Barcas arrastreras atracadas al puerto de Vinaròs en 1.983. Foto; Pedro Latorre
La mar ‘eclipsó’ mermando sus extracciones
Semana con unas aguas que presagiaban el venidero eclipse solar, pues en general, las capturas resultaron mediocres. Se faenó las cuatro jornadas hábiles, ya que se guardó fiesta el viernes al ser víspera del festivo sábado día 15. Los diferentes roles de viento que hubo no llegaron a levantar oleaje. En cambio los precios en primera venta se mantenían al alza.
La pesca de arrastre, los seis bous de nuestra base siguen efectuando la veraniega veda.
El cerco, nuestra llum faena por la costa de Burriana en busca de sardina y boquerón.
Los artes menores, cuatro barquítas de trasmallo calan las redes tras el langostino y después de las dos primas o atardeceres del miércoles por el eclipse, algunas cuando izaron la red a abordo encontraron enganchados mucho langostino café. Una lo hace a la sepia y mabre. Un par al lenguado y rombo. Y otra al salmonete y espetón.
El palangrillo costero, un barco atrapó con el arte de anzuelos dorada y sargo.
La recolecta de pulpo roquero con cadufo, cuatro barcos subastaron ejemplares de 1 a 3 kg.
El atún rojo, una barca trasmallera cambió a esta modalidad de pesca al anzuelo con línea de mano y partió rumbo a L’Atmella de Mar.
Y la marrajera, el miércoles arribó una embarcación siciliana con bandera de Malta, para desembarcar 3.000 kg de pez espada.
Galfí de Borneo
I delfín de Fraser en castellà. Científicament Lagenodelphis hosei. És un dofí rar en el nostre litoral, perquè preferix aigües oceàniques. A més se li confon amb el dofí comú. És dit així per identificar el primer en esta illa asiàtica i també deu el seu altre nom al científic que el va descobrir. De l’orde dels Cetacis és un mamífer marí adaptat a este medi aquàtic, del grup Odontocet per tindre dentició i de la família dels Delfínids, este exemplar corporalment és robust, amb bona massa muscular, fusiforme i hidrodinàmic. Pic curt, fort i ben definit. Boca amb llengua i sense llavis. En la mandíbula superior té de 36/44 dents i en la inferior 34/44. El típic meló del cap és molt suau i descendent fins a arribar al morro per a fer un plec. Aletes pectorals triangulars, punxegudes i xicotetes. L’aleta dorsal situada enmig de l’esquena és diminuta, triangular i falciforme. La cabal també és xicoteta i està en posició horitzontal, doncs en tindre la respiració aèria, sempre exercix la força propulsora de la cua cap avall o per a dalt, per a estalviar temps a estar submergit, ja que per a dirigir-se cap als laterals usa les pectorals ajudat per moviments lleus del cos. L’esquelet de la columna vertebral consta de 61 vèrtebres.
La coloració de la mitat del dors i part de la cabal és gris blavós i marró, amb diversos matisos i bandes d’estos colors. La resta del cos és blanquinós. Les aletes P són fosques i estan unides a la comissura bucal per franges opaques. Els costats són gris clar. El ventre i gola sont més blancs amb tons rosa. Té una banda més pàl·lida de la cara a l’anus. Posseïx una franja ombrívola a l’altura dels ulls a mode d’antifaç.
Talla màxima 2,75 m i 215 kg de pes. El mascle és més gran que la femella. Normalment navega a 5 km/h, però anant ràpid pot aconseguir els 30.
Per a la reproducció s’acoblen. Ella gestarà un nonat al voltant d’un any. Després de parir és alletat per la mare prop de dos anys i protegit pel grup. Primer romanen en grups d’uns quants individus i després s’ajunten de 100 a 1.000 exemplars. També s’associen amb altres espècies de dofins. La seua alimentació especialment és de nit. Per a això se submergixen i emeten uns clics amb el maxil·lar a mode de sonar per a localitzar a les preses en la zona mesopelàgica com a certs peixos, cefalòpodes o crustacis. Nada en superfície d’una manera irregular i esguitant. Respira pels orificis nasals que té damunt del cap, i quan emergix va nadant i respirant sense parar. És una espècie gregària i esquiva. Viu en mars tropicals i en algunes ocasions acudix per aigües temperades. Hi ha cites al Mediterrani. Preferix alta mar però a vegades ha recalat per la costa. Pot saltar fora de l’aigua. Fins fa 50 anys solien capturar-se bé amb xarxes o amb arpó (galfinera) i se subhastaven per al consum humà. Però van ser protegits per llei. En canvi hi ha països de l’oceà Pacífic que encara els cacen per a degustar-los, etc.
PARTES ESTADÍSTICS PESQUERS PER MODALITATS I ESPÈCIES DEL MES DE JULIOL DEL 2026 (II)
PEIXOS
Xuxo (Peje obispo, Manta) 3 kg
Orá (Muixara, Dorada) 302
Sarg (Breado, Sargo) 42
Paigell (Breca, Pagel) 22
Morralla (Serrà, Serrano) 2
Sorella (Jurel real) 20
Llissa (Mújol, Lisa) 3
Pagre (Hurta, Pargo) 4
Vidrià (Mojarra, Variada) 5
____
Total Palangret….403
PEIXOS
Xuxo (Peje obispo) 15
Congre (Zafio, Congrio) 5
Gall (Pez de San Pedro) 4
Orà (Muixarra, Dorada) 773
Gallineta (Polla, Cabracho) 16
Sorell (Chicharro, Jurel) 5
Palá (Lenguado, Palaia) 154
Sarg (Breado, Sargo) 1
Lliri (Anjova, Saltator) 47
Llobarro (Llop, Lubina) 27
Mabre (Herrera) 659
Paigell (Breca, Pagel) 255
Rap (Pejesapo, Rape) 11
Espet (Barracuda, Espetón) 201
Juriola (Rubio, Lucerna) 4
Moll (Barbo de mar, Salmonete) 166
Sorella (Jurel real, Jurela) 5
Llissa (Mújol, Lisa) 81
Roncador (Dormilón, Roncón) 89
Rata (Bufo, Miracielo) 35
Palometa (Caballo, Palometón) 22
Tigre (Lenguado portugués) 104
Corva (Escoball, Corvallo) 20
Dèntol (Sama, Dentón) 2
Reig (Verrugato, Corvina) 8
Rom ( Rèmol, Rombo) 142
Palaí (Lenguadillo, Acedía) 161
Escorpa (Captinyòs, Rascácio) 26
______
Sub-Total……….. 3.038
CRUSTACIS
Cranc blau (Cangrejo azul) 29
Llagostí (Langostino Mediterráneo) 1.701
Llagostí rossat (L. café) 13
Galera (Maganto, Estomatoideo) 626
Llagosta (L. europea, Langosta) 29
Castanyola (Bujía, Cigarra de mar) 1
______
Sub-Total…………… 2.398
MOL·LUSCOS
Calamar (Rabón, Chipirón) 19
Sèpia (Choco, Jibia) 764
Polp roquer (P. común, Pulpo roquero) 3.793
Polpa (P. patudo, Pulpón) 7
_____
Sub-Total………… 4.583
Total Tremall i Altres Arts.. 10.019
