Aguas otoñales batidas por los secos mistrales
Finalizó el verano con una mar azotada por vientos del noroeste, y comenzó la estación del otoño también con estos típicos aires de componente N, de manera que la flota pesquera, en general, lo tuvo difícil, sobre todo la artesanal, ya que fue la más perjudicada, pues los xarciers, palangreros y caduferos, apenas faenaron. La traíña esta fuera. En cambio los arrastreros operaron todos los días hábiles. Y las cotizaciones en lonja se están manteniendo.
La pesca de arrastre, los seis bous han desembarcado langostinos, gambas, calamares, pescadilla, rape, peluda, salmonete, jurel, caballa, canana, morralla, etc.
El cerco, la llum seguía tras el pescado azul por la costa de Burriana.
Los artes menores faenaron muy poco a causa de los aires del noroeste. Una barquita caló la red en busca de sepia. Dos lo hicieron al lenguado y rombo. Una a la dorada, letxa, pagel y sargo. Dos están paradas. Y el resto aprovechó estos días de vendavales para reparar y sacar a varadero.
La recolecta de pulpo roquero, una embarcación vendió pocos ejemplares de 1 a 3 kg.
El palangrillo costero no se hizo a la mar.
El atún rojo al anzuelo con línea de mano, lo intentaron dos barcas tres días, pero no lograban pescarlos.
Y la marrajera, dos barcos, uno de Blanes y otro de Carboneras arribaron con 3.000 kg de pez espada.
Corriol xicotet
És una au que freqüenta platges amb cudols i arenes del nostre litoral a partir de l’estació primaveral, a la recerca d’invertebrats per les ribes al costat de l’aigua. Després hiverna a Àfrica. En castellà li diuen chortilejo chico. Científicament li criden Charadrinus dubius. Este xicotet ocell de 15 cm i de 35 cm d’envergadura alar, pertany a la família dels Carádrids. Té un cos compacte. Cap voluminós. Coll curt i gruix. Pic recte i còrni. Ales llargues i punxegudes. Cua curta i arredonida. Potes llargues, amb tres dits dirigits cap avant que estan units per una membrana i un altre xicotet lliure cap arrere a major altura de la pota. La seua ossada és esponjosa per a pesar menys quan està en l’aire. Corporalment la recobrixen plomes de diverses formes i grandàries, en funcions de força com les remeres per al vol, les de la cua amb missió de timó i la resta de plomatge com coberteres, etc. La coloració de les plomes en les ales i dors és marró gris, amb bandes laterals de diverses tonalitats. La zona del ventre i pit és blanquinosa. El coll negrós. Front blanc amb una màscara de to negre al voltant dels ulls que té un anell groc. Caputxó marró. Les potes roges. El pic és negre fosc. En l’època de zel el mascle és molt més brillant. Es reproduïx en l’àrea mediterrània temperada. Per a niar fa una lleu depressiò en el sòl arenós d’estuaris o de grava platjera, que acompanya amb poca vegetació en llocs descoberts. Posa quatre ous piriformes amb taques per a camuflar-los. La parella s’alterna 24 dies per a incubar-los. Els pollets poden valdre’s per si sols, però romanen uns mesos amb els seus progenitors aprenent a caçar, etc. Són omnívors. Menja insectes, peixets, mol·luscos, carronya, etc. Gregària. Forma enormes esbarts per a desplaçar-se en la migració. Penetra també en llacunes i aiguamolls peninsulars.
Dibujo: SEO/birdlife
