Los tres arrastreros que no salieron a faenar, amarrados a puerto
La Unión Europea obliga a parar a tres bous
Tras superar los días de pesca anuales, este trío de barcos arrastreros han tenido que dejar de faenar por orden de la UE. Ello es motivado por la implantación del anunciado Plan Plurianual de Gestión del Mediterráneo, en vistas de la regeneración de los recursos marinos. Ahora se está a la espera de reuniones con el Ministerio español, etc., para llegar a un acuerdo provisional hasta final de año que satisfaga a las partes implicadas. A última hora del fin de semana, la Secretaria de Pesca de Madrid ha autorizado momentáneamente a faenar a todos los bous hasta nueva orden.
Durante esta semana la mar permaneció calmada. Se pudo pescar cuatro jornadas al declararse festivo el viernes por ser víspera de la fiesta del sábado, pues el pescado tiene mal vender al ser dos días festivos seguidos (sábado y domingo).
La pesca de arrastre, de los seis bous, solo tres podían faenar. Las subastas eran variadas de pescados y mariscos, como langostino, gamba, pescadilla, salmonete, calamar, peluda, rape, galera, caballa, móllera, jurel, canana, pagel, morrallas, etc.
El cerco, nuestra llum está en Burriana tras la sardina y boquerón.
Los artes menores, dos barquitas calaron las redes cerca de la costa en busca de sepia. Una lo hizo al lenguado y rombo. Una a la dorada y letxa. Y otra está parada.
El palangrillo costero, un barco pilló con este arte de anzuelos sargo y dorada.
La recolección de pulpo roquero con cadufo, dos embarcaciones vendieron piezas de 1 a 3 kg.
Y la pesca artesanal de atún rojo al anzuelo con línea de mano en la modalidad ‘olímpica’, esta semana han sido dos las embarcaciones que se han dedicado. El lunes no lograron atrapar. El martes, uno atracó en lonja con cinco atunes que dieron una media de 40 kg/ejemplar. El miércoles un barco capturó sendas tonyines de 50 kg cada una. Y el jueves llevaron cuatro ejemplares de 50 kg.
Llimac vellutat verd
I babosa aterciopelada verde en castellà. El seu nom en llatí és Elysia viridis. Este bavós animal fins a 5 cm de llarg és un mol·lusc gasteròpode de la família Plakobranchidae. De consistència molt blana té una forma aplanada i allargada, amb expansions laterals en el centre i la part posterior del cos, que les pot utilitzar per a quan necessita nadar, però sobretot per a desplaçar-se reptant pel substrat i els vegetals, ajudant-se també de l’estret i curt peu. La boca en posició inferior posseïx una llengua rasposa per a rosegar l’aliment. No té buche. Els rinòfors o banyes són curtes. L’anus està en posició dorsal de la zona anterior i declinat cap a la banda dreta. Les brànquies són dorsals al llarg del cos. La coloració és d’un verdós vellut fosc amb taquetes de diversos colors. El peu és verd oliva. Els ulls estan vorejats de marró clar. El seu reg sanguini és transparent a mode de dos vies longitudinals sobre el dors amb moltes branques laterals. La reproducció és a la primavera. Hermafrotida. Pot simultaniejar alhora els dos sexes, de manera que s’acobla amb un altre i fan al mateix temps les dos funcions sexuals, és a dir, de mascle i femella. Realitza la posada en xicotetes masses gelatinoses en forma de cinta que adherix en les plantes. Després de fer eclosió els ous, les larves romanen una setmana entre el plàncton, per a baixar sobre el fons rocós i anar creixent. Costaner intermareal. Es camufla per la frondosa vegetació. S’alimenta de diversos organismes com a corals, etc. , però especialmente, d’algues en xuplar-los també la saba i retindre-la en el seu cos per a realitzar la fotosíntesi i obtindre sucres. Quan tenen gana i els falta menjar al seu al voltant, si hi ha un altre congènere més xicotet, no dubten a practicar el canibalisme Té molt pocs depredadors, perquè segrega una substància tòxica que repel·lix. A vegades pot ser capturada per tresmalls. No és comestible. Sense valor comercial.
