten amb un hàbit de lectura argumenten que la falta de temps lliure (44%) és la seva raó principal per a no llegir llibres. El 30,6% assenyala que prefereix emprar el seu temps lliure en altres entreteniments que no són la lectura, com passejar, descansar o veure sèries o pel·lícules. Per part seva, el 29,3% dels no lectors manifesta una falta d’interès, i el 0,9% no llegeix per motius de vista o salut.
Lectura en suport digital i audiollibres.
La lectura en suport digital es manté estable, amb un 29,5% de la població de 14 o més anys que llegeix llibres en format digital, molt similar a la registrada en el Baròmetre de 2021. L’E-Reader (12,9%) i la Tablet (10,3%) continuen sent els dispositius més utilitzats i la lectura en telèfon mòbil contínua la seva tendència creixent, passant en 2021 d’un 7,3% a un 8,3% en 2022.
Cal destacar que, dins del nombre de lectors en format digital, el percentatge d’ells que van pagar pels llibres va descendir al 39% (enfront del 43% de 2021). El percentatge dels quals es van descarregar llibres de manera gratuïta va créixer respecte a l’any anterior i va aconseguir el 66,3%, sis punts per sobre de 2021. Un 52,5% dels lectors digitals els hi va baixar o va descarregar sempre gratis. Les dades indiquen que, a Espanya, de cada 10 llibres descarregats 6,6 són gratuïts.
El 67% dels entrevistats per a l’elaboració del Baròmetre que es descarreguen llibres electrònics gratuïtament saben perfectament quan la descàrrega no és legal.
Respecte als audiollibres, en 2022 es va estabilitzar el seu nombre d’usuaris i el 5,4% de la població va escoltar audiollibres almenys una vegada al trimestre. El percentatge d’usuaris d’aquesta mena de contingut és molt superior entre els menors de 35 anys.

Compra de llibres

Respecte a la compra de llibres, el percentatge de la població espanyola que ha comprat algun llibre (no de text) durant l’últim any ha anat en augment des de 2012, i en 2022 la xifra se situa en un 52,8%, 12,5 punts més que fa deu anys.

La llibreria tradicional continua sent el principal canal de compra de llibres no de text (69,9%) triat pels espanyols, seguida d’internet (44%) i de les cadenes de llibreries (33,3%). A més, és important esmentar que internet se situa com el principal canal de compra entre els més joves (entre 25 i 30 anys).

Biblioteques
L’ús de les biblioteques és un altre dels aspectes que cada any analitza el Baròmetre d’Hàbits de la Lectura. En 2022, el percentatge de la població que ha visitat una biblioteca creix un punt respecte a l’any anterior i aconsegueix el 26,2%. Sí que s’observa que no s’ha recuperat l’ús d’aquests serveis anteriors a la pandèmia. El Baròmetre també indica que les biblioteques públiques són les més visitades (89,7%) per la població espanyola.

Els espanyols atorguen una valoració molt positiva a la seva biblioteca habitual i li donen un notable alt. Això es repeteix en totes les comunitats autònomes, amb Catalunya al capdavant amb un 8,8, seguida de País Basc, Castella i Lleó i Cantàbria, les mateixes comunitats que van liderar la llista en 2021.

Font: Federació de Gremis d’Editors d’Espanya

Article anteriorReda del Club Boxeo Vinaròs, campió autonòmic
Article següent760 cadufs ilegals confiscats en la costa de Peníscola