Las brumas y nieblas propiciaron la pesca
Semana con una mar tranquila a causa de la bruma matinal y las nubes bajas, de manera que todas las embarcaciones podían faenar las cinco jornadas, ya que disponen del radar de superficie, etc. para navegar sin visibilidad visual, ya que salen los objetos, etc en la pantalla del aparato instalado a bordo, y así saben exacto las distancias y demás incluido los enclaves de los caladeros en las profundidades. Las capturas fueron buenas. Y las cotizaciones normales.
La pesca de arrastre, los seis bous faenaron los cinco días (el viernes uno no faenó) en fondos medios y profundos, para subastar a diario langostino, gambas, calamares, salmonete, pescadilla, galera, rape, jurel, raya, caballa, móllera, peluda, canana, morrallas, etc.
El cerco, nuestra llum faena tras el peix blau por el litoral de Valencia.
Las barquitas artesanales, como hay mucha calma y boira, cinco calaron las redes de trasmallo muy cerca de la costa, para atrapar bastante sepia. Una lo hizo en busca del mabre y jurela. Y otra a la lubina, dorada, lisa y corvina.
El palangrillo costero, un barco pilló con este arte de anzuelos dorada, pagel y sargo.
Y la recolección de pulpo roquero con cadufo, dos barcas desembarcaron ejemplares de 1 a 3 kg.
Borm radiat
I medusa brúixola, en castellà acafelo radiado, medusa rosa de los vientos o m. de compases. El seu nom científic és Chrysaora aspilonota. A la fi de l’estiu solen aparéixer prop de la costa. La seua grandària màxima és de 30 cm de diàmetre de l’ombrel·la o campana i els seus vistosos colors ratllats albirats des de dalt són de to marró, per a donar-li una aparença de simetria radial, d’ací els seus diversos sobrenoms similars a formes o objectes. Posseïx cèl·lules urticants per a atrapar xicotetes preses alimentoses i com a defensa davant depredadors que fins i tot poden picar a banyistes, etc. Pertanyent al tall cnidari, a la classe escifozoo i família Pelagiidae és un animal molt simple i primitiu. De consistència blana i gelatinosa, el seu cos està compost pel 95-98% d’aigua, a més de col·lagen i proteïnes fibroses per a donar-li elasticitat. La seua gran ombrel·la molt aplanada per damunt està formada per un teixit connectiu elàstic i posseïx 32 lòbuls perifèrics. La seua característica apreciable són les 16 bandes sobre el dors a mode de V, que arriben fins al seu perímetre esfèric corporal i que els seus vèrtexs confluïxen en un cercle apical. Del seu centre interior li pengen 4 braços orals fins a 3 metres i amb volants, que efectuen el transport del menjar atrapat per l’aparell tentacular a la boca situada en la part inferior, que al seu torn desemboca en l’espai estomacal que esta dividit en 4 septes. La seua principal arma de defensa i atac són els 24 tentacles de 1 a 3 metres de llarg reunits en 8 grups de 3, que estan recoberts per cèl·lules verinoses i paralitzants i entre cada un d’estos grups hi ha uns òrgans sensorials per a proporcionar-li la vista, l’olor, posició sobre la columna d’aigua, estadi, etc. La coloració d’este invertebrat marí és translúcida d’un to blanc groguenc, però li destaquen les bandes radials de color brillant marró ocre fosc de damunt. Longevitat 1 any. Són hermafrodites. Per a la reproducció sexual en època estiuenca, en la seua primera fase és mascle, de manera que emet lliure al corrent l’esperma, que és absorbit per una altra en fase femenina. Així fecunda els ous en el seu interior i després els soltarà en larves que nadaran pelàgicament uns dies, per a fixar-se com a pòlip en el substrat. Així roman cert temps fins que les condicions de la mar, temperatura, etc. siguen les idònies, llavors es reproduïx asexual i comença a clonar-se en múltiples individus que naden lliures per a fer-se adults reproductors i tancar el cicle. El seu sistema de locomoció és a base contraccions de l’ombrel·la per a mantindre’s en vertical en els seus desplaçaments. Molt carnívora. Primer s’alimenta a base de plàncton. Després atrapa amb el seu aparell tentacular a xicotets invertebrats i fins i tot un altre tipus de meduses. A vegades les seues víctimes són diminuts peixos que immobilitza amb el seu verí. Pot pujar o baixar per diverses profunditatsi traslladar-se a zones costaneres. Solen constituir eixams que colonitzen platges i tapen les xarxes dels pescadors. La seua picada és dolorosa i pot produir lesions cutànies com a cremades, etc. La tortuga, el peix lluna i la tonyina la depreden. És comestible. La seua ombrel·la és posada en conserva o deshidratada i després formar part de sopes marineres, etc.
