Tripulacions del bou preparant les captures per a desembarcar-les
Aguas soleadas por influencias de aires secostt
Semana de cinco días de trabajo. La mar permanecía calmada, pues el viento seco de mistral tenía poca intensidad. A última hora, el viernes, una lluvia tenue hizo acto de presencia, pero no dificultó la labor extractiva. Se pudo faenar en todas las modalidad, a excepción de la traíña que opera fuera. La capturas eran aceptables. Y las cotizaciones en general habían bajado un tanto.
La pesca de arrastre, los seis bous han desembarcado buena variedad de pescados y mariscos, como langostinos, gambas, calamar, salmonete, peluda, rape, pescadilla, móllera, jurel, galera, canana, raya, morralla, etc.
El cerco, la llum estaba pescado por la costa alicantina de Altea en busca de sardina y boquerón.
La flota de artes menores, tres barquitas calaron la red a la sepia. Una caló a la palometa, lisa y jurela. Tres al lenguado y rombo. Y un par a la lubina, dorada y verderol.
La recolecta de pulpo roquero con cadufo, un trío de barcos llevó a diario ejemplares de 1 a 3 kg.
El palangrillo costero, una barca pilló con este arte de anzuelos pagel, dorada y sargo.
El atún rojo al anzuelo con línea de mano al ser escasas sus capturas, un barco que quedaba faenando, como sus capturas eran escasas optó por ‘desarmar’ y el lunes ya pescó a la xarxa.
Y la marrajera, una barca italiana de Sicilia capturó 2.000 kg de pez espada.
Esponja groga reticulada
Clatrina amarilla i esponjita reticulada en castellà. Científicament Clathrina clathrus. Este primitiu animal del tipus Porifer és un invertebrat aquàtic amb forma de vida simple i antiquíssima. De la classe Calcària i família Calcinea, la seua grandària aconseguix els 10 cm de diàmetre. És de consistència flexible, textura suau i esponjosa que està composta per carbonat càlcic. Té forma irregular i pot semblar un coixí, variable, com una massa reixada tubular delicada, amb reticles en espais generosos quan està activa. Està recoberta per un mantell viscós i translúcid. No té sistema nerviós. En la seua cavitat interna, el que es denomina esquelet està format per espícules triactinies amb els extrems arredonits. L’estructura és d’un aglomerat de llargs tubs d’1 mm de gruix que estan connectats entre si, per a fer un embull en el seu interior i està constituït per un conjunt de cèl·lules independents que mai arriben a formar cap teixit ni òrgan pròpiament dit, però fan similar funció o missió.
Estes esponges tenen un color groc intens, però hi ha excepcions amb tons blanc i rosa.
La seua reproducció és a la primavera. Hermafrodita. En la fase de mascle emet al corrent els espermatozoides que penetren en un exemplar en fase femenina, per a fecundar els seus òvuls. Després la femella expulsa a l’aigua circumdant les larves perquè es fixen en el lloc desitjat i cresquen colonialment, etc. També pot reproduir-se asexual amb un simple fragment corporal. És més, picades com a fina arena té el poder de regenerar-se. Ni que dir que té un gran poder de reconstruir-se quan ha sigut mutilada per depredadors.
S’alimenta absorbint aigua gràcies al seu sistema aqüífer pels moltíssims porus inhalants que recobrixen tota la seua superfície corporal, i per mitjà dels nombrosos canals interiors la conduïxen a unes cambres flagel·lades, que són les encarregades de produir un corrent fluid i reté a la cambra per mitjà de les cèl·lules ciliades a les partícules alimentoses, a més d’aportar l’oxigen. Després allibera les aigues filtrades junt el material de rebuig per uns grans forats anomenats ósculs, que estan situats en la part superior.
Preferix habitar en zones poc il·luminades d’entrades en coves, grutes ombrejades de 3 a 30 m de profunditat, especialment per parets verticals rocoses i sol orientar-se cap al sud. Fins i tot es pot incrustar sobre la pedra perforant-la. És molt resistent a canvis de temperatura en el medi marí, fins i tot a vegades s’ha baixa la marea resistixen perfectament.
Té enemics certs com els llimacs, crancs, etc. que se la menjen malgrat les toxines que posseïx i també pot competir per l’espai amb altres porífers, algues, etc. Sense valor comercial, pel xicotetes que són, a més d’escasses i difícils de capturar. D’ella es poden traure productes per a la farmacologia, a més de fertilitzants en els terrestres camps de cultius. Pot ser capturada accidentalment per arts de tresmall, però és retornada a la mar.
