Inici BENICARLÓ La Premsa Comarcal Valenciana ens reunim amb el president del Generalitat Ximo...

La Premsa Comarcal Valenciana ens reunim amb el president del Generalitat Ximo Puig

488

Port de Vinaròs “cal analitzar amb l’Ajuntament de Vinaròs i amb la seua societat en general quin és el futur del port, quin ha de ser la seua vocació”

 
A falta de poc més de 20 dies per a les eleccions autonòmiques i municipals, el president de la Generalitat i candidat socialista a la reelecció, Ximo Puig, rep a l’Associació de la Premsa Comarcal Valenciana en el Palau de la Generalitat i tracta els assumptes de més actualitat de les comarques valencianes.

– Com afronta aquesta nova cita amb les urnes?
– Amb absoluta serenitat. Després de vuit anys de govern, tots els indicadors socials i econòmics han millorat. Tenim encara problemes i qüestions pendents, evidentment, però quan fem balanç podem observar que tots els indicadors han millorat i no hi ha cap que haja empitjorat. En el pla econòmic, 400.000 persones més treballant, després de situacions tan complicades com les de la pandèmia i la guerra. Som líders en exportacions; en l’arribada d’empreses estrangeres som la segona comunitat. En indicadors socials, hem reduït el fracàs escolar i hem aconseguit baixar l’índex de desigualtat, i hem multiplicat per 3 les ajudes a la dependència. Crec que la societat està més cohesionada.
Per tant, anem a eleccions i a la ciutadania li podem dir: és camí de la prosperitat per a tots, mentre hi ha uns altres que proposen tornar arrere. Cal recordar que en 2015 la Comunitat Valenciana era el paradigma de la corrupció i l’atur. En aquests moments és una comunitat que molts veuen com un espill en el qual reflectir-se. Hi ha un informe europeu que reflecteix que, quan es pregunta als ciutadans espanyols, on viurien si no pogueren fer-ho en la seua comunitat, la majoria tria la Comunitat Valenciana. En general, la Comunitat Valenciana és una comunitat amable, amb un potencial extraordinari i per tant, anem a les eleccions convençuts que cal seguir en aqueix camí de prosperitat.

– Com és possible que amb aqueixos indicadors dels quals parla o amb projectes com els de la gigafactoria de Sagunt les enquestes els donen un empat o apunten possible canvi? Per què no arriba el missatge?
– Les dretes espanyoles estan obsessionades a intentar traslladar a l’opinió pública que això té a veure amb les eleccions generals, que és un menyspreu absolut a la realitat de la nostra comunitat. De fet, hi ha un dels dos partits de dreta que està en contra de les autonomies, vol eliminar-les. Volen traslladar el debat nacional a les eleccions autonòmiques, quan ens juguem molt als Ajuntaments i en la Generalitat, perquè és on es gestiona realment la vida de les persones. Assumptes com a sanitat, dependència, educació… forma part de l’àmbit autonòmic i conjuntament amb els Ajuntament. Per a mi, l’important és que les eleccions es decidisquen en funció del criteri dels valencians i valencianes, per al desenvolupament del seu autogovern.

– Continuarà sent reivindicatiu per a aconseguir un millor finançament?
– Per descomptat, el finançament no és un problema sol de la reivindicació valenciana, és una qüestió que afecta la pròpia estructura de l’Estat i a la igualtat entre espanyols. En aquests moments, el problema és la falta de suficiència financera per al desenvolupament de l’estat autonòmic. Si tenim la sanitat, educació i serveis socials, hem d’augmentar la part global del pastís per a així que la part autonòmica tinga més recursos i també el que cal fer és aqueixos recursos, repartir-los bé. Almenys, aquests anys hem aconseguit que hi haja una certa unanimitat a reconéixer que la Comunitat Valenciana és la pitjor finançada al costat de Múrcia. Ara del que es tracta és que sobre aquest diagnòstic, se li pose remei.

Encara que en aquests anys no s’ha canviat el sistema de finançament, hem aconseguit tindre més recursos per part del Govern d’Espanya, concretament, un 40% més, la qual cosa ens ha permés anar convergint amb la despesa mitjana d’Espanya. Ara mateix, gastem més en sanitat que la mitjana espanyola i també més en educació.
La millora del finançament és irrenunciable si volem una Espanya ben articulada i en la qual no hi haja espanyols de primera, segona, tercera i quarta.

