La pesca, per Andrus Albiol

Per

5 de setembre de 2025

405

Finalizó la parada biológica de los arrastreros

Tras dos meses de veda, esta semana los bous se hicieron a la mar. Las aguas fueron batidas por vientos secos de mistral. Toda la flota pudo faenar. La traíña opera fuera. Los xarciers pescaron solo la mitad. Y las valoraciones bajaron con respecto a semanas anteriores. La pesca de arrastre, seis barcas desembarcaron todas las jornadas langostino, gambas, calamar, salmonete, rape, pescadilla, peluda, jurel, pagel, canana, morralla, etc. El cerco, nuestra llum se encuentra faenando por la costa de Burriana tras el pescado azul. Y la flota artesanal trasmallera, las cuatro barquitas que aún pescaban langostino, optaron por desarmar y prepararlas en varadero, mecánicos, rederos, para otras pesquerías. Una caló la red a la sepia. Una al lenguado. Otra por Columbretes a la langosta, bogavante, cabracho, raya, brótola, corva, etc. Y el jueves y viernes solo caló una barquita las redes, ya que hacía un poco de oleaje.

El palangrillo costero, un barco atrapó con este arte de anzuelos dorada y sargo.

La recolección de pulpo roquero con cadufo, dos barcas subastaron piezas de 1 a 3 kg.Y el atún rojo con línea de mano, el miércoles día 3, una barca pilló un ejemplar de 50 kg.

Papalloneta marítima

És un diminut i fràgil caragol translúcid, que porta una vida flotant i nada entre aigües movent una espècie de ‘ales’, per a formar part del zooplàncton en alta mar. En castellà li criden mariposilla marítima. El seu nom científic és Hyolocylis striata. Este mol·lusc de la classe gasteròpoda, de l’orde Pteròpodes i de la família Cavolínids té una petxina de parets primes, cònica, allargada, d’1 cm de longitud, sent oval en secció transversal recoberta amb solcs o anells radials que indiquen els eixamplaments d’haver crescut. Esta corfa és una mica corba en la part dorsal. No posseïx tapeta de tancament en la closca. El carnós, frèvol i gelatinós animal reclòs en el seu interior, a simple vista se li aprecien que sobreïxen per l’obertura en la part més ampla de la petxina, dos formes alades anomenades parapodios, que li servixen per a desplaçar-se mitjançant lents aletejos entre els corrents marins, sempre portant una vida pelàgica. El parapodi dret és un poc més gran i amb baina. En la seua reproducció, la fressa s’efectua a la fi d’estiu. Són hermafrodites, primer és mascle i després es transforma en femella. Creix ràpid. Per a menjar emet uns filaments enganxosos a mode de xarxa de pesca i atrapa algues, etc. Després uns cilis que té en cada ala transporten el menjar a la boca. Hi ha alguns llocs profunds on és massiu i arriba a formar eixams, que depredadors com uns certs peixos i balenes els detecten i els servixen d’aliment. Només és capturat rares vegades amb arts de cèrcol. Sense valor comercial.