Fotos cortesia de Jennifer García
Hi ha jubilacions que marquen el final d’una carrera professional i d’altres que simbolitzen el tancament de tota una vida de servei. La d’India pertany a este segon grup. Després de nou anys dedicada a la recerca i rescat de persones desaparegudes, la gossa de Vinaròs especialitzada en esta disciplina deixa arrere els entrenaments, els dispositius i les intervencions per a gaudir, per fi, d’un merescut descans.
Darrere del seu nom s’amaga una història de treball constant, sacrifici i una extraordinària connexió amb el seu guia. Una història construïda lluny dels focus, on cada entrenament, cada simulacre i cada recerca tenien un únic objectiu: trobar aquelles persones que ningú més podia localitzar.
Durant quasi una dècada, India ha demostrat que l’olfacte, quan va acompanyat de preparació, disciplina i confiança mútua, pot convertir-se en una ferramenta capaç de tornar l’esperança a moltes famílies.
Una especialista preparada per als escenaris més exigents
Al llarg de la seua trajectòria, India no es va limitar a una sola especialitat. La seua formació la va portar a dominar algunes de les disciplines més exigents dins del rescat caní.
En grans àrees va aprendre a rastrejar persones desaparegudes en boscos, muntanyes i àmplies superfícies de terreny, on cada minut és decisiu. També es va especialitzar en la recerca entre estructures col·lapsades, treballant en escenaris que simulen enderrocaments i catàstrofes, on la precisió del gos pot marcar la diferència entre la vida i la mort.
En els últims anys encara va ampliar més les seues capacitats incorporant-se als dispositius preventius de salvament aquàtic. Esta nova etapa la va portar a formar part de l’operatiu de seguretat de l’Infinitri Half Triatló de Peníscola, una de les proves esportives més importants de la comarca, col·laborant en la vigilància del segment de natació i reforçant la seguretat de centenars d’esportistes.
Una formació d’elit
El camí d’India va començar quan encara era una cadella a la Unitat Canina de Rescat de Castelló, on va començar a desenvolupar les qualitats que amb el temps la convertirien en una excel·lent gossa de rescat.
La seua evolució va continuar en diferents organitzacions especialitzades. Va formar part d’Odetam i posteriorment d’ECAR, una entitat especialment significativa per al seu guia, que sempre ha destacat el suport rebut durant aquells anys de formació i creixement.
La seua inquietud per continuar aprenent la va portar també a integrar-se durant un temps en UCR Espanya i a compartir entrenaments amb algunes de les unitats canines més reconegudes de l’Estat, entre elles K9UCR, USAR13 i GREM Burgos. Cada exercici, cada simulacre i cada trobada amb altres equips van contribuir a perfeccionar unes capacitats que acabarien convertint-la en tot un referent dins del rescat caní.
En la recta final de la seua trajectòria va arribar un nou repte. De la mà de GRESCAN es va especialitzar en salvament aquàtic, demostrant una vegada més la seua enorme capacitat d’adaptació i ampliant el seu camp d’actuació a la costa del Baix Maestrat.
Molt més que una gossa de rescat
Els qui coneixen el món del rescat caní saben que darrere de cada gos hi ha un treball diari que poques vegades transcendeix a l’opinió pública. Hores d’entrenament, desplaçaments, preparació física, simulacres i una relació basada en la confiança absoluta entre el guia i l’animal formen part d’una rutina exigent que no entén d’horaris ni de descans.
India ha sigut el reflex d’eixe compromís. La seua trajectòria no es mesura únicament per les intervencions realitzades, sinó per milers d’hores dedicades a entrenar per a estar preparada quan algú la necessitara.
Cada recerca representava una nova oportunitat per a tornar l’esperança. Cada exercici significava continuar perfeccionant un instint que només arriba al seu màxim nivell després d’anys de constància i treball.
El merescut descans d’una veterana
Als seus 9 anys, India deixa oficialment el servei actiu. L’arnés de treball queda guardat i comença una etapa completament diferent, allunyada de les sirenes, els dispositius i les llargues jornades d’entrenament.
Se’n va convertida en un referent del rescat caní a Vinaròs i en un exemple de l’extraordinari vincle que pot arribar a existir entre un guia i el seu gos. Una relació basada en la confiança, el respecte i un objectiu compartit: ajudar aquelles persones que més ho necessiten.
La seua jubilació no només posa fi a una brillant trajectòria, sinó que també convida a reconéixer la tasca silenciosa de tants equips canins que treballen cada dia amb un nivell de preparació extraordinari i que, en moltes ocasions, romanen lluny del reconeixement públic.
Ara, India inicia una nova etapa. Una vida més tranquil·la, plena de passejos, jocs i descans, després d’haver dedicat els millors anys de la seua vida a cuidar dels altres.
Perquè algunes heroïnes no porten uniforme, però deixen una empremta impossible d’esborrar.
A Vinaròs es mantenen en actiu tres gossos especialitzats en la recerca i rescat de persones desaparegudes, tots ells pertanyents a la Unitat Canina de Recerca i Rescat de Protecció Civil de Castelló.
Dos d’aquests gossos estan entrenats en l’especialitat REHU (Recerca per Emanacions Humanes), capacitats per a localitzar persones tant en grans àrees com en estructures col·lapsades.
A més, la mateixa unitat compta a Vinaròs amb un tercer gos especialitzat en la recerca mitjançant olor de referència (rastre), una tècnica que permet seguir el recorregut d’una persona a partir d’una mostra del seu olor.