– Com evolucionen les obres del Corredor Mediterrani? Hi ha possibilitat que la pròxima legislatura siga una realitat, encara que siga el tram que passa per la Comunitat Valenciana?
– El Corredor és una infraestructura espanyola i europea, per tant, és una via fonamental que vertebra Europa. En el cas espanyol, no s’ha desenvolupat com es devia. Històricament, el sistema radial de comunicacions que tenim a Espanya, crec que ha sigut perjudicial. Ara bé, durant els últims s’ha avançat. En aquests moments, estan totes les obres en marxa. En el 2025 esperem que estiga resolt el tram València-Alacant i posteriorment la connexió Alacant-Barcelona. Actualment, l’escanyament està en la connexió amb Catalunya; de fet, l’Euromed va pitjor que anava. És a dir, cal agilitzar al màxim possible les obres. Hi ha hagut retards que són difícils d’entendre. Per exemple, en el 2011, la doble plataforma València-Castelló estava adjudicada, però quan va arribar Rajoy la va parar i va caldre pagar una indemnització a l’empresa. Ara, quan s’ha représ el projecte, ha sigut necessari tornar la Declaració d’Impacte Ambiental, que ara és més difícil, perquè hi ha més gent que s’oposa. D’altra banda, la finalització de la connexió en la Damunt serà molt important.

– En cas de continuar una legislatura més, quin creu que ha de ser la relació de la Generalitat Valenciana respecte als mitjans de comunicació comarcals, que ajuden a vertebrar el territori?
– És fonamental la comunicació de proximitat. Crec que el nostre territori, a més, ho necessita. Crec que hem fet avanços, i farem més passos avant, perquè estem absolutament convençuts que és necessari enfortir la comunicació per a tindre una societat formada i informada, en tots els àmbits, no sols en les grans ciutats. Des de la perspectiva valenciana, hi ha un problema afegit i és que la jerarquització dels problemes està vinculada a la jerarquització informativa de les grans cadenes. Ací en la Comunitat passen coses, però si no passen en el moment en el qual aqueix assumpte mana en l’agenda nacional, ja no ix en els mitjans. Això es pot veure tots els dies.
Crec que hem de fer un esforç per a solidificar tot el teixit comunicatiu valencià, que és feble, i aconseguir que els mitjans de comunicació comarcals, en molts casos microempreses, tinguen més potència.

– Seria possible obrir noves línies de cooperació?
– Sí, crec que sí. Es tracta de trobar l’espai adequat. Hi ha un problema, que no sols afecta a la premsa comarcal, sinó a tota en general. I és que la normativa que actualment s’aplica és absolutament nefasta, perquè al final, el que es queda els diners és la central de mitjans, amb la qual cosa, és un contrasentit que l’intermediari siga el que guanye. Es va fer per a evitar l’arbitrarietat i que hi haguera més professionalitat, però al final qui decideix és la central de mitjans, que té uns interessos que normalment, no coincideixen. Jo he insistit, per activa i per passiva, que els mitjans comarcals han de ser inclosos en les campanyes. Cal continuar creant un espai de diàleg en aquest àmbit, per a veure quines iniciatives tenen suport legal per a poder aplicar-les.

– Què es pot fer per a evitar la despoblació que pateixen molts pobles?
– Respecte a aquest assumpte, ara hi ha una política, cosa que abans no hi havia. Per a molta gent, la Comunitat Valenciana no té un problema de despoblació, però la veritat és que sí que n’hi ha. Hem volgut posar en l’agenda el problema, amb la Llei anti-despoblació i amb moltes accions conjunturals, per exemple, hem instal·lat 144 caixers en altres tantes localitats que no tenien accés a aquest servei. Hem aplicat una sèrie de programes per a acostar determinats serveis públics a localitats que no disposen d’ells, uns serveis que es presten de caràcter itinerant.
També hem aconseguit que no es tanquen més escoles. A més, també hem acostat al màxim els serveis sanitaris i socials, perquè això dona garantia de major estabilitat a la població. Això l’hem de complementar amb altres programes, per exemple, amb el programa de lluita contra els incendis, perquè siguen els agricultors els que puguen revaloritzar els terrenys abandonats i que siguen els agricultors els que es beneficien d’això, al mateix temps que fan una funció de prevenció, que és molt millor que invertir en l’extinció. És un programa del qual posarem un pla pilot en l’Alt Palància i la Vall d’Ebo i que volem estendre a tot el territori, i incloure també la ramaderia.
En definitiva, cal canviar la mentalitat en molts aspectes, especialment, en matèria de normativa urbanística i funcionament de l’administració. Cal desburocratitzar el funcionament de l’administració, perquè no és el mateix un pla general d’ordenació per a un ajuntament xicotet que per a un gran. Hi ha ocasions, en els quals hi ha projectes molt interessants per a aqueixa localitat, però que els mecanismes urbanístics els coarten.

