Inici VINARÒS Creix el valor arqueològic del poblat iber del Puig

Creix el valor arqueològic del poblat iber del Puig

301

L’última campanya d’excavacions al poblat iber del Puig de la Misericòrdia ha deixat al descobert la distribució interna de la residència fortificada. Un fet que permetrà en les pròximes campanyes actuar directament sobre els nivells d’ocupació, per a indicar la funcionalitat que té cadascuna de les estàncies identificades. Alhora, la bona conservació de les parets i l’alçada dels murs obliga a plantejar tot un projecte de consolidació i restauració.

Coincidint amb el final d’Octubre van concloure els treballs d’excavació arqueològica desenvolupats al llarg dels dos últims mesos al jaciment iber del Puig. Activitats que han permès condicionar-lo, en haver tret estructures ja estudiades i documentades corresponents al segle II aC., retirat les restes del mirador de la creu i netejada la resta del jaciment.

Després de l’habitual campanya del mes de juliol, el Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló ha dut a terme una segona fase d’excavacions en la que s’ha procedit al desmuntatge de les estructures arquitectòniques del segle II aC. amb la finalitat de poder continuar-les a l’edifici dels segles VII-VI aC., del qual ara s’han excavat els nivells d’enderroc i rebliment d’aquesta complexa construcció que, a poc a poc, va mostrant una importància que creix cada volta que es realitzen treballs arqueològics. Una importància deguda tant a la seua bona conservació com a les dades que està oferint per al coneixement de la Cultura Ibèrica.

Els treballs d’aquestes setmanes han posat al descobert la distribució interna de la residència fortificada que se situa en el punt més alt de l’assentament ibèric vinarossenc. Un espai al que sembla accedir-se per la part sud i en el que es troben vàries estàncies de diferents grandàries i formes. També s’han identificat unes escales que conformarien el que es va veure ja en l’excavació de l’any passat: l’existència de dues plantes a l’edifici, la qual cosa duplicaria l’espai de la cambra. El tipus de construcció de l’edifici, tot de maçoneria tant en l’arquitectura defensiva com en la domèstica, indica la importància social i econòmica que tenien els seus habitants. El fet de tenir identificada en extensió la distribució interna de l’espai permetrà programar molt millor les pròximes actuacions al jaciment, ja que amb les dades disponibles, es podran programar les activitats per espais tancats.

El desmuntatge de l’edifici de l’última fase del jaciment ha permès també conèixer el sistema constructiu i de preparació del terreny per a la fonamentació de la casa rural que es va construir damunt de la fortificació i que va estar habitada aproximadament entre el 150 i el 100 aC. També ha donat a conèixer un ritual propiciatori realitzat durant la seua construcció, consistent en el dipòsit de d’una conxa d’un mol·lusc bivalve (Glycymeris gaditanus) en l’interior de cadascun dels murs. Els mol·luscs bivalves marítims són un símbol de prosperitat i fecunditat en les diferents cultures mediterrànies de l’Antiguitat.

El treball realitzat, que ha suposat moure més de 250 metres cúbics de terra i pedra, ha representat un gran avanç en l’excavació, ja que permetrà en les pròximes campanyes actuar directament sobre els nivells d’ocupació, aprofitant millor el temps i els recursos. Així, seran les futures excavacions les que ens indicaran la funcionalitat que té cadascuna de les estàncies identificades, a la qual cosa ajudarà l’abundant material que es troba en elles, tal i com s’ha vist en la campanya d’excavació de l’any passat i en la de l’estiu d’enguany.

Artur Oliver, Director del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló, ens apunta que, després de les dues campanyes d’excavació d’enguany en les que s’ha posat a la vista la bona conservació de les parets, s’obri un nou repte per a la recuperació del jaciment, ja que la presència de murs que superen l’alçada de dos metres i mig, i que, en alguns caos, s’han de deixar amb la cimentació a la vista per a poder continuar els treballs arqueològics, obliga a plantejar tot un projecte de consolidació i restauració paral·lel que permeta, d’una banda, conservar el jaciment i, d’una altra, poder posar-lo a disposició del públic en general per poder gaudir de tan important patrimoni cultural vinarossenc.