Barcos arrastreros desembarcando las capturas en la lonja
Inicio de la mar otoñal muy apaciguada
Las aguas permanecieron tranquilas en nuestro litoral. En cambio, por alta mar hubo chubascos y marejadillas, que solo nos afectaron a partir del viernes. La flota operaba normal hasta el jueves incluido, en especial los arrastreros. La traíña está fuera. Los artesanales, algunos ultiman las vacaciones y otros faenan. Y las cotizaciones sufrían altibajos.
La pesca de arrastre, los seis bous subastaron a diario (el viernes solo faenaron dos por el temporal) langostinos, langostino café, gamba, calamar, salmonete, rape, pescadilla, peluda, pagel, canana, galera, caballa, jurel, morrallas, etc.
El cerco, nuestra llum está pescando por la costa de Burriana en busca de sardina y boquerón, pero a mitad semana partió hacia el puerto valenciano de Jávea para capturar seitó.
Los artes menores, tres barquitas trasmalleras estaban en veda. Una caló la red a la sepia. Otra al lenguado y rombo. Y dos a la dorada, letxa, lubina y corvina. El viernes no faenaron por el trangol de gregal.
El palangrillo costero, un barco pilló con este arte de anzuelos dorada y sargo.
La recolecta de pulpo roquero con cadufo, tres barcas capturaron piezas de 1 a 3 kg.
El atún rojo al anzuelo con línea de mano, el miércoles una embarcación atrapó dos ejemplares de 50 kg. A partir del 1 de octubre comenzó la pesca ‘Olímpica’ y entre dos capturaron cinco del mismo peso. Y el viernes uno se atrevió a faenar para atrapar dos piezas de 50 kg.
Y la marrajera el lunes entró un italiano con 4.000 kg de pez espada.
Galereta forana groga
I en castellà li diuen galiota invasora i galera foránea amarilla. El seu nom en llatí és Parasquilla ferussacci. És rar que esta espècie apareix mesclada amb les típiques nostres. La seua diferenciació és difícil, però ressalta sempre el seu color groguenc quasi per tot el cos, no té les vistoses taques arredonides i marrons sobre la cua, a més té menys espines en les seues ‘fítores’ i és més xicoteta que les autòctones d’ací. Este crustaci de la classe Malacostraca de l’orde Stomatopoda i família Parasquillidae, el seu cap lo té fusionat amb el tòrax. Està coberta per una closca curta que no arriba a cobrir tots els segments corporals, especialment els 3 toràcics, amb el cos deprimit dorsoventralment. La part anterior és més estreta i sense carenes. En la zona baixa de l’abdomen hi ha 5 segments anteriors amb pleòpodes aplanats i les brànquies. Al final està el característic i esclafat vente cabal, amb 3 parells de dents marginals i ornamentat també amb espines. En la part frontal superior del cap hi ha 2 parells d’antenes, amb funcions tàctils, olfactòries, ect. tenint 1r parell l’acabat amb 3 flagels curts. Té 2 ulls de coloració porpra negre, pedunculats, mòbils i independents, que poden mirar cada un un objecte diferent, i a més són bilobulats, amb el lòbul extrem més gran. Les galeres en general tenen la millor visió del regne animal, perquè el seu ull té almenys 16 fotoreceptors, per a veure molts tipus de llums, rajos, ect. Té 8 parells d’apèndixs. Els 5 primers forts i acabats en ungla. El 2n parell és robust, més gran i llarg, per a ser les feroces i súper ràpides mordasses prensores de captura, que tenen les arpes amb tres dents en el dàctil (la clàssica galera local la seua dentició consta de 5). Els 3 parells restants amb funció de potes caminadores sense tenalles. És d’un color groc transparent que recobrix quasi tot el cos. La zona inferior és blanquinosa, igual que els seus apèndixs. La seua talla ronda els 8 cm. Per a la reproducció és de sexes separats. Els ovaris madurs són de to ataronjats. Després de l’acoble amb còpula, la femella fecundada transporta els milers d’ous durant una setmana sota la cua o en el cau. Els allibera i fan eclosió larves. Romanen uns dies bentòniques. Després passen a viure en el plàncton creixent a base de mudes. S’alimenten del fitoplàncton, copèpodes, ect. per a establir-se ja sobre l’arena de 10 a 60 m de profunditat. Caven galeries. De nit és més activa. Des del seu amagatall està a l’aguait de preses com peixets, ect, que passen sobre el seu estatge i amb un ultra ràpid i precís moviment de la seua mordassa ho atrapa i immobilitza per a menjar-s’ho. La velocitat que dispara les seues armes, bé a atrapar a víctimes comestibles com per a defendre’s de depredadors, no és perceptible per l’ull humà, i menys per la presa o l’enemic.
Estos animals han pogut arribar al Mediterrani per Suez, adherits en els cascos de vaixells, en aigües de llast, ect.
Totes les galeres es capturen a l’arrossegament i tresmall. Des de fa diverses dècades el seu valor comercial ha pujat, ja que forma part d’arrossos, suquets, fritades, al vapor, ect. A part de l’exquisit sabor de marisc, la seua degustació aporta al cos humà proteïnes i és bona per a esportistes, perquè manté i repara la massa muscular. És baixa en calories i greixos. Rica en minerals. Posseïx vitamines del grup B. I aporta Omega-3.