Actualment, el port de Vinaròs, que és històric i que actualment està en molt mal estat, tenen prevista alguna solució? Algun projecte per a transformar-lo en lúdic o esportiu?
– En aquests moments està en procés de licitació el projecte per a dotar-li de més serveis i major dignitat. A mitjà termini, cal analitzar amb l’Ajuntament de Vinaròs i amb la seua societat en general quin és el futur del port, quin ha de ser la seua vocació. És un port històric, amb unes característiques especials i la connexió que ha millorat amb Aragó també podria donar-li noves possibilitat. La Generalitat està amb absoluta disposició per a escoltar la iniciativa local sobre el futur del port. No imposarem a la societat un model determinat de port.

– A Sueca, hi ha preocupació perquè l’esborrany del Pla General d’Ordenació del parc natural de l’Albufera no tinga en compte l’escassetat de terreny de Sueca i les seues pedanies i no els deixe créixer. Es tindrà aquest fet en compte abans de la publicació definitiva del Pla General?
– És necessari el diàleg entre les administracions i escoltar la ciutadania amb l’objectiu de preservar un espai natural d’un valor extraordinari, com és l’Albufera, i al mateix temps, veure de quina manera es pot equilibrar per a permetre el creixement dels pobles que l’envolta. El Pla d’ordenació està actualment en exposició pública. La nostra voluntat és complir amb aqueix objectiu d’equilibri que concilie tots dos interessos. Crec que és possible trobar aqueix punt d’equilibri.

Despoblació “Cal desburocratitzar el funcionament de l’administració, perquè no és el mateix un pla general d’ordenació per a un ajuntament xicotet que per a un gran”

 

– Respecte a la línia de tren Alcoi-Ontinyent-Xàtiva, es va anunciar fa mesos una inversió de 150 milions, però sense electrificar la línia i sense que aqueixa puga permetre un increment significatiu de freqüències de trens. Per on passa el futur d’aquesta línia que llangueix dècada rere dècada? Seria viable que la Generalitat assumira la gestió?
– El primer és que aqueixa inversió de 150 milions del Ministeri s’execute. En segon lloc, a curt termini, presentem una primera proposta per a la transferència de Rodalia, perquè pensem que és el raonable. Amb Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, hem demostrat que és més fàcil, més operatiu i més eficaç gestionar des de la proximitat.


– Estaria la línia Alcoi-Ontinyent-Xàtiva en aqueix acord de cessió?

– Sí. Encara que ADIF mantinguera la gestió de la via, nosaltres, fins i tot sense tindre la transferència, podríem operar a través de Ferrocarrils de la Generalitat.

– Recentment, van anunciar la licitació de la redacció de la CV60, que tindrà un termini de 36 mesos. Creu viable iniciar les obres en la pròxima legislatura?
– Sí, la primera fase, que és la que abasta la Vall d’Albaida, esperem que sí. La segona, que afecta a la Safor, està pendent de la Declaració d’Impacte Ambiental. La intenció és agilitzar-la al màxim. Tenim en la Comunitat empreses molt potents quant a la construcció de carreteres i que estan complint i avançant els terminis.

– A nivell general, el sector industrial és molt important, especialment la ceràmica a Castelló. Com estan les ajudes al sector ceràmic? En quin estat es troba el projecte de la Ronda Sud-oest, molt important per al sector ceràmic per a connectar amb la N340 i amb l’autovia?
– Respecte a la ceràmica, és un sector industrial. La seua pèrdua de competitivitat ha sigut per la pujada de preus. Necessiten ajudes, igual que el tèxtil, perquè són indústries gasintensives. En aquests moments, el Govern d’Espanya ha fet una aportació de 400 milions d’euros, que està pendent que es puga solucionar l’aplicació d’una directiva relacionada amb la morositat, que fa que les empreses, per a rebre subvencions, ha de pagar a proveïdors abans de 30 dies. Això, en el cas d’un sector que té molta competència, és impossible. Hem intentat traslladar aquest problema al Govern. Esperem que en els pròxims dies puguen desbloquejar-se les ajudes directes del Govern. La Generalitat ha estat activa en la defensa del sector. A més, hem concedit una ajuda de 50 milions d’euros de manera directa i altres 50 amb préstecs subvencionats.
Respecte a la ronda, la part que correspon a la Generalitat s’ha executat. Estem pendents de la solució per a la segona part, fins i tot hem oferit finançament, però estem pendents que ens autoritzen.

