Emigrada des d’Ontur (Albacete) a Castelló per treballar quan encara era una xiqueta. Vuit fills vinarossencs i vídua des de l’embaràs de l’últim fill. Cap facilitat i, tot i això, ho va treure tot, i a tots, endavant. Vuit fills, tretze néts, tres besnéts, tots units per la seua força i calidesa. Quasi al cap de cent sis anys se n’ha anat a poc a poc i dolçament.
Gracias “iaia” por toda la riqueza que nos has dado y toda la que nos dejas. Gracias.
Sandra Marmaña Mezquita
