Entrevista a Xavier Rodríguez, President del Club Natació Benicarló:
“En la reunió (amb l’ajuntament) certament va quedar clara una cosa: que no nadarem a Benicarló.”
Text i fotos: Jesús Maestro
La Piscina Municipal torna a ser notícia després de l’anunci de l’Ajuntament que s’invertirà un milió d’euros per a obrir aquesta instal·lació. Parlem amb Xavier Rodríguez, President del Club Natació Benicarló, que fa una valoració d’aquest anunci i ens informa de quina és la situació d’aquesta veterana entitat esportiva.
-Quina és la situació actual de l’entitat Club Natació Benicarló?
Difícil d’explicar, però ho intentarem: la situació econòmica, dins de la precarietat en la qual estem, anem aguantant perquè en el seu moment el club va fer la seua feina i hem aconseguit, per una banda, mantenir una quota de socis mínima, malgrat que pel camí el club ha perdut vora 200 nadadors (no hi ha piscina… no hi ha nadadors, com podria passar si no hi hauria camp de futbol… no hi hauria futbolistes, o si no hi hauria camp de bàsquet… no hi hauria basquetbolistes…, simple i clar), i per l’altra que en el seu moment vam saber fer veure que érem, dins dels clubs que reben subvencions a Benicarló, l’únic club que pagava per l’ús d’instal·lacions municipals. Per això (després de molt de lluitar) vam aconseguir subvencions corresponents al període del 2018-2019, que van ser els 30.000 euros dels quals tant agrada parlar-ne a alguns, però que no diuen que nosaltres ja havíem hagut de pagar-ne més de 50.000 €, el 2018, i més de 36.000 € el 2019 per utilitzar la piscina municipal (sí, una instal·lació pública, igualet que la resta de clubs de Benicarló, no?), i com si amb això estigués tot arreglat (també ja podem dir que més de 20.000 € el 2020. Sí, l’any de la pandèmia). Per eixa raó i gestionant molt bé eixe recurs monetari hem aconseguit aguantar fins ara, encara que portem un any i un mes sense poder nadar a la piscina de Benicarló, amb la pèrdua de nadadors i ingressos que això ens ha comportat. Açò últim està fent-nos les coses molt difícils, però ha acabat sent, indirectament, un èxit importantíssim de la nostra gestió, en la que segueix sent la nostra “Travessia dels sense aigua”, molt dura, que no li la desitgem a ningú. Una travessia que ens va portar a nadar a la mar durant molts mesos l’any passat, després a la piscina d’Alcanar, va tancar la piscina d’Alcanar i vam anar a la piscina de Torreblanca, van tancar la piscina de Torreblanca i hem tornat a la piscina d’Alcanar i allí continuem (cal reconéixer que la piscina d’Alcanar ens està fent un tracte molt correcte i estem agraïts perquè ens estan donant un gran suport). I sense comptar ací els costos del temps dels desplaçaments, un altre hàndicap a afegir, que sembla que també se’ls oblida a alguns. I per últim, aguantem perquè la Junta directiva, tot i estar en precari en haver acabat el seu mandat l’any passat, i no haver-se pogut celebrar noves eleccions per culpa de la pandèmia, va decidir que valia la pena lluitar pels nostres nadadors i socis que han volgut continuar en el Club. Si no fos per tots ells, segurament el Club haguera hagut de plegar.
-Trobeu que és indispensable la piscina per a la supervivència del Club?
Indispensable no hi ha res, però no és el mateix tindre una piscina municipal a casa teua, en la qual tu vas a nadar com qualsevol altra entitat esportiva pot fer ús d’una instal·lació municipal, gratis, que buscar-te la vida en altre lloc, ja pot ser ací o a la Cotxinxina, que és el que estem fent nosaltres en la que ja podem dir que és la nostra primera travessia de la pandèmia, sense aigua i a casa nostra. Una travessia en la qual els pares per una banda i els nedadors per l’altra han hagut de ficar de la seua part, diners de la seua butxaca, a banda dels que ha ficat el Club també, perquè aquests nedadors puguem anar a les piscines de fora de Benicarló. Òbviament no és el mateix nadar ací que a trenta o quaranta quilòmetres. Des d’una perspectiva de futur, quina és la viabilitat del club si no té piscina…? Només queda buscar una solució alternativa si volem continuar. Però resulta evident que un altre any d’aquesta manera és quasi impossible que el puguem aguantar.
-L’Ajuntament ha proposat recentment una solució a la piscina. Aquesta solució li podria facilitar al Club la supervivència?
El que ha proposat l’Ajuntament de Benicarló és… un brindis al sol? Què a un any vista des que es va tancar la piscina en el seu moment per la pandèmia, allargat per tot el procés de la licitació, i després per la seua fallida, que diga ara que proposa una solució que va pel mateix camí, donant un milió a l’empresa privada que se l’emporte, doncs… com que és difícil d’entendre. Sí, molt difícil d’entendre. Siguem realistes, i nosaltres ho hem repetit fins a l’avorriment, després de dues empreses gestores fallides, que han desembocat en aquesta situació, ¿tornen a entropessar una altra vegada en la mateixa pedra? Una tercera empresa privada? Sí, senyors, segurament la pedra, amb el milió, serà una pedra més beneficiosa i totes les empreses es tiraran de cap a aconseguir-la. Esperem no passe com anteriorment, quan la primera empresa havia de fer la inversió del gimnàs i no el va fer (la inversió tampoc)… i ens ha quedat la carpa d’entrada, al que queda de piscina, com a monument a la inoperància. Això és el que volen altra volta? Aleshores només es va perdre el gimnàs i la piscina tancada… ara seria amb un milió més. Per tant, dubtem molt que açò ens ajude a sobreviure per a res.
-I els problemes abans de la pandèmia?
La pandèmia l’únic que ha fet és agreujar els problemes que ja tenia aquesta instal·lació. Se suposava que l’Ajuntament havia de controlar que es complien les condicions que corresponia des del primer moment. El que no es pot fer és tirar cap enrere el rellotge fins a l’època de l’inici, per ficar un exemple, i dir només que els problemes vénen d’allà: òbviament que els problemes vénen d’allà, però durant tot eixe temps s’ha governat en diferents equips de govern i cap ha fet la seua feina, inclòs el que està en aquests moments. El club el que vol és nadar, i res més, tot i que si ha de gestionar ho farà, si volen. Els xiquets que han sortit cada setmana dient que volen nadar al seu poble, per cert, amb vídeos gravats pels seus propis pares, tenen els mateixos drets que tota la resta d’esportistes i usuaris a dir la seua sense que ningú tinga la gosadia de dir-los que açò és fer un ús indegut de la imatge dels mateixos xiquets. Ja n’hi ha prou d’hipocresia. Si no nadem a casa nostra és perquè algú, en un moment determinat, ha dit que no vol que nadem ací. I res més.
-Per què no es pot nadar a la piscina?
Trobareu la resta de l’entrevista en exclusiva, a la revista 7dies actualitat de Benicarló d’aquesta setmana al vostre quiosc. No us ho perdeu!