– En el cas d’Alcoi, ciutat i comarca industrial, hi ha des de fa temps un problema de falta de terreny industrial. Algunes empreses han marxat a altres localitats. Quina solució podria haver-hi?
– En aquests últims anys, la Generalitat ha fet una important inversió en programes de millora dels polígons. Estem disposats a participar directament en les iniciatives que puguen sorgir a Alcoi i la comarca. De fet, hem canviat la determinació de l’empresa impulsora de Parc Sagunt, que ara és Espais Econòmics Empresarials, per a poder fer accions en tota la Comunitat Valenciana. De fet, farem una a Vallada. La Generalitat està disposada a participar en el desenvolupament de terreny industrial a l’Alcoià.


– Una de les demandes d’Elda és l’estat del Centre d’Alzheimer, que està vell i caduc i que té llista d’espera. Hi ha algun projecte en aquest sentit?

– El canvi en polítiques socials ha sigut disruptiu. A Elda, s’ha passat d’atorgar en ajudes socials 200.000 euros en 2015 a 2’2 milions a l’any. També és cert que hi ha espais, com el que ací es planteja, que cal renovar. Vaig estar en el de Petrer fa poc i el centre que allí tenen és extraordinari. Cal que hi haja una xarxa pública potent, en la qual els que treballen o es dediquen a aquests projectes, tinguen seguretat i el suport de la Generalitat. És important que dins dels recursos de què es disposen en aquest àmbit estiga prevista la remodelació del Centre d’Alzheimer d’Elda.

– Un assumpte que ha generat molt de debat és el de la instal·lació de les macroplantes solars. Quin és el criteri de la Generalitat? No seria possible que en les localitats que tens aquestes plantes s’aplicaren beneficis en les tarifes de la llum o la gratuïtat d’aquest?
– Les energies renovables són absolutament necessàries per a la descarbonització i per a tindre sobirania energètica. El futur i el manteniment de l’estat de benestar passa per no ser tan dependents de l’energia com ho hem sigut fins ara. No obstant això, això s’ha de fer de manera adequada, no es pot posar plaques fotovoltaiques en qualsevol lloc, però no tenim una altra alternativa. Si no volem renovables, només queden els combustibles fòssils. La descarbonització ja és imparable, necessitem descarbonitzar. Generacions anteriors potser van poder tindre excusa, però la nostra no la tenim, sabem perfectament que el canvi climàtic és ací i hem de fer tot l’humanament possible per a parar-lo en la mesura de les nostres possibilitats i, almenys, que no avance. Això significa que necessitem més renovables, quantes més fotovoltaiques, més sobirania energètica i més capacitat per a polítiques socials i major estat de benestar. Per tant, no sols és una qüestió energètica, que ho és, però també de sobirania econòmica.

Amb aquesta premissa inicial, ha d’haver-hi una correspondència quant a la ubicació d’aquestes plaques. He proposat que en aquelles poblacions que tinguen un superàvit d’energia renovable els seus veïns i empreses tinguen una rebaixa automàtica en la factura de la llum.

– Com està el projecte d’unió ferroviari entre Dénia i Gandia? Renúncia la Generalitat a la connexió per via ampla?
– Pensem que amb la nostra capacitat directa d’actuació podem desbloquejar aqueixa falta de comunicació, amb un transport urbà i amable com és el tramvia. Això ja ho hem complit fins a Dénia. A partir d’ara, és oportú que continue fins a Gandia, perquè té molta més operativitat per als desplaçaments curts. Ara bé, per als desplaçaments més llargs, seria raonable que fora a través de trens de via ampla. El problema, i tots hem de ser conscients d’això, és que és una zona molt poblada, amb molt de valor natural, i que hi ha gent que no vol que passe prop de la seua casa. Ara bé, jo soc partidari de, buscant fórmules de consens, el tren es puga realitzar.
El tramvia està pressupostat per a la redacció del projecte i a més, se li ha passat ja la competència a Ferrocarrils de la Generalitat, per a agilitzar-lo.