La pesca, per Andrus Albiol

Per

10 de novembre de 2025

189

Pescadores del barco L’Avi Antonio con sus capturas de atunes

Finalizó la pesca ‘olímpica’ del atún

Las barquitas con licencia para pescar atunes con la ancestral técnica al anzuelo y que luego englobaban sus capturas en la provincia de Castellón, al comenzar el mes de octubre se les autorizó la extracción de la cuota sobrante (que no se había capturado) y con las últimas capturas de esta semana se acaba la campaña del 2025 en esta modalidad ‘olímpica’.

Respecto a los bous, la Secretaría de Pesca del Ministerio, prometió más días de pesca a los bous, sin especificar a partir de cuando y cuantos días podrán faenar hasta final de año, de manera que la mitad de nuestra flota, o sea, un trío de barcas, no se atreve a salir a pescar. Sin embargo, los arrastreros del vecino puerto de La Rápita, muchos se hicieron a la mar con las mismas condiciones que los vinarocenses. En este periodo semanal, las aguas se mantuvieron tranquilas. Se podía faenar las cinco jornadas. Y las cotizaciones bajaron para las especies mayoritarias.

La pesca de arrastre, los tres bous que aún están faenando por no haber agotado los días de pesca anuales, ya que ellos fueron al remolque de jaulas de atunes, llevaron a diario (hubo un bou que perdió un par de jornadas por avería, etc. y a última hora decidieron no faenar el viernes para guardar días) langostinos, gambas, calamares, pescadilla, salmonete, rape, peluda, galera, caballa, pagel, canana, morralla, etc.

El cerco, nuestra traíña faena por el litoral burrianense en busca del peix blau.

La flota de artes menores, tres barquitas han calado las redes en zonas cercanas a la costa para pillar sepia. Dos al lenguado y rombo. Una a la dorada, letxa y corvina. Y otra está en paro.

El palangrillo costero, una embarcación atrapó dorada con este arte de anzuelos.

La recolecta de pulpo roquero con cadufo, dos barcas subastaron ejemplares de 1 a 3 kg.

Y la artesanal pesca del atún rojo al anzuelo con línea de mano, solo faenó un barco, ya que únicamente quedaban alrededor de 200 kg de sobrante cuota provincial. El lunes no se hizo a la mar. Y el martes pilló cinco ejemplares que dieron en báscula el tope de kilos que restaban por capturar en la provincia durante la presente temporada.

Puça del tord

Este crustaci paràsit és un especialista a pegar-se fix sobre la superfície corporal d’este peix. Esta espècie sobretot es posa en els costaners i bentònics peixos làbrids, per a viure agafat sobre la superfície externa de l’hoste i és transportat sense esforç a qualsevol part. Però a més li xupla la sang per a alimentar-se, i fins i tot pot ocasionar-li la mort si són diversos els paràsits.

En castellà li diuen pulga o piojo del tordo. El seu nom científic és Anilocra physodes. Pertanyent a l’orde dels Isòpodes marins i a la família Cymthoinae posseïx un cos aplanat dorsoventralment. El cap està soldat al primer segment toràcic. La vora frontal és estreta, triangular i afonada cap avall. L’aparell bucal té unes peces adaptades per a picar entre les escates del peix, a més dels primers periòpodes transformats en arpes de subjecció. Ulls composts visibles. Davant li sobreïxen dos parells d’antenes reduïdes. El tòrax consta de 7 segments, amb un parell de potes cada un sent estes lliures i no locomotores, ja que li servixen per a situar-se al hoste marí. I l’abdomen acaba amb branques aplanades a mode de ventall cabal per a la propulsió natatòria.

Talla fins a 4 cm. És de color marró castanyer al llis blanquinós per a camuflar-se en la seua vida hospedera, ja que pot ser depredat per alguns espècimens de peixos de litoral.

Per a la reproducció realitzen la còpula. Són hermafrodites seqüencials. Quan fa la funció de femella incuba els ous en una cambra. Després en fer eclosió passen per onze estats larvaris. Creixen ràpid en aigües planctòniques i posteriorment d’adults tenen una longevitat només dos mesos.

Es mou grimpant, però pot nadar per mitjà de la part final abdominal. Tampoc menysprea introduir-se en el buit oral i en les cavitats branquials d’uns certs hostes. També poden alimentar-se xuplant la mucositat que recobrix el peix i d’altres teixits epidèrmics. A vegades, el peix parasitat es frega sobre corals o roques per a aconseguir desprendre’s de la puça, i si ho aconseguix, automàticament s’ho menja, ja que és un plaer culinari per a ell. No té valor econòmic, però pot ser utilitzat com a esquer en hams de pescadors.