Per atenciogentgran.com / AMIC
Deixar la llar per anar a viure a una residència és un canvi difícil. Per això és important la percepció que la persona té de marxar de casa. Si el canvi és voluntari, ha participat en la decisió i ho percep com a quelcom positiu, això contribuirà a un procés d’adaptació més fàcil. Distingim quatre etapes en aquest procés:
1-El preingrés. És el contacte inicial entre el treballador/a social de la residència i el futur resident i la seva família. Aquesta presa de contacte és millor fer-la a la residencia perquè la persona gran vagi coneixent el lloc on viurà. Els objectius d’aquesta primera trobada és el de conèixer al resident i la familia i recaptar informació per ajudar a viure el canvi de la manera menys traumática possible.
2- L’ingrés. el dia de l’ingrés, la persona gran fa un canvi brusc de vida. No coneix l’entorn, ni a les persones que l’atendran, ni als altres residents, pel que és important l’acompanyament de la família i del professional de la residència que va realitzar el contacte al preingrés.
3-L’adaptació, que dura uns 90 dies durant els quals el nou resident aprendrà el funcionament del centre i establirà relacions de convivència amb la resta d’usuaris. Així mateix els professionals del centre, també coneixeran millor a la persona i elaboren un Pla d’Atenció Personalitzat.
4-La integració. És la conseqüència d’una adaptació satisfactòria. El resident considera la residència com una segona llar i ha creat vincles socials i afectius amb les persones que conviuen amb ell a la residència i amb els professionals del centre. Passada l’adaptació, el fisioterapeuta, la psicòloga, els infermers i el metge s’aniran reunint periòdicament per avaluar la integració del resident, així com el seu estat de salut i d’ànim.