RESUM DE TOTS ELS PARTES ESTADÍSTICS PESQUERS D’ESPÈCIES DEL MES DE GENER DEL 2025 (i III)
PEIXOS
Seitó (Boquerón 12 kg
Ratjada (Escrita, Raya) 386
Xuxo (Peje obispo, Manta) 10
Besuc (Aligote, Besugo) 120
Voga/Xucla (Bogue/Picarel) 521
Cavalla (Verdel, Verat) 1.355
Veta (Cinta) 9
Congre (Zafio, Congrio) 14
Gall (Pez de San Pedro) 93
Orá (Muixarra, Dorada) 658
Móllera (Faneca, Capellán) 734
Gallineta (Cabracho) 18
Sorell (Chicharro, Jurel) 18.020
Asparrall (Raspallón) 346
Palá (Lenguado, Palaia) 1.091
Sarg (Breado, Sargo) 375
Lliri (Anjova, Lirio) 150
Llobarro (Róbalo, Lubina) 93
Mabre (Herrera) 462
Aranya (Salvarriego, Araña) 232
Paigell (Breca, Pagel) 1.419
Peluda (Solleta) 267
Lluç (Pescadilla, Merluza) 10.081
Rap (Pejesapo, Rape) 1.083
Aspet (Barracuda, Espetón) 44
Juriola (Lucerna, Rubio) 305
Moll de fang (Salmonete de fango) 2.074
Moll de roca (Salmonete de roca) 13
Morralla (Serranos, etc) 660
Sardina (Sardinilla) 99
Mero (Anfós, Cherna) 13
Sorella (Jurel real) 326
Llissa (Mújol, Lisa) 41
Pagre (Hurta, Pargo) 11
Bisso (Estornino) 22
Gatet (Pintarroja) 62
Roncador (Roncón) 97
Rata (Miracielo) 70
Sorell dèntol (Cojinúa) 34
Palometa (Palometón) 3
Tigre (Lenguado portugués) 10
Corva (Corvallo) 104
Misseria (Bruixa, Gallo) 11
Mamona (Brótola de roca) 2
Saboga (Alosa, Sábalo) 13
Dèntol (Sama, Dentón) 55
Reig (Corvina) 6
Morruda (Sargo picudo) 15
Vidriá (Mojarra) 90
Salpa (Salema, Saupa) 87
Tord (Lábrido, Tordo) 5
Rom (Rèmol, Rombo) 17
Palaí (Acedia) 70
________
Sub-Total…. 41.900
CRUSTACIS
Cranc blau (Cangrejo azul) 82
Cranc de sopa (C. de paleta) 71
Escamarlà (Garagan, Cigala) 1
Llagostí rossat (Langostino café) 51
Llagostí (L. mediterráneo) 395
Galera ( Estomatoideo) 3.073
Llagosta (Langosta) 2
Castanyola (Cigarra de mar) 3
Gambes (Camarón, Quisquilla) 922
_____
Sub-Total…. 4.600
MOL·LUSCOS
Calamars (Chipirones) 505
Sepiò punxa (Choquito) 15
Canana (Volador, Pota) 528
Sèpia (Choco, Jibia) 1.790
Polp roquer (Pulpo roquero) 5.139
Polp blanc (P. blanco) 53
Polp mesquer (P. Almizclado) 334
Polpa (P. patudo, Pulpón) 76
Caragol punxent (Cañadilla) 12
Llonguet (Espardenya, Holoturia) 9
______
Sub-Total…. 8.462
TOTAL EXTRACCIÓ…54.962
