Inici VINARÒS La pesca a Vinaròs per Andrus Albiol: Aguas calientes en el tórrido...

VINARÒS

La pesca a Vinaròs per Andrus Albiol: Aguas calientes en el tórrido verano

Per

7Dies

21 de agosto de 2026

659

Tripulación del barco Sofía P. con sus capturas artesanales de atunes con anzuelo

Aguas calientes en el tórrido verano

El mar permaneció tranquilo, caluroso y con elevada temperatura la mayoría de jornadas. Tan solo las brisas al amanecer del ‘venterralet’ que luego rolaban a garbí dejaban faenar cómodo a todas las modalidades. El jueves de ‘prima’ sopló de lo lindo el viento de poniente, para levantar incluso oleaje y no dejó ya calar a la xarxa. Las capturas fueron flojas. Y la cotización se mantuvo elevada.

La pesca de arrastre, los seis bous aprovechan la parada biológica para reparar, etc.

El cerco, la traíña nuestra opera por el litoral burrianense tras el peix blau.

Los artes menores, cuatro barquitas trasmalleras pillaron langostino. Una subastó sepia y mabre. Dos lo hacen al lenguado y rombo. Y una a la dorada, corvina y mújol.

El palangrillo costero, una embarcación capturó con este arte de anzuelos dorada y sargo.

Los recolecteres de pulpo roquero con cadufo, cuatro barcos llevaron piezas de 1 a 3 kg. Y el viernes estas embarcaciones si que puedieron ir a chorrar.

El atún rojo, una barca el jueves día 13 atrapó al anzuelo con línea de mano dos ejemplares de 80 kg.

Y la marrajera, el este miércoles arribó un barco de Italia con 6.000 kg de pez espada. Y el jueves otro italiano con 4.000 kg.

Cuc bresca de mel

O cuc rusc i sabelaria o gusano panal en castellà. En llatí Sabellaria alveolata. Este animal per a protegir-se de depredadors forma tubs amb arena cimentada i s’ajunta amb uns altres per a compondre una colònia d’estructura variada i compacta. La construïxen sobre fons durs a poca profunditat i amb el temps donen lloc a formacions coralines. És del tipus Anèl·lids, de la classe Poliquets i la família Sabèlids. Corporalment de simetria bilateral, no veriforme, allargat, que està dividit en tres seccions diferenciades i segmentat en anells. La secció anterior posseïx l’aparell filtrador i presa de menjar, el componen diversos rajos coberts plumosos o fileres de sedes, donant l’aparença d’una flor. El segment bucal és bipartid amb tres fileres d’escates. Respira per mitjà de brànquies parixes, en plomall expansibles, amb les estructures vasculars connectades en esta part del cos. Boca inerme. Antenes, ulls i òrgans olfactoris. El tòrax té apèndixs carnosos a mode de potes i pèls roms ventrals amb tres parells de baines aplanades, que formen la tapa que tanca la porta de la seua ‘casa’. La part dorsal toràcica posseïx pèls capil·lars simples i la ventral amb ganxos. L’anus està en la secció posterior que és molt més fina i sense pèls, ect..

La seua coloració és vermellosa marró o ataronjada, amb diferents taques d’estos colors.

Talla 5 cm. Té una longevitat mitjana de 5 anys, de manera que quan moren, moltes larves es posen sobre estes calcàries estructures per a anar augmentant el volum, especialment en vertical. La seua grandària va de 30 cm a 2 m d’ample o grossària, com a munts de formacions massives.

Per a la reproducció són de sexes separats. Emeten lliures al corrent marí els òvuls i espermatozoides perquè es mesclen. De l’ou fertilitzat en unes 5 setmanes després de fer eclosió la larva circula per la columna d’aigua, per a posar-se sobre llocs rocosos, ect, o al costat d’altres congèneres ja establits. Així formen grans colònies de 10.000 a 50.000 individus per m² en zones intermareals. En la seua àrea circumdant són capaces de crear xicotets remolins per a atraure i dirigint l’aigua amb el seu aliment planctònic, ect. Preferixen habitar part de les costes del Mediterrani occidental i litorals de l’Atlàntic oriental. Construïx els seus tubs o galeries disposades en estreta proximitat com les bresques de mel, d’ací el seu nom, a base formacions massives. Per a això utilitza partícules d’arena o de materials de petxina que unix pegant amb un moc segregat i després s’endurix formant la seua residènsia o amagatall, per a portar ja sempre una vida sèssil. No és comestible per al consum humà.