Parlar del Betlem de Tirisiti al s. XXI és parlar d’un fenomen cultural i social que als darrers anys ha traspassat fronteres.
Aquells xiquets de finals de 1800 que van assistir a les primeres representacions del retaule nadalenc son hui besavis dels nous espectadors que any rere any esperen en candeleta l’arribada del fred a la ciutat, perquè això vol dir que el Tirisiti no tardarà a arribar.
Cada Nadal es muntaven a diferents punts d’Alcoi uns barracots que albergaven sendes representacions de Betlems amb titelles anomenades “de peu i vareta”. Una tècnica de teatres de titella, format menut i temàtica amb elements populars i religiosos de gran tradició mediterrània i gairebé desapareguda avui en dia. Als primers anys del s. XX José Esteve unifica aquests Betlems, creant el germen del que avui és el Betlem de Tirisiti. Potser l’esdeveniment més singular i antic encara viu, d’aquest format, a l’Estat Espanyol. Un element significatiu del bagatge cultural col·lectiu. Precisament aquesta manipulació característica, quasi desapareguda a favor d’altres com el fil, el guant o el teatre negre, és un dels factors que aporten major interès al Betlem, com ho és també la vocalització dels personatges mitjançant l’ús d’una llengüeta metàl·lica, el significatiu bilingüisme i el paper de la narradora que estimula la participació del públic.
A finals dels anys 90 es va produir una mobilització de tot el poble per tal d’aconseguir que el Betlem de Tirisiti fora declarat Bé Immaterial d’Interès Cultural de la Generalitat Valenciana, cosa que va ocórrer en 2002. Després vindrien altres guardons, l’Alta Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana l’any 2004, el premi ASSITEJ-ESPAÑA l’any 2007, el Guardó Extraordinari d’Escola Valenciana el 2011 i el Premi Honorífic de la Mostra Internacional de Titelles de la Vall d’Albaida en 2016. Aquests reconeixements són el resultat de l’estima i el tracte professional de totes les persones, entitats i institucions que col·laboren en les seues representacions, la qual cosa ha estat sempre una constant.
Encara que el premi més gran que s’ha emportat el Betlem de Tirisiti al llarg de la seua història ha sigut l’estima dels espectadors que tots els anys no falten a la seua cita.
L’any 2006 el retaule s’instal·la permanentment al Teatre Principal d’Alcoi on s’adequa a les necessitats del s. XXI. Es manté un aforament reduït intencionadament, per tal de no trencar la proporció entre la dimensió escènica, menuda, i el públic assistent. Es millora l’accessibilitat a l’espai, la il·luminació de l’espectacle, es restauren els titelles i l’escenografia original de l’artista alcoià Alejandro Soler, a qui considerem el pare del Tirisiti en la seva darrera etapa. També s’han introduït nous titelles, diversos grups de ballaors, un joc de gamells, etc. i les diferents filaes de Moros i Cristians que han augmentat així la participació de la societat alcoiana en este gran espectacle.
El mateix any que es posa en marxa la campanya popular per a aconseguir el BIC s’inicien les representacions en horari escolar donant així l’oportunitat a les escoles de realitzar una eixida de caràcter lúdic-cultural. El que va començar com una activitat de caràcter local va anar estenent-se per la geografia del País Valencià. Primer va rebre la visita de la veia comarca del Comtat, la van seguir la Vall d’Albaida, les Marines, la Safor i la Costera, fins el Baix Vinalopó i el Baix Segura. Arribant fins i tot al nord de Múrcia i sud de Castelló.
El Betlem de Tirisiti s’ha convertit en una cita ineludible, una activitat escolar que no falta a les agendes dels centres. Pots ser, en alguns casos, de les poques activitats en valencià que realitzen alguns dels estudiants que acudeixen a les representacions. El material didàctic es treballa a les escoles, els xiquets aprenen les cançons i les canten durant l’espectacle, saben quan han d’aplaudir i quan han de callar o escridassar a algun dels personatges que es passege per l’escenografia.
El Betlem de Tirisiti omple d’enyorança als més majors; mostra l’art, la llengua i la idiosincràsia d’un poble al més petits, que descobreixen un petit món màgic situat en un xicotet escenari, on passa quasi tot.
Qui anava a dir-li als “beletmeros” de fa 150 anys, que el retaule de titelles que amb tant amor i cura representaven cada Nadal als carrers d’Alcoi rep hui la visita de 30.000 persones vinguts de tota la geografia de l’Estat espanyol al mes que dura la campanya on es realitzen al voltant de 200 representacions.
El Betlem de Tirisiti ja no és tan sols dels xiquets alcoians, és de tots els valencians.
